TITULARS

TITULARS
            *
            1-3-16
            *
¿És veritat?
A vegades trobes titulars que et deixen perplex. Per exemple, el Punt d’abans d’ahir deia: XOC D’UN TREN I UN VELER A LA DERIVA.  Demano als afeccionats a escriure que facin un petit relat del que hagin entès. Pot ser divertit.
            Avui llegeixo a Nació digital com notícia destacada: MARIA MERCÈ MARÇAL, LA GRAN DESCONEGUDA. ¿Algú pot respondre si això és veritat? Perquè precisament aquesta influent autora l’esmentem i venerem tots els escriptors que en aquest país som, i la seva divisa ha esdevingut universal...
            *


17 comentaris:

  1. Júlia1 de març del 2016, a les 15:14

    Devia ser desconeguda pel que escriu l'article fins que algú n'hi va parlar, ves a saber, mai saps el que la gent sap o no sap i la ignorància és molt agosarada, que diuen. Recordo Espriu en una ocasió en què explicava una entrevista que li havia fet una jove periodista que no sabia res d'ell ni l'havia llegit, comentant 'jo no sé el que la gent sap, avui'. D'això ja fa anys i crec que hem anat a menys.

    Pel que fa al titular del veler i el tren, sembla el títol d'un conte de Calders però és una altra mostra del periodisme que es fa avui, ja que en realitat parlen de dos fets diferents tot i que la causa sigui en ambdós casos el temporal

    ResponElimina
  2. Vicent Llémena i Jambet1 de març del 2016, a les 15:43

    Jo no m'atrevisc a fer un conte, però sí et diré que hi ha molts desconeguts que ho haurien de ser i molts coneguts que ho haurien de ser més, i entre tots quatre nosaltres.
    Què anem a fer? Tu saps que tot i fer una gran obra i constar en la Història d'aquest país encara has de fer més, molt més, i ho faràs, si Déu vol.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas1 de març del 2016, a les 16:07

    Em sembla molt bona idea jugar amb aquest titular increïble. Passa molts cops, oi? Que llegint un titular penses quina cosa més estranya! I quan llegeixes la notícia, veus que no volia dir el que semblava que deia.

    Miraré de començar o seguir el joc al meu blog...

    Pel que fa conèixer o no els nostres escriptors, no et sabria dir gran cosa... A vegades em sorprenc de coses increïbles. Amb persones concretes, amb formacions universitàries, i tot el que vulguis i més, havent viscut i nascut aquí i no coneixer de res, de res ni de nom Jesús Moncada, per exemple. Crec que els ambients més propers que vivim cadascú ens enganyen molt. A mi em sembla impossible no conèixer M Mercè Marçal o Jesús Moncada i potser a la periodista li semblava el contrari, qui sap si en el seunambient més proper hi ha molta gent que no els coneixen,p...


    ResponElimina
  4. Galionar1 de març del 2016, a les 18:43

    Olga, m'has recordat un professor que vaig tenir a Rosa Sensat, en Carles Riera; ell xalava de valent presentant-nos titulars de notícies d'aquesta mena per mostrar-nos els errors en què no ha de caure mai un bon corrector... Tindrè en compte la teva suggerència per jugar amb aquest titular de la barqueta a la deriva.
    Sobre l'altre titular, el de la Maria Mercè Marsal, potser si llegíssim l'article entendríem el perquè de la gran desconeguda; no ho sé, noia, així tret de context no té ni cap ni peus...
    Bon inici de març, estimada!

    ResponElimina
  5. M. Roser1 de març del 2016, a les 19:04

    Hi ha titulars que semblen acudits...Mira que és difícil que xoquin un tren i un veler...
    En quan a la M. Mercè Marçal, només ens demostra la poca cultura literària que hi ha en alguns sectors del nostre país, fins i tot dins del món del periodisme...Potser per la persona que ho va escriure, si que ho era, cosa que diu molt poc en favor seu...
    Bona nit, Olga.

    ResponElimina
  6. xavier pujol1 de març del 2016, a les 23:09

    És clar que la Maria Mercè Marçal podria ser més coneguda encara, però penso que és una de les poetesses catalanes més popular.
    A més de ser bastant coneguts els seus poemes, alguns cantautors, (sobretot cantautores) musicant poemes seus han fet bellíssimes cançons.

    ResponElimina
  7. Unknown2 de març del 2016, a les 0:47

    Hi ha qui creu que el que no sap ell no ho sap ningú. No fa gaire algú llegia els noms de tres grans figures operístiques per acabar dient: "A casa seva els coneixen". Els hi hauria d'haver caigut la cara de vergonya si en tinguessin. És molt més fàcil i honest aventurar que sempre ens queden coses per saber.

