LES MARGARIDES BLANQUES

 






                                    LES MARGARIDES BLANQUES


    En una ciutat propera hi havia un carrer molt enlairat, a la part vella de la població. Una de les cases tenia un pati a la planta baixa. Per aquell pati hi havien passat veïns de molts oficis i moltes històries. Primer va ser el taller d’un sabater pegot, dels que posen pedaços a les sabates. Penso que el pobre sabater ara s’hauria mort de gana perquè ningú porta sabates. Tothom va amb esportives!

    Més endavant hi va haver una majordona, la Cristobalina, que tenia margarides plantades i criava coloms. Era tan bo, el colomí rostit! Però, ai, ara ningú sap què és una majordona ni un colomí i, a més, la gent odia els coloms de la ciutat perquè, diuen, tot ho embruten.

    També hi va viure una modista que feia vestits ben lluents per a les mestresses del bars de tot aquell barri, els que tenien fanalet vermell. Però ara es compra per Internet. Ai, els oficis perduts!

    Al pati s’hi celebraven revetlles amb coques, síndria i música. Últimament s’hi bevia el «Petonet», tan gustós. Havia estat una casa feliç, aquella.

    Finalment, a la casa hi va anar a viure una família en la que tots eren, com se sol dir, molt bona gent. La nena de la casa es deia Roseta i tenia vuit anys. Van arreglar i pintar el pis i plantar flors al pati en torretes. Tot era alegre. De tant en tant hi baixava algun colomet. Estaven contents.

    Però, com s’ha dit tota la vida i tothom sap, la felicitat no dura sempre i a la casa feliç hi va haver un contratemps. El que va passar allà, els sol passar, dissortadament, a moltes persones.

                                                                    ***

    A la mateixa ciutat, una escriptora jugava amb les paraules. En una altra ciutat, una dibuixant molt estimada, Pilarin Bayés, inventava figures de molts colors. Els que formaven la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre van "lligar" aquests dos caps i de la feliç trobada, amb el temps, va néixer un llibre que es diu « LES MARGARIDES BLANQUES», un pom de flors per decorar la vostra biblioteca.



11 comentaris:

  1. Un bon regal de Nadal. Segur que està molt bé. Que bé que continuïs publicant.

    ResponElimina
  2. Una bona parella! Segur que és un bon llibre.

    ResponElimina
  3. Molt bona combinació. ;-)
    Felicitacions i a per molts més.
    Ai, els vells oficis!

    Aferradetes, estimada.

    ResponElimina
  4. Quin bon tàndem per a fer un llibre. Pot ser un bon regal del tió o de Reis!
    Enhorabona, Olga!

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. No cal desfullar les margarides per saber que és un bon llibre. Fet per dues meravelloses i estimades persones de Catalunya. I artistes!!

    ResponElimina
  6. Dos creadoras genuinas. Dos ramitos de flores frescas. ¡Qué suerte para mi biblioteca!

    Chiloé

    ResponElimina
  7. Bayés i Xirinacs, quin tàndem de creadores més excel·lent i nostrat. Enhorabona!

    ResponElimina
  8. Preciosa iniciativa i bonica realització. L'enhorabona!!!

    ResponElimina
  9. Quina idea més fantàstica! Segur que tindrà una molt bona acollida, doncs aquest tàndem és immillorable. Per cert, aquest post té molts tocs d'humor, els anys no te l'han fet perdre.
    Bones Festes i una forta abraçada!

    ResponElimina