ANIMALS DE
DIUMENGE
*
13-6-16
*
Camí del
claustre ja en veiem un: el gat ros que ens observa, encuriosit, des d’un balcó
entre flors.
Al jardí del claustre hi ha moviment
de peixos, merles, tórtores, coloms, algun tudó, pardals, falcies i, més amunt,
gavines que vigilen.
Sovint seiem als pedrissos a reposar
una estona en el silenci, que convé tant en una ciutat de sorolls salvatges com
la nostra.
Llavors t’adones que unes altres bèsties
arrapades al marbre de les columnes que sostenen els arcs t’espien amb un posat
d’amenaça viperina. Les amansim, els passem la mà pel llom i mantenim una
conversa que ens porta als escultors medievals que les van esculpir allà no
sabem amb quines intencions. Penso que, amb els segles, els seus ullals i llengües
ja no porten verí, i les acariciem per la seva impertorbable companyia.
*
15 comentaris:
Trobo fascinants els animals de pedra.
M'encanten les gàrgoles.
La mateixa paraula "gàrgola", m'agrada.
Un toc d'humor: para ti yo soy, para ti yo soy, solamente una gárgolaaaaaa
El toc d'humor, avui, el necessitava. Encara que no toqués!
Una forta abraçada, Olga!
https://www.youtube.com/watch?v=zQj0WBnEEyM
(La bámbola) (que no la gàrgola)
Els animals de pedra sòn manyacs, fins i tot les serps, que vives no m,agraden gens... ;)
Ara el gatet tafaner és una preciositar!
Bona setmana, Olga! Una abraçada.
Siguen divines o de la divinitat que forma la nostra ombra hem de ser-los el més condescendent i sol·lícit possibles, són part nostra.
Vicent
Prefereixo els animalets vius, com aquest gatet que tafaneja, enmig de la barana d'aquest balcó tan florit i totes les bestioles que hi ha pels voltants del claustre...Els de pedra no m'agraden tant, són massa estàtics i no podem "interectuar"...Tot i que valoro els monuments antics.
Bona nit, Olga.
Tinc la sort de tenir davant de casa un bon jardí. De bon matí canten les merles. Hi han també dues parelles de tudons, coloms i les inevitables cotorres de Barcelona. Però aquí es troben bé i no fan gaire soroll. Tan sols quan arriba la garça. Una abraçada.
Estic d'acord amb la majoria de comentaris, m'agraden més els animals vius, tot i que he de dir que -sense saber molt bé les intencions- els de pedra també em fascinen.
Aferradetes, Olga.
Si sabéssim veure tot el que tenim a la vista aniríem molt millor. Sort de tu que ens mostres algunes coses força interessants.
quanta fauna!
sort dels pedrissos i del repòs en silenci
la dissort moderna és l'espai espia
i anar-hi anant
en fi, bon dia,
avui dimarts
Fas bé Olga, d'acariciar els animals de pedra amb suavitat.
No els despertis que porten fam endarrerida... de segles!!
La vida és pertot, en els animalons d'ara, en les pedres d'ahir... Formes de vida, cadascuna amb el seu pes i respiració.
Siguin vius o en forma de pedra, quina placidesa, la contemplació dels animals... És clar que cal estar predisposat a fer-ho, a saber veure-hi amb els ulls de poeta.
Una abraçada, Olga!
Tots els detalls són importants de descobrir, el gat ros al balcó, els animalons de pedra, i tots els altres detalls que tu, bona observadora, ens fas avinent.
M'agrada el gatet del balcó, però encara que tinga set vides, mai podrà viure com els animals de pedra que hi son durant tants i tants anys.
Les fotografies d'aquesta entrada em recorden el poemari Recer d'Anton Carrera, que fa una tanka inspirada en un capitell a cada plana. N'he publicat dues a un dels meus blogs.
Publica un comentari a l'entrada