21 DE MARÇ
*
22-3-16
*
Una tarda amb
tants records que no cabrien a la Bíblia.
Barcelona:
capital que no trepitjava feia anys. Destinació: Centre d’Art Santa Mònica.
Motiu: Dia Mundial de la Poesia. Organització: Institució de les Lletres
Catalanes-Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco. Dia Mundial de la
Síndrome de Down.
Sorpresa:
l’assistència en gran nombre d’amics blogaires, a qui no coneixia en persona, i
que em porten obsequis entranyables i preciosos: un àlbum amb composicions
seves que ha necessitat temps, dedicació i amor fins arribar aquest dia a les
meves mans. Un preciós ram de roses de colors i un llibre.
Blogaires: quan
m’ha correspost enraonar, en amable diàleg amb Laura Borràs, presidenta de
l’ILC, he dit que caldria als experts en Internet tenir en compte aquests
fenomen dels blogs. En els 9 anys que porto escrivint blog, tot ben destriat i
garbellat, s’ha anat formant una família que valoro com si fos de la meva
pròpia sang. Els estimo i ells a mi també. Sense exclusivitats ni prejudicis,
han anat suplint totes aquelles meves amistats locals que per feina, edat i
atzars de la vida no em poden visitar, ni jo a elles. I ara, 21 de març, la
família virtual pren cos i ens veiem entre somriures i presentacions.
Poemes i música:
Beatriz Ruiz (noia amb S. D.) llegeix a la perfecció el meu poema. A banda del meu, traduït i recitat en diverses
llengües, se’n reciten i canten d’altres poetes. Cant i guitarra: Mirna Vilasís
i Xavi Múrcia, que han musicat bellament el meu.
Institució:
Laura Borràs, amb gràcia i saber, desgrana el meu poema i la seva relació amb
l’art fet música, pintura i, finalment, literatura.
Dol: l’acte va
estar a un pas de ser suspès a causa del dol per les estudiants mortes en el
terrible accident de Freginals. Però Laura, professora de la universitat, va
actuar en qualitat de docent i tot va seguir el seu curs. Les noies mortes van
ser recordades. En el meu petit parlament demanava vida per la natura i vida a
la Terra oblidant les guerres: prou sang. Però hi havia aquesta sang tendra,
nova, que ens rajava també del cor. Just acabo ara el punt, que m’assabenten
dels atemptats a Brusel·les. La sang encara xopa més la Terra. Diu que ho fan
en nom de Déu. Divendres trauran en processó el fill de Déu sagnant; no n’hi va
haver prou, amb aquella sang.
Comiat:
fotografies com en nit d’Oscars; abraçades sens fi; molts petons; infinits
somriures; gratitud a mans plenes, a vessar, a recordar. Encara no sabíem les
notícies nefastes.
*
Ram de colors:
dels blogaires.
Ram blanc: de la
Institució.
Àlbum i llibre:
de la família blogaire.
