21 DE MARÇ
*
22-3-16
*
Una tarda amb
tants records que no cabrien a la Bíblia.
Barcelona:
capital que no trepitjava feia anys. Destinació: Centre d’Art Santa Mònica.
Motiu: Dia Mundial de la Poesia. Organització: Institució de les Lletres
Catalanes-Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco. Dia Mundial de la
Síndrome de Down.
Sorpresa:
l’assistència en gran nombre d’amics blogaires, a qui no coneixia en persona, i
que em porten obsequis entranyables i preciosos: un àlbum amb composicions
seves que ha necessitat temps, dedicació i amor fins arribar aquest dia a les
meves mans. Un preciós ram de roses de colors i un llibre.
Blogaires: quan
m’ha correspost enraonar, en amable diàleg amb Laura Borràs, presidenta de
l’ILC, he dit que caldria als experts en Internet tenir en compte aquests
fenomen dels blogs. En els 9 anys que porto escrivint blog, tot ben destriat i
garbellat, s’ha anat formant una família que valoro com si fos de la meva
pròpia sang. Els estimo i ells a mi també. Sense exclusivitats ni prejudicis,
han anat suplint totes aquelles meves amistats locals que per feina, edat i
atzars de la vida no em poden visitar, ni jo a elles. I ara, 21 de març, la
família virtual pren cos i ens veiem entre somriures i presentacions.
Poemes i música:
Beatriz Ruiz (noia amb S. D.) llegeix a la perfecció el meu poema. A banda del meu, traduït i recitat en diverses
llengües, se’n reciten i canten d’altres poetes. Cant i guitarra: Mirna Vilasís
i Xavi Múrcia, que han musicat bellament el meu.
Institució:
Laura Borràs, amb gràcia i saber, desgrana el meu poema i la seva relació amb
l’art fet música, pintura i, finalment, literatura.
Dol: l’acte va
estar a un pas de ser suspès a causa del dol per les estudiants mortes en el
terrible accident de Freginals. Però Laura, professora de la universitat, va
actuar en qualitat de docent i tot va seguir el seu curs. Les noies mortes van
ser recordades. En el meu petit parlament demanava vida per la natura i vida a
la Terra oblidant les guerres: prou sang. Però hi havia aquesta sang tendra,
nova, que ens rajava també del cor. Just acabo ara el punt, que m’assabenten
dels atemptats a Brusel·les. La sang encara xopa més la Terra. Diu que ho fan
en nom de Déu. Divendres trauran en processó el fill de Déu sagnant; no n’hi va
haver prou, amb aquella sang.
Comiat:
fotografies com en nit d’Oscars; abraçades sens fi; molts petons; infinits
somriures; gratitud a mans plenes, a vessar, a recordar. Encara no sabíem les
notícies nefastes.
*
Ram de colors:
dels blogaires.
Ram blanc: de la
Institució.
Àlbum i llibre:
de la família blogaire.
Moltes felicitats, Olga, per ser poeta i fer-ho amb amor.
ResponEliminaVa ser una estona agradable la passada a Santa Mònica.
ResponEliminaCom un oasi de vida i primavera entre tanta mort: la que sabíem de les noies del dia abans a Freginals i la que encara ni imaginàvem del dia després (avui) a Brusel·les.
Un plaer i un veritable luxe poder-te conèixer i saludar personalment Olga.
Tant de bo la bondat de la teva poesia s'encomani, igual com la primavera fa fluir la vida. I encara que passem uns dies pessimistes, acabi imposant-se el seny mundial i s'acabi tanta sang innocent.
Tornant al dia de la Poesia: per molts anys Olga segueixis prenent les roses que com les d'ahir vas rebre tan merescudament.
