EN BLAU
*
7-12-23
*
Sento encara, al meu pas lent, el «Canticorum Jubilo», de Händel. De bracet amb la doctora Montserrat Palau, vestim el color blau que correspon a Lletres. Ella amb birret, jo encara no. Inclinem el cap davant del Rector Magnífic. Seiem. S’obre la solemne sessió.
He estat acollida amb tota generositat a la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, en qualitat de doctora Honoris Causa. En la soledat dels últims anys – i són els últims en doble sentit-, em trobo ara amb tota una estimació d’arrel i obra literària que em confortarà en el camí. Escoltem i prenem paraules. Titulo el meu discurs «Starlink»: aquell trenet celeste vist una nit d’estiu al cel net de Mont-ral, com una aparició de fantasia i que va resultar ser la col·lecció de nanosatèl·lits de comunicació d’Elon Musk.
Pels anys, ja he fet també el recorregut vital i la meva memòria ha visitat algun dels meus satèl·lits per coordinar les paraules corresponents al discurs d’investidura. Aquest ha estat precedit d’una magistral «Laudatio» pronunciada per la doctora Montserrat Palau.
Quan el Magnífic (així cal dir-ho en tot moment) Rector dona l’acte per acabat, desfilem al compàs coral del «Gaudeamus igitur», l’himne dels estudiants, sembla que d’autor anònim, que entona, decidit, el Cor de la URV. Si, cal gaudir, que la joventut són quatre dies i ja ens ve la molesta vellesa fins que la terra se’ns empassi, diu la lletra.
Després, fotografies al sol de migdia amb molts amics, sobretot per alimentar el record en els dies àrids i freds de l’hivern vital.
Fins aquí la glòria del dia 30, que ha portat escalfor i alegria a la meva vida.
***
Perquè...
El dia de Tots Sants, 1 de novembre, va morir de sobte el meu estimat germà Sergi. De sobte i sense patir malaltia. L’esperaven a dinar i no arribava. Era mort amb el telèfon a la mà sense haver pogut demanar auxili. Costa creure el que veus. Cop dur. Reanimació inútil. Llàgrimes. Silenci. Vetlla. Era el petit de tres que som. Dol llarg. Molta gent l’estimava.
***
Perquè...
Ha tornat. Més sessions de químio. Temor en la soledat. Menys d’una setmana de la investidura i el sol s’amaga. El meu temps íntim de Nadal, el sentit profund de Nadal que visc amb tendresa i en solitud, s’ha trastocat. Reaccionaré, ho vull fer, però no sóc forta. Continuo escrivint cap a la vida. «La mar, la mar, que sempre recomença «, diu Paul Valéry a «El cementiri marí».
*****
Olga Xirinacs
Una abraçada, Olga, la vida passa entre ombres i llums, molt contenta de veure't al blog!!!
ResponEliminaEl meu condol i la meva abraçada, Olga.
ResponEliminaI també m'alegro molt del reconèixement de la Universitat Rovira i Virgili, del nomenament Doctona Honoris Causa, la meva enhorabona i sobretot, sobretot m'alegro que hagis viscut un dia bonic i blau que t'hagi escalfat el cor.
Et torno a abraçar de comiat.
Una roca de duresa envoltada de vels de felicitat, és la vida. Ho acabo de dir en un altre blog.
ResponEliminaSi tu no ets forta, no sé què poden dir els altres. A mi me'n sembles molt.
Ser Doctora Honoris Causa és molt millor que ser Doctora de la manera convencional. La manera de dir-ho ja ho diu tot.
Quin gran (i merescut) honor, Olga: Doctora Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili.
ResponEliminaEls que et coneixem i et llegim també ens sentim honorats per la part que ens toca.
La pena de perdre un germà és per sempre, estimada amiga. Els que tenim uns quants anys, com tu mateixa saps, hem hagut de viure moments tristos com aquest, o de semblants.
Condolències i enhorabones en pocs dies de diferència són estranyes companyes. Emocions i sentiments contraposats.
Una abraçada, mestra.
Primerament et donaré el condol pel teu germà Sergi. La pèrdua d'un germà sempre és dels més grans dolors que la vida pot donar-nos, però per sobretot no et preocupis per la teva salut, tot anirà bé. I en segon lloc dir-te que t'intentaré escriure amb les Normes de Fabra, no t'has de preocupar per la situació de la llengua en la meva terra, és molt millor del que sembla. I per deferència a tu i a la teva família i al teu germà faig este canvi lingüístic, per què gaudeixis amb el que t'escric.
ResponEliminaI jo no restaré amb les mans en creu, intentaré tots els possibles per la teva felicitat, només hi ha una cosa que pot fer l'Home, per a guarir i salvar el món i, a persones en concret, si utilitza la fe que tingui, com un grà de blat, resar i pregar.
Primerament he fet un nuc amb aigua beneïda, amb un dels teus llibres, no et diré quin, el teu bloc, la Bíblia que vas traduir conjuntament i, la pantalla del meu ordinador. Tot amb l'aquiescència de Déu.
