XOCOLATA

           XOCOLATA
            *
            21-4-17
            *
            Ahir, dia 20, la llibreria La Capona va fer un berenar de sant Jordi amb autors i públic. Els llibres dels autors els van reproduir en xocolata i vaig prendre el meu per retratar-lo. És al costat d’una rosa de ganxet de donatiu benèfic que venien avui a l’hospital. Per l’hospital no hi ha festes ni celebracions que valguin: quan toca, hi has d’anar; aquests controls sí que els accepto amb gust.
            De tornada, Rambla amunt, passo pel mercadet dels divendres, que els diumenges fan al Pla de la Seu.
            Condols; converses amigables. “¿En qui em repenjaré ara, que sempre anava de bracet d’en Vicenç?”, li pregunto al pintor, que esbossa un vigorós paisatge urbà. “No estaràs mai sola, Olga: la Rambla és casa teva i nosaltres els teus amics.”
            ¿Ho has sentit, Vicenç?
            *

10 comentaris:

xavier pujol ha dit...

"No estaràs mai sola Olga"
Queda escrit.
Enhorabona per la xocolata.

Carme Rosanas ha dit...

Segur que en Vicens ho deu sentir. I deu somriure.

Nosaltres també estem contents que et diguin una frase tan bonica com aquesta. "No estaràs mai sola, Olga: la Rambla és casa teva i nosaltres els teus amics." Contents que tinguis tants amics, contents que no estiguis mai sola i sobretot contents de trobar-te sovint per aquí.

Una abraçada, Olga!

Elfreelang ha dit...

uns amics de debò.....no estaràs mai sola , dintre la pena i el dol aquestes paraules sonen dolces

Joan Josep Tamburini ha dit...

Els amics sempre hi són. No ho dubtis. Una abraçada.

Galionar ha dit...

Paraules molt sàvies les del teu amic pintor, Olga. No estaràs mai sola, els amics sempre hi som. Una abraçada!

Oliva ha dit...

ELS ESTIMATS MAI ENS DEIXAN SOLS...

Teresa Duch ha dit...

El buit del Vicenç serà difícil d'omplir, Olga, però està provat que no estaràs mai sola, i no només pels amics de la Rambla. Em va encantar la presentació, veure la teva força i que el puntet d'humor no t'abandona. Estic a punt d'encetar la rajola; potser pel gust no serà tan plaent com la xocolata, però segur que nodrirà el cor i el pensament.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Et repenjaràs simbòlicament amb en Vicenç del bracet i li parlaràs, molt suaument, com a cau d'orella, per a què no et senten parlar ¿a soles? i ell arribarà un moment que et contestarà, però no trobes un enemic, perquè per eixes contornades també els n'hi ha, en fi, ja et deixe i que disfrutes del teu llibre.

Vicent Adsuara i Rollan

Hortensia Rodrigez De Leon ha dit...

Felicitas Estimada Olga. Un any més amb la literatura catalana, bona diada sant Jordi. Una abraçada

M. Roser ha dit...

Que bé que hi hagi tanta gent que t'estimi, així no et sentiràs mai sola, el Vicenç estarà content...Que original això dels llibres de xocolata!
Bona nit, Olga.