SEGON EPISODI
(Deliris de febre)
*
17-8-14
*
“Pugem a Mont-ral per un camí estret i pedregós. De casa nostra surt una
comitiva amb un capdavanter vestit amb una mena de casulla de seda blanca i un
seguici d’homes joves al darrere. Els preguntem què hi fan, allà, i ens
responen amb supèrbia renyant-nos per una suposada incredulitat nostra.
Procurem justificar-nos, però ens exigeixen una documentació que no tenim.
“Anem al garatge d’uns amics a buscar els papers: allà hi ha una dona que
coneixem i que ara té el cos de nena. El més inquietant és un vell conegut que
s’acosta a saludar-nos, amable. És tan a prop que li puc veure la boca per dins
amb detall, cavernosa i fosca. On hi hauria d’haver dents i queixals belluguen
uns petits filaments fluorescents verdosos. Realment paorós si es considera que
l’home ja és mort de fa temps; jo interpreto els petits filaments de la boca
com l’energia que se li ha anat menjant el cos i que encara s’hi manté.
“Persisteix fins ara encara, dins meu, aquesta esgarrifor de la boca
oberta amb els filaments reptants, que es va apartant a poc a poc fins a
diluir-se.”
*
El seguici
narrat en primer lloc podria ser la influència d’una secta que s’ha anat
instal·lant a Mont-ral i que es diu “Camino Brillante” (v. Internet), amb
arrels poderoses a Nord-Amèrica, Austràlia, Mèxic... i amb molta capacitat
econòmica.
*
*
Dibuix de El Persas
7 comentaris:
Fa una mica de por... (no resistiré mirar per internet les dades d'aquesta secta).
Abraçades estiuenques.
Una secta o la intuició teua d'una fi, d'un seguici de jovens que segueixen un il·luminat, amb raó o sense, amb veritat o sense o com li vulguem dir i la teua inconsciència en no creure't el seu missatge.
La manca de dents indica mort, freudianament, però en aquest cas no mort teua, sinó d'un vell, la Història, que és en perill, en molt de perill, allò verd, l'enveja, la foscor d'aquests temps en què sembla impune tot pensament dolent, tot sentiment dolent, no és que hagem de reprimir-nos-els (reprimir és com oblidar) però sí canviar d'alguna manera el nou sentir, la nova interpretació d'aquests sentiments fins fer-los tolerables, solucions, jo no en tinc, però et segueix dient, un bon llibre et seria i ens seria molt ben vingut, més que benvingut, imprescindible.
Una forta abraçada i espere que et recuperes força prompte, jo et desitge des d'ací, des del barri de Russafa de València una vida plena i que vages paint els teus deliris.
Vicent
Caram noia, quins malsons més estranys...És molt possible que aquesta mena de processó lligui amb algun ritual d'aquestes persones tan " brillants" que sembla que s'han instal·lat per aquests varals...
Abans d'anar a dormir pensa amb els ocells, les flors, les estrelles... Tindràs somnis bonics!
Petonets Olga.
Els somnis i els deliris ajuden a netejar el nostre subconscient, cosa que és bo per l'equilibri mental. Tu vas fer una bona neteja.
Com d'estranys són els somnis però no deixen de ser això: somnis.
Jo darrerament somnio molt, fins al punt que no no tinc ganes de dormir per no quedar-me amb el mal regust de boca.
Algun cop he escrit sobre els meus somnis, els del deliri degut, suposo, a una absència induïda per certa dosi d'anestèsia. I d'altres que he tingut a casa on faig les paus amb una amiga que em va deixar...
Si fos possible explorar de forma racional el nostre subconscient que campara al seu aire quan dormim.
Un petó molt afectuós, Olga.
Publica un comentari a l'entrada