LLUNA ADORMIDA

LLUNA ADORMIDA
*
13-2-15
*
Lluna adormida entre plomes, entre màscares. La Lluna dorm de dia, per això les nits s’assemblen a la mort. Tant, que la mateixa Lluna s’entristeix.
La Lluna de Carnaval és encara més trista perquè sap que tanta alegria és una farsa. Veu que la gent ho sap, això, i que precisament es disfressa per aconseguir una feble llum a la foscor de tantes vides.
*

Foto d’OX

15 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Qui per carnestoltes es disfressi de lluna amagarà la seva cara veritable i ens mostrarà l'altra cara, que com la de la lluna, sempre resta oculta.

Oliva ha dit...

A VOLTES,FINGIR,ES UNA MANERA DE SRBRE-VIURE...

Carme Rosanas ha dit...

Quina mandra em fan a mi les disfresses!!!

Em fixaré en la lluna!

Fackel ha dit...

Olga, me pregunto si de verdad hay tanta alegría, por muy Carnaval que sea.

gloria abras pou ha dit...

Els Carnavals em desagraden molt per no dir que gairebé em fan mitja por. No sé si està originat en una pel·lícula que vaig veure de molt joveneta, Orfeo Negro amb un carnaval autèntic, brasiler i molt tràgic.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

A Vilanova i la Geltrú, la ciutat on visc (jo sóc de Barcelona), és un pecat mortal dir que no t'agrada el Carnaval!
El rodolí ha sortit espontani.
Mai no he viscut el Carnaval, només l'observo, ja de joveneta.

Teresa Duch ha dit...

Se suposa que qui es disfressa és perquè en té ganes. No crec que ningú es disfressi per força i per tant, els que es disfressen segur que passen una bona estona. No deu ser el mateix entre els que miren, segur!

M. Roser ha dit...

La lluna de carnaval , és precisament la llum que il·lumina la foscor de les vides tristes...No sóc pas de disfresses , jo!
Bon cap de setmana, Olga.

Helena Bonals ha dit...

O sigui que disfressar-se equival a tenir la lluna de nit, interpreto.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Encara que sigui una llum feble, val la pena. Encara que tot sigui mentira, ens esforcem per creure-ho.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Sempre l'he trobada una alegria falsa. El cole que tinc davant de casa es disfressan els nens. Ells es fabriquen les disfresses i em sembla bé. És l'únic carnaval sincer.
Aproparta a un altre amagant el teu vertader jo, em sembla molt fals.

Clidice ha dit...

Realment, en aquestes alçades, comencem a trobar a faltar hores de dia. Ànims, que ja arriben!

Galionar ha dit...

Potser la diferència està entre disfressar-se perquè toca o fer-ho per tenir ganes de divertir-se. És un espectacle força depriment quan un no se'n fa l'ànim, com és el meu cas, però reconec que hi ha qui s'ho passa molt bé... Cadascú amb allò que més li plagui.
Una forta abraçada!

miquel ha dit...

Quin títol tan bonic. Qui sap si l'ompliràs de versos...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Precioses màscares!, per bé que la més duradora és la que utilitzem a diari.