ESTIU


ESTIU

A l’estiu sembla que tot hagi de tenir una lleugeresa notable: vol de cintes, ball de cintes, cintes grogues que s’enllacen, vols de papallona, volar de coets al cel, avions que porten a vacances lleugeres, cos lleuger afinat pels règims de bikini, menjar fresc d’amanides i gelats, vestits de gasa que l’aire fa jugar, cabells d’estilista acariciats pel vent, exèrcits d’insectes en suspensió al nostre voltant, exèrcits armats també al nostre voltant a l’airet lleuger del paracaigudes, veus i xiscles de platja...
            No obstant, bona part de la població pateix opressions distintes: els malalts, els empresonats, els que només tenen vacances de pantalla marca ñ mentre les revistes de moda ofereixen formidables cossos 10, vacances de la reialesa europea a totes les platges del món, navegacions en iots fabulosos, tot amanit amb els ídols de pilota milionària. Ja en tenen prou amb mirar, la bona gent; als afortunats la seva sort els fa lleugers, també, en aquelles festes de nit il·luminades als jardins babilònics de parcs i palaus.
            Cal prendre paciència per suportar la informació de cada dia. Molta. Em pregunto si la paciència ens pot fer lleugers; la marea de les polítiques diverses ens lliga com en el ball de cintes que deia, però sense tanta precisió, més aviat destarotats, atònits, perduts. Semblem un formiguer trepitjat. Però així es presenta l’estiu aquest. Mentrestant, faig penjolls de cintes de colors (treball manual) i intento atendre la cinta contínua de la literatura (feina mental).
            *


10 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Les diferències hi són sempre. Entre el que té piscina privada i el que no té ni un bany decent. Entre el que va als millors restaurants i el que té feina per omplir la nevera i arribar a final de mes. Com deien Pere Quart/Pi de la Serra:
"... amb el que el mosso els cobra
a casa d'un manobre
viurien tot un mes...."
Això no és exclusiu de l'estiu, però tens raó, Olga amb el que ens fas notar. Les mega-vacances, les super-festes i els luxes insultants potser són més visibles a l'estiu.
"...vol de cintes, vols de papallona, vol de coets, vol d'avions, vol de vestits de gasa, vol d’insectes..."
Farem volar la imaginació, Olga, que (de moment) no fan pagar.

Carme Rosanas ha dit...

Aquest estiu no pot tenir la lleugeresa que li toca, per tanta injustícia que ens envolta, Olga, però intentarem volar tan bé com podrem...

Júlia ha dit...

A l'estiu sempre han passat coses, sovint greus, però sembla que polítics i periodistes tanquin per vacances sense manies, en els mitjans de comunicació, sobretot a l'agost, els titulars guillen sense manies i deixen els substituts i, passi el que passi, s'instal·la la frivolitat per damunt de qualsevol tema, em temo que malgrat la situació aquest any serà també així.

No m'ha agradat mai aquesta fragilitat i lleugeresa de l'estiu, quan treballava a l'escola l'arribada de les vacances em produïa una mena de tristor, després la superava però, al capdavall, a mitjans d'agost ja desitjava tornar a la rutina i la normalitat i a l'època on la gent fa horaris convencionals.

Cal trobar recursos com els que esmentes, distraccions manuals, intel·lectuals...

novesflors ha dit...

Sí, de vegades tinc la temptació de desconnectar de tanta informació horrorosa. Però no es pot fugir, només fer algun vol com les teues cintes de colors.

Joan Josep Tamburini ha dit...

El dilluns a la nit me'n vaig a Lima. A la barriada de San Juan de Lurigancho. Una barriada conflictiva i perillosa. Es un projecta solidari d'educació de la Salut a nens i adolescents i també als pares. Seré allà tot el mes de juliol. Al menys no passaré calor. Allà ara comença l'hivern i ens han dit que la màxima no passa de 20 graus. Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Sembla mentida que fins i tot a l'estiu, quan tothom sembla que se sent més lliure, hi hagi aquestes diferències , entre els que estan oprimits que són molts i per diverses causes i els que sembla que la vida els somriu...És clar que aquest estiu no serà pas diferent i les diferències les veurem a cada pas!
Són molt bonics aquests penjolls de cintes amb tants colors i segur que un com fets els deus mirar amb un somriure!
Petonets i bona nit, Olga.

Galionar ha dit...

Crec que més que mai, en aquests moments, hem de conrear el noble art de la paciència, aquella treballada, que només pot sorgir de la saviesa. I potser barrejada amb un polsim d'ironia, amb algun somriure sota el nas que ens ajudi a relativitzar algunes coses a tall de supervivència... Moments durs, sens dubte. Personals i col·lectius. I m'agraden moltíssim les teves cintes de colors!
Una abraçada, estimada!

Helena Bonals ha dit...

La insostenible lleugeresa de l'estiu... treballar per trobar el gust de fer vacances, tot i que la feina m'agrada. Ahir vaig començar-les. Tinc tantes coses per llegir i fer!

xavier pujol ha dit...

"...en aquelles festes de nit il·luminades als jardins babilònics de parcs i palaus."
Ho vas encertar per endavant Olga. Aquest cap de setmana hem hagut de suportar que els milionaris, amb es seus talonaris envaïssin Empùries.
I part de la premsa servil, fent-los reverències.

vivici ha dit...

thank you for sharing
viagra asli
viagra usa
viagra original
viagra original usa
viagra asli usa
viagra asli jakarta
obat viagra original
obat viagra asli
jual viagra asli