VIGÍLIA DE SANT JORDI



VIGÍLIA DE SANT JORDI
*
22-4-18
*
Sol. Mar com un mirall. Calor i calitja. L’amic escriptor Josep Gironès em ve a buscar a casa al matí i em porta un pa i una caixa de pastes de La Fatarella, del Forn de Baix. Anem al Catllar, on a les 12 li presentaré el seu llibre “Contalles de cafè –(que acaben més o menys bé)”, obra amena i enginyosa.
         Al Catllar hi trobo amics, coneguts i familiars. L’alcalde, Joan Morlà ens espera a l’Ajuntament, on em fa l’honor de presentar-me el llibre de la casa per signar. Després m’acompanya a visitar les parades de sant Jordi, que celebren avui. Mentre faig la presentació al Casal, hi ha sardanes a la plaça. Alegria, alfàbrega, somriures, roses. 
          Conec la bibliotecària Isabel i quedem que li portaré els llibres meus que li faltin, que avui és dia de comprar i regalar literatura. Amb l’escriptor i la seva família anem a dinar per celebrar la festa. S’acaba el meu sant Jordi. A l’aire ha quedat flotant una esperança groga: la de la ginesta que comença a florir pels camps i marges.  Ahir vam ser a Bràfim, i a la carretera, els arbres de les seves innombrables rotondes lluïen llaços grocs en abundor. L’argelaga, del color del sol, també ha florit, generosa: la natura ens regala groc i entremig les primeres roselles. Tot promet, en aquest temps. ¿Tot? Com en un extrem del mapa de la Gàl·lia, on els irredents bretons desafiaven els romans, Catalunya s’enforteix amb la nova primavera i amb les paraules dels seus escriptors.
            *
1-collage OX
2- Internet

12 comentaris:

M. Roser ha dit...

És temps de cantar:
"Ara digueu la ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes."...
A Sant Just ( aquí al costat) també han celebrat avui Sant Jordi i jo per primera vegada he anat a signar llibres i m'ha fet molta il·lusió; teníem les sardanes com a fil musical de les històries dels llibres...Em sembla que n'he signat deu, fins i tot n'he venut un a l'alcalde!
Són poquets , però ja estic contenta, demà aniré a signar-ne al Passeig de Gràcia, que per Sant Jordi no he anat mai al centre de Barcelona...
Que tinguis un bon dia de Sant Jordi amb roses i llibres.
Bona nit, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Per a mi, la vigilia de Sant Jordi té un sentiments especial. Va ser el dia que va morir el meu pare i ho va fer en els meus braços. El meu germà em va avisar del seu estat i vaig poder venir a cuita corren de l'Africa. Vaig arribar al matí i a la tarda era el traspàs.
Per altre banda, avui, en una reunió de joves, he vist com molts d'ells valoraban aquesta diada. Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Bon Sant Jordi, de roses grogues i d'escriptors i llibres resistents. La primavera ens ajuda, tendra i groga. Una abraçada, Olga!

xavier pujol ha dit...

Un bon passeig per bells pobles tarragonins. Sant Jordi és la nostra festa, i especialment la de les escriptores i escriptors. Quins llibres regalaríem si no existíssiu?
Que demà passis un dia ben ple de felicitat, Olga.

Salvador Macip ha dit...

Sant Jordi és una època preciosa. Que tinguis una bona diada!

Júlia ha dit...

Bon dia de Sant Jordi, tot i que ja no sigui el que havia estat... M'he comprat -per internet- 'La pluja sobre els palaus', per cert.

Una abraçada.

matilde nuri i espona ha dit...

feliç dia de Sant Jordi
avui les paraules són les roses
i els seus pètals fulls de llibre
.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Bona Diada, estimada amiga escriptora, i de les d'altura!

novesflors ha dit...

Bona diada de St. Jordi, Olga. Fa goig llegir-te.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tens la virtut que allí on vas alegres, a més d'omplir i donar contingut als actes. Així va ser diumenge al Catllar, on ens vas regalar un discurs de presentació que es va escoltar amb atenció i admiració. Gràcies i endavant les atxes!

Galionar ha dit...

El teu article, Olga, desprèn olor de felicitat, i no saps com me n'alegro! Sí, aquesta primavera el groc és més polit que mai, i més abundant. És així com la volem!
Una abraçada, poeta!

Helena Bonals ha dit...

Jo sempre he pensat que el poblet de l'Asterix és com Catalunya.
Sant Jordi m'agrada perquè m'agraden les roses, els llibres, els arbres plens de fulles verdes i el temps que fa. Però no per ser el dia dels enamorats, precisament.