JANETA MARIA I LA POR QUE VENIA












JANETA MARIA I LA POR QUE VENIA
-En rosa-
*
2-11-15
*
Cap a mitja tarda ja ha baixat el sol,
la Jana Maria camina, camina,
vol fer una sessió de fotografia.

Fes via, fes via, Janeta Maria,
que el sol es pondrà
i les ombres verdes et volen tocar,
surten els vampirs, el cel és morat.

Faré un bon retrat a la Marineta,
que és a casa seva, passat el bosquet,
la cleda i l’hortet.

Ja travessa el bosc, fes via, fes via,
mira que es fa fosc, Janeta Maria,
rauquen els gripaus, les branques són vives
i et toquen el coll amb les ungles fines.

¡Marina, Marina, obre de seguida!
¿Que potser et pensaves que algú et perseguia?
Entra i xerrarem, mira quina roba
m’he comprat més fina,
de roses, de dames, de bells cavallers.
Dormiràs aquí ben abrigadeta,
les portes tancades i la por al carrer.

¿I les fotos, nena? Ja m’hi poso bé.
Mira quin pastís acabo de fer.
¿I els monstres de fora?
Són a la paret, a veure si hi troben
Algun foradet.

*** Olga Xirinacs.
Reflexió: he considerat si aquesta tirada meva als petits poemes ingenus i senzills que inclouen primer la por i el confort final podien ser una regressió a la infantesa.
No és això: són el resultat del temor a allò desconegut, advers, exterior i potser interior, que em porta a crear refugis ficticis.

*

18 comentaris:

matilde nuri i espona ha dit...

m'agrada! podem crear pel motiu que més ens convingui, oi?
i, encara, trobar-hi confort;

una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Qualsevol refugi per fictici que sigui, té el seu efecte sobre nosaltres.
Sobretot, sobretot, sobretot, si és de creació pròpia.
Els teus llibres-llibretes són un encant!

Una abraçada, Olga.

xavier pujol ha dit...

Sigui per un motiu o per un altre, aqueta història-poema-llibreta té molt d'encant.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Benvinguts siguen eixos refugis, en la vida ens la passem refugiant-nos, uns amb les ànimes dels seus avantpassats, uns altres en una ciència a la que presten tota la seua fe, fins i tot la llur mort, i uns altres en una realitat que volen com la volen, i eixe és el millor camí.

Vicent

Helena Bonals ha dit...

Un llibre sempre és un refugi en el camí de la vida.

novesflors ha dit...

Encantador. Molts de nosaltres hem creat refugis ficticis. Potser gràcies a això escrivim.

M. Roser ha dit...

Una llibreta que és un petit tresor, tal pel continent, com pel contingut...Una petita delícia de poemes guarnits amb collages o a l'inrevés...
I la por, normalment, és a les coses desconegudes, si les arribem a entendre, la por fugirà!
Petonets i somriures, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

La por ens la provoca el futur. S'ha de viure el present. I si no...el refugi fictici.
Una abraçada.

Maria Dolors Giral ha dit...

Ningú com tu per treure partit d'un bri d'aire i fer-ne poesia.

gloria abras pou ha dit...

Que ho fa que en les cançons i poemes infantils sempre hi bategui cert temor?
El romanço és molt bonic però, a oïdes meves, oculta una amenaça. "Janeta Maria i la por que venia". I per què venia?, Olga, ens ho diràs?

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els humans som relat, ens fem en el relat, el veritable? L'imaginari? Quin de tots dos no importa.

Galionar ha dit...

Com diu Novesflors, som molts els qui hem creat refugis ficticis. Potser gràcies a això vivim...

Anònim ha dit...

Tots necessitem refugis siguin ficticis o reals, buscar el "temple interior", seure al voltant d'una taula amiga, mirar una llar de foc, quedar-se una mica més al llit…
Quina delícia aquests llibrets de collages i poesia, Olga!
Una abraçada de part meva i de les "noies" Ex-libris,
Jacqueline

Josep Gironès Descarrega ha dit...

A tots ens fa por tot allò que ens és desconegut, per bé que comptem amb un gran aliat: la nostra pròpia força.

Calpurni ha dit...

Preciós, Olga. Ets una artista!

Jordi Dorca ha dit...

Petits, brevíssims refugis.

gloria abras pou ha dit...

Olga,
Ja torno a ser aquí.
On ets?
Estiguis on estiguis et desitjo el millor. I que tornis quan vulguis.

nuria candela ha dit...

És música feta poema, Olga.