    ResponElimina
  8. Júlia2 de març del 2016, a les 6:27

    D'acord amb la Glòria, he escoltat coses raríssimes sobre ignoràncies diverses, he de dir que jo també caic en això en temes esportius, per exemple, no en sé gairebé res tot i que intento entendre que hi ha qui en sap molt. A més a més avui no hi ha excusa, una mica de google i ignorància minvada, al menys per no fer el ridícul. De tota manera no és el cas del tema que comentem ja que ve a través de la intenció de publicar-ne una biografia, és una mica allò de 'se'n saben quatre coses i poc més'. Però també es cau per part dels 'experts' en un altre parany, pensar que la resta del món és ignorant, que no pas sempre. Encara recordo quan a l'exposició del CCCB sobre el Paral·lel els organitzadors van posar un rètol que deia 'com és que no en sabíem res?', a mi m'ho diran...

    ResponElimina
  9. ... i escaig2 de març del 2016, a les 8:55

    això és conseqüència d'una manera de fer que exalta l'anècdota; un esquer fàcil

    saps què et dic? feliç mes de març!
    per a mi sempre és un mes especial, aquest any també i encara més, sobretot per poètic
    apa
    .

    ResponElimina
  10. Helena Bonals2 de març del 2016, a les 12:38

    A mi a vegades em costa considerar anticànon un autor, però el fet és que amb el temps autors tan importants com Pedrolo se n'hi tornen, i d'altres deixen de poder-ne ser considerats. Fins i tot Shakespeare ha estat durant una època un anticànon. I Bach.

    El que passa és que hi ha gent que diu que li agrada molt Shakespeare però no el llegeix pràcticament mai, això em sembla que ho deia Ponç Pons. Jo de Maria Marçal en conec els poemes més famosos, però sí que m'és desconeguda, en el fons.

    ResponElimina
  11. Helena Bonals2 de març del 2016, a les 12:39

    Vull dir Maria Mercè Marçal!

    ResponElimina
  12. Teresa Costa-Gramunt2 de març del 2016, a les 18:06

    És una manera de cridar l'atenció... a M.M.M. la coneixem, en efecte. Ara: si el que es vol dir és si la coneixem de debò, això ja pertany a l'esfera privada. Més encara: a ella mateixa. Ens arribem a conèixer de debò?

    ResponElimina
  13. Júlia2 de març del 2016, a les 19:13

    Gran pregunta, Teresa, no és fàcil ni tan sols conèixer-nos a nosaltres mateixos. En tot cas de vegades ens referim al fet que 'ens sona' i que en coneixem quatre coses.

    ResponElimina
  14. Josep Gironès Descarrega3 de març del 2016, a les 8:14

    Existeix una línia fèrria que passa a tocar de la costa i en una situació de llevantada és possible que un veler surti volant.
    En referència a na Maria Mercè Marçal és probable que sigui una gran desconeguda per a la persona que ha escrit l'article.
    Amb tot, el vent de ponent que bufa acaba per emportar-s'ho tot.

    ResponElimina
  15. Oliva3 de març del 2016, a les 13:10

    EL TEMPS PASSA AMB MOLTA CRUELTAT,I ELLA VA MORIR MASSA JOVE...

    ResponElimina
  16. Pere3 de març del 2016, a les 20:51

    No he pogut resistir-me a escriure't quatre ratlles sobre la història d'un veler a la deriva que va xocar amb un tren.

    "Veles al vent sobre el rail d'una onada vaig anar a parar sota l'acer del teu ventre.
    Les teves rodes em van fer cruixir les quadernes i mentre l'apartavaques tallava el màstil de coberta vas penetrar fins al celler omplint-me de vapor.
    Llavors vam ser un sol cos ... allà sobre la sorra."

    Respecte a la Maria Mercè Marçal potser si és una gran desconeguda, sobretot per al gran públic ... com la majoria de poetes.

    Bona nit Olga.

    ResponElimina
  17. Maria Dolors Giral4 de març del 2016, a les 12:32


    A cop calent : Tempesta viva
    Vaixell sense timó/l'onada/ els va reunir/amb l'empenta/ d'un tren a la deriva./ Confegint, en xocar/ alguna cosa més que un titular.

    Quant a l'altre tema, molts cops penso si els periodistes no haurien d'adoptar el "tan sols sé que res no sé" de Sócrates com a lema.

    ResponElimina