NADALES, CROSBY I FULLES DE PLÀTAN











NADALES, CROSBY I FULLES DE PLÀTANS


Jo tenia 6 anys quan, al 1942, Bing Crosby va oferir al món la immortal cançó d’Irving Berlin «Nadal Blanc».

*

Vaig aprendre a dibuixar molt joveneta, quan a casa es celebrava Nadal amb aquestes escenificacions: baixar del rebost del terrat el sac dels suros. Muntar una taula i empaperar un angle d’habitació amb paper blau de folrar llibres per construir el pessebre, amb aigua corrent inclosa. Era feina de la mare. Preparar la greixonera per rostir el gall d’indi. Era feina de l’àvia. Obrir la gran caixa de fusta dels calendaris de «Unión Española de Explosivos», al despatx del pis contigu al nostre. Aquesta operació es feia amb tota cerimònia, traient els grans claus i fent grinyolar les fustes per obtenir més expectació de la gent del voltant, fins que se sentia l’olor de la tinta d’impremta. Era feina del pare. Cantàvem nadales i «villancicos» al voltant del piano. Era cosa de tots


En una tauleta vora el braser ben calentó, la meva feina era dibuixar postals de felicitació de Nadal, afició que mantinc fins ara. Si la memòria m’és fidel, quan tenia vuit anys, els meus pares em portaven del carrer les fulles de plàtan més boniques que trobaven. A la Rambla hi vam tenir preciosos plàtans fins que l’Ajuntament se’ls va carregar. A cada fulla hi pintava un àngel. Les deixava eixugar i els pares se les emportaven per felicitar els seus amics.


Tinc fotografies de nena fent pilots de neu al carrer i al jardí de casa. Abans nevava, i els retrats en donen fe. A la ràdio se sentia Bing Crosby cantant Nadal Blanc. «I dreaming at the white Christmas...». Ell, diu, mentre escriu les seves postals de Nadal, somia el Nadal nevat, blanc, de la seva infantesa, quan els nens lliscaven pel terra glaçat i les branques cruixien amb el pes de la neu.


Cada hivern escolto aquesta cançó que envolta els anys de la meva vida. I, mentre retallo i enganxo els meus collages, vaig recordant, igualment, la meva infantesa. Hi va haver guerres destructores com mai, llargs dols i tristeses, terribles repressions. Ho vaig saber a través dels butlletins que el cònsol britànic passava al meu avi. Però arribava Nadal i la casa es transformava. No vam tenir calefacció fins anys més endavant i contemplàvem la terregada encesa als brasers. Confortable. Jo continuava fent postals i cantant amb Bing Crosby. Tota la meva vida, fins ara. Ploro, perquè aquesta feina meva s’acaba. Quan toco Nadal Blanc i el Cant dels Ocells, ploro mirant el passadís buit, on no hi ha els estimats, ni la caixa, ni els suros, ni les fulles de plàtan. És feina meva.

*

Que passeu molt belles, confortables i saludables festes de Nadal, amb escalfor al cor.

*

1- Més enllà

2- Plenitud

3 - Ballarina a camell.



8 comentaris:

  1. Els nadals no son gaire blancs a aquestes latituds, però que no ens maquin mai les persones a qui poder-los felicitar. Que passis unes bones festes!

    ResponElimina
  2. Quina "feina" més maca la teva i encara la pots fer, malgrat la gent estimada ja no hi sigui...
    Rep, des de la distància, el caliu que espanta les solituds. Bones Festes!

    Aferradetes dolcetes, estimada.

    ResponElimina
  3. M'has emocionat amb el teu relat d'infantesa i també amb les sensacions que sents a l'actualitat.
    He buscat la cançó " White Christmas" en la versió original de Bing Crosby, per escoltar-la mentre et llegia. Excel·lent.
    També tinc, en vinil, la versió en català que en va fer la Núria Feliu. L'escoltaré un altre dia.
    Bon Nadal, estimada Olga.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Olga, pels teus records d'infantesa i d'altes temps tant diferents. És bo de transmetre els nostres records a les altes persones, sobretot si són de generacions diferents.

    Quina feina més bonica, la de dibuixar les postals de Nadal!

    Bones festes, estimada Olga! I una abraçada ben forta i ben nadalenca

    ResponElimina
  5. Primerament, dir-te, Olga, que passes un Bon Nadal, yo sempre estaré a l'atre costat.
    Des de que muigué ma mare havia pactat en els meus enemics el no comentar-te, ells han trencat la seua paraula i, yo havia oblidat que en la guerra val casi tot i, que no podien trencar una amistat de més de quinze anys.
    Sempre has estat, Olga, prop de mi, en els teus llibres, en el meu pensament, en un lloc privilegiat del meu ordenador.
    I he dit casi lliteral, de perduts al riu.
    Mantin la teua bondat i no la pergues, si Déu m'ha donat quinze anys més de pròrroga voldria compartir-los en la distància ab tu.
    I no penses que és un atac preventiu, ni res paregut als meus dimonis, que el Nadal que t'invoca, junt a Déu i la Verge Maria este home, Vicent, el vencedor, com el teu marit, siga l'inici de quinze anys feliços per a tu.
    M'he de despedir ya, Olga, que Déu te'ls done, això desige, sincerament que Déu et i vos beneïxca este Nadal i molts més, quinze més, si Ell vol.
    Tot és qüestió de que la teua espasa siga l'amor i tu m'has ensenyat molt d'ell, sempre en el sentit pur.
    No podia deixar-te tan sola, ni fer tampoc de Paris, a les nostres edats.
    La xàrcia conservarà si Déu i tu voleu, l'amistat.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  6. De vegades, els records és tot el que ens queda. Hem de mantenir-los, però, perquè els que ja no hi són hi segueixin sent.

    M'uneixo al desig que tots plegats passem aquestes dates amb el màxim de bellesa, confort i salut possibles. Molt Bon Nadal!

    ResponElimina
  7. Jo també feia les postals de Nadal de casa, de petita. Per això vaig acabar estudiant disseny gràfic. Ara faig molta decoració nadalenca per la feina. M'agrada de saber que, a banda de la poesia, també ens assemblem en aquest sentit.
    Molt bon Nadal, Olga.

    ResponElimina
  8. Precioso relato, OX, mucho más complejo de lo que sugiere su aparente sencillez y suavidad. Para mí encierra en sí todo un mundo, toda una Historia con mayúsculas.

    Que comiences un gran año y te pongas a escribir ya. Ahora mismo. Enseguida.

    Chiloé

    ResponElimina