¿I DELS LLIBRES,
QUÈ N’HEU FET?
*
4-3-16
*
Com que els que
escrivim i llegim blogs som gent de llibres, hem de saber que a Avinyonet de
Puigventós han fet tancar la biblioteca que tenien i han tirat els llibres al
contenidor. Cal precisar dues coses que comenta l’alcalde: que només hi havia passat
5 lectors en 6 o 7 anys. I que els llibres no valien res. Cosa que desmenteix
un diputat que en va fer donació al poble: va donar uns 500 llibres d’art i
novel·les de força actualitat i renom.
A Tarragona va passar fa anys que van
tancar la Biblioteca de La Caixa i no per falta de lectors, al contrari, sinó
per conveniències de la casa. L’Entitat va donar 40 milions de pessetes a l’ajuntament,
que hi havia de destinar un local ja
previst. Els llibres, aquí, eren nombrosos i tenien col·leccions de molt valor.
L’alcalde va dir que ‘total, eren un grapat de còmics’. Ningú ha vist la
biblioteca, els llibres ni els milions. Algú els deu tenir, penso. Però com que
són llibres, doncs a fer punyetes.
I
aquí al collage, una escriptora pren el sol ros dels boscos de Poblet mentre es
pregunta: ¿què s’ha fet dels meus llibres? ¿Cremats? ¿Ofegats? ¿Al contenidor?
*
Collage d’OX
Amb el pobres llibres tothom es veu capaç de fer-los malifetes,just perquè ignoren que contenen tota la saviesa del món. I és precisament la ignorància la que mou àmplies capes de la nostra societat.
ResponEliminaAra que m'he trobat amb amuntegament dels llibres del meu germà (més de 4.000) tinc el problema ben viu. Hi ha morralla, és clar, però també molts d'inteessants que, de mica en mica, anem distribuint. Però el que les biblioteques no admetin llibres (almenys les de Barcelona), converteixen una herència en un atzucac. Hem hagut de llogar un local per classificar-los i la feina que tenim per col·locar-los perquè, en general, són llibres especialitzats. Amén de que ningú no els vol venir a buscar, volen llistes etc... Total per després, com bé dius acabar a les fosques ves a saber on.
ResponEliminael collage és preciós!
ResponEliminai quines deuen ser les intencions dels qui llencen llibres, al foc o al contenidor?
però, ja poden anar fent, ja, que al final és molt més resistent l'ànima que el paper;
una abraçada
.
Els llibres, em va dir un buidador de pisos, pesen molt, ocupen molt de lloc i valen molt poc. És la tendència, què hi farem... Val a dir que n'hi ha molts que ja se'l mereixen, el foc o el container.
ResponEliminaJo, ja te dic el llibre "Al meu cap una llosa" que vaig obtenir en una compra a la fira del llibre de València el tinc ben guardat i reposant després d'haver-me ensenyat tant, a la meua biblioteca.
ResponEliminaI amb els llibres, no te'n recordes de "Un món feliç" en què els protagonistes van a la biblioteca del poble i els llibres es desfeien en pols, potser el futur el veig si no així sí que en alguns llocs hi passarà, però sempre, siga el règim que siga seguirem havent-hi els qui llegirem i tindrem quelcom més que el determinisme i la lògica de l'amo, Olga.
Una abraçada i fins demà.
Vicent
Del collage també es pot fer una altra interpretació. La noia es pregunta:
ResponElimina"Què s'ha fet d'aquelles flors?"
Llibres, flors, novel·les, contes, poesia...quanta feina per al drapaire dels oblits impropis!
No tenen vergonya de llençar un patrimoni col·lectiu com són els llibres d'una biblioteca...
ResponEliminaNo sé si dir que sap molt de greu o que fa molta ràbia, potser les dues coses: pena i ràbia.
Van llençats, els llibres, més del que ens pensem. Sabem d'un institut que 'van fer neteja' dels llibres de la biblioteca, clàssics, en favor de les novetats... No diré pas que no hi hagi novetats que valguin la pena, però, més aviat eren llibres lleugerets, vull dir que no facin pensar, no fos cas que prenguéssim mal, de tan pensar, deuria pensar la bibliotecària improvisada.
ResponEliminaUna gran manca de sensibilitat, la d'aquest municipi que va decidir deslliurar-se dels llibres que feien nosa llançant-los al contenidor... Això no es pot fer, del patrimoni municipal! Que ho facin altres persones amb els seus llibres particulars, tot i ser lleig, és una altra història... Quina pena de país, que tot allò que fa nosa es llença o s'arracona...
ResponEliminaRealment una pena, que es desfacin dels llibres com si fossin deixalles...
ResponEliminaAquesta noia del preciós collage, té cara de placidesa, però segurament, a la nit, deu tenir malsons!
Bona nit, Olga.
Jo agafo un gran disgust quan veig que les bibliotèques dels co.legis van desapareixent o les redueixen a la mínima expressió, dient que els alumnes ara consulten per internet. Vaig tenir una gran alegria, quan a poca distància d'on visc, han obert una biblioteca. Està força bé i sempre plena d'estudiants. Deuen buscar els llibres que els escatima l'escola. Una abraçada.
ResponEliminaIgnominiós. Quin atemptat a la cultura i al sentit comú.
ResponEliminaUna abraçada, Olga.
Vaig oferir un munt de llibres a la biblioteca de Badalona. Una de les bibliotecàries em va fer una expressió de sorpresa. Semblava que hi hagués anat a oferir conills, per exemple, o pedres...Em va dir que no agafaven llibres i em va assenyalar un prestatge on n'hi havia una dotzena: D'allà te'n pots endur i en pots deixar però ja veus que són pocs.
ResponEliminaFinalment vaig trobar un llibreter de vell i de tant en tant me'n fa una recollida. No em desprendria de gairebé cap llibre però cada dia tinc menys espai i em dol llançar-los.
Un petó, Olga.
Jo no sé donar de baixa els llibres de la meva biblioteca, ni tan sols portar-los al magatzem. Una companya bibliotecària deia que no podia veure un llibre en ser destrossat, en arrencar-li la coberta, per exemple. El llibre que fos. Dels llibres de poesia, tot i tenir tants pocs préstecs, és gairebé impossible de prescindir-ne.
ResponEliminaNo hi ha sensibilitat, Olga, i sí molta mà llarga. No és el que es perden els qui disposen aquests disbarats, sinó els que no en podran gaudir.
ResponEliminaAquest cap de setmana em passejaré pel bosc de Poblet, a veure si veig la formosa escriptora prenent el sol ros de la meva terra.