Estimada i enyorada Padrina;
ResponEliminaAhir vaig ser a Reus, a la Biblioteca Xavier Amorós, jo que volia arribar a abraçar-te mitjançant la teletransportació a Barcelona, per a llegir en alemany (!!) un fragment del teu poema. El nostre acte va ser molt reeixit, va quedar bé, l'Eduard López sempre organitza bellament les nostres trobades. Celebro moltíssim els parlaments, les teues paraules i els rams de roses i mots que vas rebre. I estic d'acord amb vosaltres, la sang ha de ser per a crear bellesa i vida, no pas per a treure'n. Quins contrastos duríssims ens ofereixen aquests dies!!
Sempre et recordo amb molt d'amor, i espero poder veure't aviat.
Un ram de petons urgellenco-segarrencs,
Montse
com em reca no haver-hi estat !!!!
ResponEliminava ser doncs una vetllada plena de tot una mica, llàstima el dol i pena pels morts tan joves .....
enhorabona de nou per ser la escriptora triada pel dia mundial de la poesia!
Ah gràcies al teu Preneu les roses em disposo a llegir Resurrecció de Tolstoi , no l'he trobat sinó en castellà però me'l vull llegir ...tens raó ,la primera ( les primeres pàgines) són per rellegir-les i rellegir-les .....
Una crònica molt maca. És cert que els blogaires som com una gran família virtual! Felicitats per aquest homenatge(i pel poema, que és molt bonic).
ResponEliminaUna tarda inoblidable, un acte emotiu i ben organitzat i un homenatge merescut a la teva obra i trajectòria, d'alguna manera. Jo també vaig conèixer gent que fins ara era 'virtual'. Una abraçada.
ResponEliminaCom m'haguera agradat ser-hi. Bonic acte i una pena, com dius, Olga, la sang vessada en nom de no se sap quin Déu.
ResponEliminaCom m'haguera agradat ser-hi. Bonic acte i una pena, com dius, Olga, la sang vessada en nom de no se sap quin Déu.
ResponEliminaVa valdre la pena que vingués des de la Cerdanya, tot i que no em trobo fina aquests dies, t'ho devia, Olga! Molt emocionant tot l'acte. Era ple, però hauria d'haver estat a arrebossar. Estàs molt més guapa en persona que no pas en les fotos, i ets molt simpàtica. Jo també tinc alguna amistat de blogs molt superior a les que tinc més "reals". Que no morin mai els blogs.
ResponEliminaUn enorme plaer, Olga, veure't tan guapa i esplèndida, ahir... em vaig emocionar en molts moments. Gràcies per ser-hi!!!
ResponEliminaCom m'hauria agradat poder-hi ser, estimada Olga, però el meu pensament va ser tota l'estona amb vosaltres! Al Telenotícies de les 21 h. van mostrar un bocinet de l'acte, i més tard en vna fer un petit reportatge a Catalunya Informació, amb un tall de veu teva.
ResponEliminaSi et va fer feliç el present, pensa que només ha estat una petita part de la felicitat que ens proporciona a nosaltres la teva companyia, la teva amistat, la teva complicitat, la teva literatura. Espero que hi hagi una altra ocasió per a poder-te fer una abraçada en directe!
tot això, cert!
ResponEliminaés bo desvirtualitzar i veure'ns les cares, parlar, saber que som persones reals i no un nickname;
em vaig enamorar de la Beatriz Ruiz, i avui he anat a la seva pàgina: EXIT21, és poeta!; també em va semblar preciosa la versió cantada del poema, i la valoració que en va fer la Laura Borràs, potser vaig trobar a faltar que ella fes una lectura del poema complet, m'hauria agradat, però bé, el mandarí i el quítxua són potser una compensació;
gratitud a mans plenes, sí
un bon record
gràcies
.
Agraït i molt content, Olga.
ResponEliminaM'han fet il·lusió les fotografies.
M'emociona el teu comentari sobre els blogaires.
Jo em disculpe per no haver-te conegut en persona, però no és el meu un tarannà que s'avinga a grans aglomeracions de gent, no, no se portar eixos moments. Però veig que la vida et somriu, i veus com tots ens necessitem, des del capellà canalla al beat, des del militar agressiu al constitucional o des del ferroviari que fa camí per a portar-nos d'un lloc a un altre al bloguer que ens transporta via imaginació, que és tan factible com etèria.
