NADALES, CROSBY I FULLES DE PLÀTANS
Jo tenia 6 anys quan, al 1942, Bing Crosby va oferir al món la immortal cançó d’Irving Berlin «Nadal Blanc».
*
Vaig aprendre a dibuixar molt joveneta, quan a casa es celebrava Nadal amb aquestes escenificacions: baixar del rebost del terrat el sac dels suros. Muntar una taula i empaperar un angle d’habitació amb paper blau de folrar llibres per construir el pessebre, amb aigua corrent inclosa. Era feina de la mare. Preparar la greixonera per rostir el gall d’indi. Era feina de l’àvia. Obrir la gran caixa de fusta dels calendaris de «Unión Española de Explosivos», al despatx del pis contigu al nostre. Aquesta operació es feia amb tota cerimònia, traient els grans claus i fent grinyolar les fustes per obtenir més expectació de la gent del voltant, fins que se sentia l’olor de la tinta d’impremta. Era feina del pare. Cantàvem nadales i «villancicos» al voltant del piano. Era cosa de tots
En una tauleta vora el braser ben calentó, la meva feina era dibuixar postals de felicitació de Nadal, afició que mantinc fins ara. Si la memòria m’és fidel, quan tenia vuit anys, els meus pares em portaven del carrer les fulles de plàtan més boniques que trobaven. A la Rambla hi vam tenir preciosos plàtans fins que l’Ajuntament se’ls va carregar. A cada fulla hi pintava un àngel. Les deixava eixugar i els pares se les emportaven per felicitar els seus amics.
Tinc fotografies de nena fent pilots de neu al carrer i al jardí de casa. Abans nevava, i els retrats en donen fe. A la ràdio se sentia Bing Crosby cantant Nadal Blanc. «I dreaming at the white Christmas...». Ell, diu, mentre escriu les seves postals de Nadal, somia el Nadal nevat, blanc, de la seva infantesa, quan els nens lliscaven pel terra glaçat i les branques cruixien amb el pes de la neu.
Cada hivern escolto aquesta cançó que envolta els anys de la meva vida. I, mentre retallo i enganxo els meus collages, vaig recordant, igualment, la meva infantesa. Hi va haver guerres destructores com mai, llargs dols i tristeses, terribles repressions. Ho vaig saber a través dels butlletins que el cònsol britànic passava al meu avi. Però arribava Nadal i la casa es transformava. No vam tenir calefacció fins anys més endavant i contemplàvem la terregada encesa als brasers. Confortable. Jo continuava fent postals i cantant amb Bing Crosby. Tota la meva vida, fins ara. Ploro, perquè aquesta feina meva s’acaba. Quan toco Nadal Blanc i el Cant dels Ocells, ploro mirant el passadís buit, on no hi ha els estimats, ni la caixa, ni els suros, ni les fulles de plàtan. És feina meva.
*
Que passeu molt belles, confortables i saludables festes de Nadal, amb escalfor al cor.
*
1- Més enllà
2- Plenitud
3 - Ballarina a camell.
