PRENEU LES ROSES


PRENEU LES ROSES
*
15-3-16
*
“Preneu les roses, ara que encara hi sou a temps”,
això ens aconsella la dona vestida de setí sobre coixins de seda i voltada de roses.
En contrast, la meditació de la noia bizantina ens entristiria si no fos per la petita rosa que porta a la diadema: un botó de pitiminí, potser, que alegra el moment i el gest.
*
El dia s’inclinà amb un plor de llum
per contemplar el teu cos entre les roses:
vellut sobre vellut, creixia el gust
d’aquella sang encara no vessada.
S’apuntalava l’aire en el silenci
navegat pel desig que arriba a port.
Les flors collides al matí rendien
altives llances vegetals; vetllaven
incendis màgics en la soledat
de les blanques parets de la cambra.

Escric paraules que no vull que morin,
nascudes d’una terra sense nom.
Les dic a poc a poc, a mitja veu,
en el repòs del temps que ens va vencent.
Dins dels llavis encesos de juny
hi ha un poema que et besa lentament.
*
Olga Xirinacs

“Meditació per una nit de juny”. Del llibre “Llavis que dansen”, Premi Carles Riba.
“La invitació”. Collage d’OX.

“Primavera bizantina”. Collage d’OX.

18 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Hi ha un cedir-ho tot que pot portar-nos de la tardor a la primavera, i per què no? a la consciència de que som el que Déu vol que siguem, no podem negar-nos a Ell malgrat ens lleve allò que més volem, però sí, amb la vida contra un home o dona o cosa qualsevol.

Bonic Poema.

Vicent

novesflors ha dit...

Un poema preciós. Enguany, sembla que va de roses ;)

Carme Rosanas ha dit...

Prenem les roses, aquestes, les altres i també les teves paraules i versos:
"Escric paraules que no vull que morin, nascudes d’una terra sense nom."
Les teves paraules, Olga, no moriran mai.

M. Roser ha dit...

És bonic està envoltada de roses, però sovint, una de petitona, ens pot fer ser una mica més feliços...
Jo besaré les roses, perquè el poema em besi a mi!
Bona nit, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

A mi, en front de la poesia em passa quelcom molt curiós. Em quedo sense paraules. No sé comentar-la. La contemplo, li dono voltes, em penetra...i no sé dir res més que què bonica!!!

xavier pujol ha dit...

És un poema vistós i acolorit, olorós de roses, apassionat de vida i sentiment.
I com sempre els collages que l'acompanyen són molt adients.
Olga, has afinat la punteria.

gloria abras pou ha dit...

Prendria totes les roses que han inspirat poesia. Queden incloses les pansides o aquelles que la tempesta ha maltractat. Escriure sobre roses és antic i etern i avui prenc les del teu bell poema.

Júlia ha dit...

Les roses s'han convertit en un símbol i en una mena de flor paradigmàtica, el seu esplendor és efímer, com gairebé tot, però sempre en sorgiran de noves. Les meves preferides són les de color de rosa, precisament.

Júlia ha dit...

Per cert, les vegades que he fet alguna xerrada sobre la teva obra literària he encapçalat la intervenció amb aquests dos versos del poema:

Escric paraules que no vull que morin/ nascudes d'una terra sense nom.

matilde nuri i espona ha dit...

prenem les roses, ara que és primavera i les plantes floreixen;
si pogués triar, em quedaria amb el darrer vers: 'hi ha un poema que et besa lentament'
.


Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les roses formen part de moltes poesies. Les dues només demanen una mà experta que faci florir les roses i algú que faci ben casar les paraules.

Manel Aljama ha dit...

“Me interné en los bosques porque quería vivir intensamente; quería sacarle el jugo a la vida. Desterrar todo lo que no fuese vida, para así, no descubrir en el instante de mi muerte que no había vivido.” Citando a Henry David Thoreau, pel·lícula "El club de los poetas muertos".

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Al jardí de casa encara no n'hi ha cap de rosa, però ja floriran!
el cor, però, és ple de roses, com un cistell.
Gràcies per l'ofrena de les paraules que no vols que morin: els teus poemes.

Galionar ha dit...

Diuen que les roses són el simbol de l'amor, de l'amistat, de tants i tants sentiments positius... Per alguna cosa deu ser, que aquesta bella flor parla tants llenguatges. I el teu poema, bellíssim!
Per cert, ja tinc el volum de la teva poesia completa (1977-2009), de l'Óssa Major! L'he adquirit per internet i me l'ha dut un missatger! M'espera plaer del bo, aquesta primavera!
Una abraçada, Olga!

tarragonaesperanto ha dit...

Des del grup d'esperantistes "Tarragona Esperanto" hem fet la traducció al esperanto del poema "Preneu les roses" escrit per al Dia Mundial de la Poesia. Gràcies pel poema, l'hem gaudit i el volem fer arribar a tots els esperantistes del món!

https://tarragonaesperanto.wordpress.com/2016/03/18/poemo-de-olga-xirinacs-por-la-monda-tago-de-la-poezio/


Tarragona Esperanto

Elfreelang ha dit...

collige rosas virgo .....ressonàncies clàssiques i bellesa suprema ! prenc cada pètal de les teves roses enhorabona! que em besi un poema és deliciós!

Helena Bonals ha dit...

Jo de petita em volia dir Rosa. Ara ja no, m'accepto com a Helena i el morena que sóc també, que llavors no em podia agradar pas, perquè "només els rossos i d'ulls blaus són feliços", deia Thomas Mann a Tonio Kröger.

Aquest poema que has escollit és deliciós, com el que has fet pel 21 de març.

fanal blau ha dit...

Prenem les roses, Olga.
Els teus poemes són de llarga companyia.