ResponEliminaUna forta abraçada i amb ganes, Olga, espere que la nostra xicoteta amistat dure molt.
Vicent
Per a mi va ser un goig immens conéixer-te. Vaig gaudir de l'acte d'ahir la tarda, de l'ambient que s'hi respirava, de la crònica tan propera que has fet. Davant dels terribles fets de les darreres hores (tancament de fronteres per als refugiats, atemptats...) prenen més sentit encara les sàvies paraules del teu poema: «preneu les roses abans no s'esfullin». La meva gratitud.
ResponEliminaVan venint a la teva falda àmplia, com les flors de la primavera, els homenatges, els comentaris a la teva obra, les mostres d'afecte.
ResponEliminaLa Xarxa, l'escriptura a través dels blogs, facilita contactes amb gent que ens aprecia encara que no ens hàgim vist mai, i això és bo. Perquè en allò que escrivim hi som, i això és el que s'estima. N'has tingut una bona mostra, estimada amiga. Es veu prou el teu sentiment en la crònica que has escrit... I jo que me n'alegro tant, tant. Ho saps. Una abraçada.
Jo no vaig poder ser-hi però m'alegre molt que t'haja agradat i que et sentes agombolada per la família bloguera
ResponEliminaEstava a Sant Martí de Sesgueioles amb els nens a la Pasqua Jove. Però et vaig acompanyar amb el cor. Una abraçada.
ResponEliminaDes d'Almeria m'agrada la teva felicitat per aquest acte. Et segueixo des de fa temps i sempre és un plaer llegir-te
ResponEliminaDes de Sicilia... segueixo amb il.lusio, aquest esdeveniment.
ResponEliminaAmb el cor era amb tots vosaltres!
Una abraçada, Olga!
Des de Sicilia... segueixo amb il.lusio, aquest esdeveniment.
ResponEliminaAmb el cor era amb tots vosaltres!
Una abraçada, Olga!
LLegeixo paraules d'agraiment, de tendresa, de vida… que comparteixo plenament, Olga. M'hagués agradat ser-hi i compartir amb vosaltres, amb tu, aquests moments tan especials. Però sóc feliç que tu n'hagis gaudit tan plenament. Com et mereixes. La família bloguera et dóna el seu escalf i, una part és meu. Desitjo que algun altre cop puguem veure'ns personalment.
ResponEliminaMentrestant…
Prenc les roses que ens ofereixes.
Una abraçada.
Estimada Olga
ResponEliminaEt vaig transmetre el meu agraiment personal el dia 21 pel teu precios poema, que per a mi ha estat un regal, en unes dates personals molt emotives.
Agrair tambe el teu amor i respecte a la natura, a la vida, a la pau i l, art,i compartir amb nosaltres els teus valors.
Tal com et vaig dir m, afegeixo a la familia de blogaires, com a persona, aprenent de poeta, tarragonina de cor que viu a barcelona i metgessa que creu fermament en el poder terapeutic de la paraula.
Una abraçada florida, Anna
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo també vaig anar a l'acte de Santa Mònica...Va ser molt emotiu.
ResponEliminaOlga , va ser un honor per a mi poder-te conèixer personalment. Diuen que amb els anys, la bellesa passa de la cara al cor...Tu segueixes sent bella per fora i sobretot per dins!
Em va agradar molt el teu poema recitat per la Beatriz i després fet cançó...
Va ser tota una satisfacció que ens tinguessis presents, als blocaires, en les teves paraules i que ens consideris com una segona família!
Segur que aquestes roses que prenem amb molt de gust, ens alegraran la primavera.
Bona nit, Olga i com deia la meva mare, que somniïs amb els angelets!
Jo també hauria volgut ser-hi però, lluny de Barcelona per uns dies, ignorava la celebració de l'acte que et va estar dedicat.
ResponEliminaJo també t'acompanyo sempre amb el meu cor, Olga. Pren les roses.
