Estimats amics del Bloc,
d'imprevist es va fer una pausa forçada a la meva vida. Ni temps vaig tenir de respondre tots els missatges de Nadal.
El 27 de desembre ingressava a urgències de l'Hospital Joan XXIII. Hi he passat un mes. Vaig perdre la noció dels primers dies i amb prou feines sé com he viscut els altres.
La grip A es va conjurar amb un fet greu: l'efecte advers d'un canvi de medicament pel càncer, la lenalidomida, em va produir una trombosi a la cama dreta, amb gran dolor i perill. Tot plegat em va deixar feta un nyap. Segons em van descriure el TAC, la meva cama dreta és un camp de mines.
Lenta recuperació. Hi ha hagut tots els tractaments necessaris a l'abast. He tingut una atenció perfecta.
Però no explicaré com he exhaurit tots els meus recursos mentals per omplir les llargues, llarguíssimes hores del temps en soledat i incertitud que tan lentament passaven.
A casa vaig deixar els meus petits pessebres i el trio de vells caganers encara es deu preguntar on soc. Guardo la llauneta de l'hospital amb els raïms del dia 31. Que lluny van quedar per a mi les sirenes dels vaixells del port, a les 12...
Soc en un any nou i no el veig... Les parets desconegudes, els sèrums, les ombres, l'insomni. Del meu cervell van sortir totes les músiques possibles, tots els contes infantils i els artúrics, més els inventats, on jo em feia també de la colla per tal de passar uns minuts més de les nits inacabables.
Ara em vaig curant i tinc por. Por de tot el que he vist al meu voltant. Tinc l'edat més que suficient per saber què m'espera. Ho torno a dir: tinc por.
No obstant, treballo en dos nous llibres petits. Agraeixo la vida que em retorna a poc a poc, entre els plàtans amb color de rovell i el paisatge de la Serra de Prades que veia per la finestra.
Ahir vaig arribar a casa. He perdut la llestesa i em canso de seguida. No obstant, voldria celebrar el meu 88 aniversari amb les dues publicacions. Viure, alhora agraïda i temorosa. I escriure.
Us estimo, amics fidels. Us desitjo el millor.
Olga
Lo que tus palabras me transmiten no es miedo, sino vida (y también que no estás cansada de ti misma). Y lo que a mí me gustaría transmitirte es que, ante el hecho de percibir que la mayor aventura que se puede emprender está cerca (porque incluso antes o mucho antes de haber dado el paso, lo sientes), resulta totalmente lógico sufrir un tremendo vacío desasosegante. Lo superdesconocido...
ResponEliminaTu escritura y tú sois una pasada, Olga.
Chiloé
Ho sento i m'alegro que t'hagis recuperat i tinguis projectes, una abraçada i felicitats pel reconeixement que vas rebre a Tiana,
ResponEliminaJúlia
Olga, descansa i recupera't. Rep una abraçada ben forta.
ResponEliminaHo veus Olga? La mort és cosa de Déu, o com diu Jacques Lacan, del domini de la fe.
ResponEliminaI yo, per tindre un pare major que estigué en la guerra vaig anticipar la seua mort abans de que es produira, l'esperí quinze anys ab temor i amor i vaig desenrollar a base de patir per ell, dots adivinatòries, que vaig perfeccionar en el meu anàlisis en l'escola de Lacan.
I sé, Olga que et queden molts anys de vida encara.
Aprofita eixa por al no-res per a evitar ab el be tornar.
Un fort abraç des del barri de Russafa de la ciutat de Valéncia.
T'aprecie, t'estime Olga y'a ho saps.
Vicent Adsuara i Rollan
Ah! Ahir era l'últim dia per arreplegar els dos idèntics llibres, no ho fiu.
ResponEliminaVa ser el meu sacrifici, per tu i ma mare, a Déu.
Vicent Adsuara i Rollan
Estimada Olga, Amb una forma abraçada et saludo des d,un raco de la meva casa, vais legir que ja és a casa seva, m'alegra moltissim.
ResponEliminaSóc Hortensia que no li vaig dir. Petonets.
ResponEliminaÀnims, Olga. De segur que has passat un temps complicat, però m'alegra veure que continues amb ganes de crear i d'oferir-nos noves lectures.
ResponEliminaEndavant!
Salut i poesia!!!
He dit anticipar? No, era augurar.
ResponEliminaHui també t'estic fent dejú novament, espere que en poc temps, si Déu vol et poses forta.
Abraços novament i tranquila. Et regale bons desijos.
Vicent Adsuara i Rollan
És lògic tenir por davant d'aquesta situació de salut tan greu que has passat, però fins i tot en aquests moments tan difícils, no t'han mancat les forces per continuar imaginant i escrivint.
ResponEliminaEts una dona molt valenta i treballadora i encara tens moltes coses per dir.
Me'n alegro que ja tornis ser a casa i, a poc a poquet tot anirà tornant a la normalitat. Que et recuperis ben aviat i t'envio molts petons i una forta abraçada.
Estimada amiga: celebro de tot cor que siguis a casa després d'aquest període hospitalari. La por és tan natural... com ho és la valentia que tens per regirar cel i terra del cervell per passar les hores lentes... les conec, aquestes hores, com també conec aquesta debilitat inicial en ser a casa. Però a poc a poc et retornarà les forces. Em fa molt contenta que tinguis dos projectes per realitzar. Molts ànims. Una gran abraçada
ResponEliminaHo sento molt ,però me'n alegro que ho vagis superant. Jo tinc càncer de pròstata. Aquesta setmana començo un mes de tractament hormonal i desprès radioteràpia. Que hi farem. Ens fem grans. De moment estic fent vida normal i estic tot el dia voltant pel col·legi. Estem en mans de Déu. Que sigui el que Ell vulgui. Una gran abraçada.
ResponEliminaEstimada Olga, com és que no dius res del premi que acabes de rebre?
ResponEliminaPoder escriure és el millor que li pot passar a una persona per viure més i millor, i això tu ho tens. Per cert que té molta força aquesta entrada al teu blog. El pitjor enemic és l'interior sempre a la vida, i la pitjor malaltia la mental. Però jo també tindria por. Tant de bo et puguem continuar llegint aquí com sempre. Una forta abraçada.
Estimada Olga,
ResponEliminaEm sap molt de greu que hagis hagut de passar per tot això i al mateix temps m'alegro molt que ja siguis a casa i que t'estiguis recuperant. Paciència i mica enmica, les coses aniran tornant a lloc. Em sembla tan comprensible i normal, Olga, que tinguis por! Però segur que retornaràs aquesta por en positiu i et servirà per cuidar-te molt. També penso i sé que aquesta força creativa i creadora que tens, disminueix molt la por quan la poses en marxa.
Que no et falti mai aquesta il·lusió per celebrar el teu aniversari amb els dos nous llibres ni les forces per a fer-ho. Els esperem.
Una abraçada molt forta, bonica!
Estimada, sento que hagis passat aquests moments tan complicats. La por en aquests instants és tan normal, com la força que tens per seguir. Cuida't i millor que et cuidin!, per cumplir tots els teus desitjos i que molt aviat puguem llegir les teves paraules novament.
ResponEliminaUna aferradeta ben dolça.
Contenta que tornis a escriure, padrina.
ResponEliminaLa por és un mot curt, de llarga trajectòria. Sé de què parles.
T'estimo.
Estimada Olga,
ResponEliminaEts valenta, ets humana, ets forta, ets sensible i malgrat tot el que t'ha passat ets aquí amb ganes d'escriure!
T'estimem!
Tens records del Grup Ex-Libris i una forta abraçada meva.
Jacqueline