Estimada Olga
ResponEliminaEl dia 23 vaig escriure ràpid el meu comentari al teu blog, al metro de Barcelona, doncs no volia que passessin massa dies i l´emoció que m´havia corprès el dia 21 s´esvaís sense dir res, allà en el vagó de metro atapeït de gent on tothom mira anhelant, una pantalla: vaig passar un altre moment molt emotiu, com el dia 21, escriure´t per primer cop en aquest blog, i compartir per primer cop amb la resta de blogaires aquesta experiència, estic molt agraïda a la família de blogaires per la seva bonica ofrena el dia 21 i per crear aquesta família.
He assistit al Dia Mundial de la Poesia des de fa molts anys, des de els inicis al Palau Robert, on feia fred i a l´aire lliure, quan érem poquets, poquets de veritat, quan hi havia la delegació de la Unesco a Catalunya. Any rere any he vist créixer aquest dia: amb poesia, amb música, amb persones de totes les llengües, amb els nois i noies amb Síndrome de Down, amb les diferents entitats. Celebrant la poesia, el dia de la Trisomia 21, el dia internacional contra el racisme i el norvuz: l´arribada de la primavera.
Una cita sagrada per a mi, pels valors que representa, aquest any però, les meves expectatives han estat desbordades: doncs m´ha omplert de joia com a Tarragonina, que fossis tu, Olga, la poeta escollida, i el poema, una veritable Oda i cant a la vida, m´he enamorat d´ell!!així que això que diuen: que la primavera la sang altera, em sembla que li has prés la feina a la primavera!!crec que no t´ho tindrà en compte, més aviat el contrari!!
A més la meva Padrina, a qui trobo a faltar molt, és deia Rosa, i em va regalar la meva primera rosa, Prendre les roses, per mi té un significat molt especial.
Com a petita activista freelance propoesia i pau i dia mundial de la poesia: no paro de repartir el opuscle a persones estimades i amb sensibilitat, perquè em sembla que no em puc quedar per mi sola quelcom tant bell, i t´he de dir que agrada molt i més, quan puc explicar amb emoció, tot el que ens vareu donar tu i la Laura, de fet crec que haure d´anar a la biblioteca a buscar més opuscles......animo a la resta de blogaires a fer-ho, és una forma de reviure l´acte.
Bé, m´he extés molt, és que encara estic molt emocionada
P.D: demà entrego un altre opuscle a una persona francesa
Una abraçada primaveral per l´Olga i per tots
Anna
¿Com podria contactar amb tu, amable Anna TP?
ResponEliminaJa arribo, ja arribo, Olga. La proximitat em fa refiar-me i sempre arribo tard. Espero que a temps, si trobo aquest requadre en blanc, no?
ResponEliminaNo vaig poder ser a Barcelona, però sí que per dins somreia tota quan el dijous ens vam trobar a la Casa de les Lletres a Tarragona. Sabia que tu no esperaves el que t'havíem dedicat i saber-se guardador d'un gran secret sempre et fa sentir especial.
Veig que et va fer molta il·lusió trobar-te amb els bloguers, com tot l'acte en general. Això, la teva conversa en pro dels blogs, i els forts llaços que l'amistat amb els bloguers fa possible, em fa sentir amb el cor més bloguer que mai.
Una abraçada.
Estimada Olga,
ResponEliminajo celebro haver pogut compartir amb tu aquesta estona.
Un acte preciós i emotiu, i l'agraïment de tot el que vas transmetre de la família blogaire.
Certament aprop, tu i la poesia.
Un petó.
Estimada Olga
ResponEliminaEl meu mail és annatp10@gmail.com
Visc a Barcelona però faig escapadetes a Tarragona
Que la primavera ens acompanyi a tots en aquests dies de festa
Una abraçada
Anna
Sé que vaig tard, però d'aquesta forma he pogut copsar molt millor la incidència d'Olga entre els blogaires que la seguim. I crec que li ha fet molta il·lusió trobar-se a Barcelona amb persones que només coneixia de forma virtual. Molts anys de vida a tots!
ResponElimina