Aquests quatre registres, si Déu vol, faran que la ciència actuï en tu d'una manera positiva i alliberadora, guaridora.
Què més dir-te? Doncs que estàs sempre, tots els dies en les meves pregàries, tot i que quan és el dia d'algú, Déu ja li obri el camí, però en pau de Déu i dels homes. Mentrestant sempre ens protegeix.
Jo sé que et manquen molts anys per viure, però ho saps tu? Jo crec que no, i ho has de saber, encara has d'aprendre a vore el més important, el parlêtre o paraula feta llei. I finalment et donaré l'enhorabona per la nominació de Doctora Honoris Causa, al final d'una vida tots els somnis es van acomplint i, creu-me, encara et queden molts, ho sé, Déu sempre te'ls dona, d'una manera o d'una altra, els aconseguiràs, però espai, has de viure encara molt.
Bon Nadal, Olga i família, des de Valéncia
Vicent Adsuara i Rollan
Recorda, Olga, les meves paraules, pronunciades fa molts anys, una malaltia sempre es guareix amb una base científica i una altra espiritual i, amor, no basta amb només una d'elles, t'acabo de posar una espelma, fent un tercer nus.
ResponEliminaNo tinguis por a la solitud, trobaràs amistats i tot seguirà almanco una dècada més i, tire pel baix.
Ànims, Olga! Si esta nit no dormo és per intentar el més difícil amb tu, que aconsegueixis creure en la teua vida, en el teu futur.
Una forta abraçada des de Valéncia.
Vicent Adsuara i Rollan
Sé de un poema que empieza: "Túnel oscuro..." Pero a mí me impresiona comprobar cómo tú no apartas la mirada y siempre te das cuenta de lo que estás viendo.
ResponEliminaChiloé
Ah! Olga, si no aconsegueixin guarir-te, demana-li a Déu que te'l pari i tu pregaràs à canvi per evitar la metàstasi humana.
ResponEliminaI prega-li a Déu per Tot i per tots, allò dolent fora de nosaltres i amb bona fe, que no vaja el mal a ningú.
Enrecorda't, si Déu vol encara et quedarà com a mínim una dècada, que així sigui.
Bona Nadal i una abraçada de pau i salut.
Vicent Adsuara i Rollan
Una abraçada molt forta en aquests moments durs, i molts ànims pel que ve ara. Confiem que la química t'ajudi a veure molts més Nadals i motls més reconeixements!
ResponEliminaEnhorabona per aquest reconeixement, tot i que sembla una notícia agredolça en aquests moments, rep també el meu condol per l'adéu del teu germà.
ResponEliminaI ara que diuen que és temps dels bons desitjos, tots els més bons de mi cap a tu.
Aferradetes ben dolces, Olga.
La meva enhorabona Olga, pel nomenament Doctora Honorís Causa, un reconeixement a la teva trajectoria molt merescut.
ResponEliminaEts una dona molt forta i, segur que això anirà al teu favor per superar la malaltia i les dificultats que comporta.
La vida té moments tristos com la pèrdua d'un ésser estimat i moments de glòria com el nomenament de la Universitat Rovira i Virgili. Com diuen a la vida : Una de freda i una de calenta.
Moltes felicitats i els millors desitjos de part meva. Una forta abraçada.
T'estimo, padrina. Estic contenta pel teu birret, molt.
ResponEliminaFelicitats, estimada Olga! Una investidura ben merescuda. Serà una espurna de llum a la que aferrar-te quan els dies d'hivern es tornin rúfols.
ResponEliminaSentim molt la mort del teu germà, no hi ha paraules...
La ciència avança molt pel que fa les malalties, però el teu esperit, la teva fe, el teu desig profund seràn importants.
T'estimem!
Jacqueline
Grup Ex-Libris Sabadell
Fins i tot els comentaris més tristos són bonics quan els escrius tu. No sé si felicitar-te o acompanyar-te en el dol, la vida ens dona això, rajos de llum brillant i tempestes salvatges. Pel que fa al tema de la malaltia, pensa que no és negra nit fins que tanques l'últim llum. No l'apaguis, deixa'l encès tota la nit. Així, els qui ens acostem a tu, sabrem trobar el camí.
ResponEliminaUna abraçada.
Bella crònica d'un acte de glòria a la Revira i Virgili... Belles cròniques d'uns estats d'ànim que en els dies següents i anteriors al doctorat honoris causa hi ha posat ombres. De Blau, però, et veiem els amics. Ens n'alegrem pel blau, t'acompanyem en els grisos.
ResponEliminaFeliç any nou, Olga, que tingueu tu i la teua família i amics una vida llarga i Feliç, des de Valéncia ab carinyo.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Com veig que ningú dels contertulis s'ha enrecorda't de tu, Olga, t'oferixc els meus precs i et desige que hages passat uns feliços Reixos i una vida llarga, plena i Feliç.
ResponEliminaDéu nos ajudarà a pesar de les diferències que suporta el món.
Tot és per a be si seguixes la voluntat de Déu, confia en Ell i seràs una dona nova, aixina ho desige.
Un fort abraç d'un valencià que et vol, t'aprecia, ya són molts anys els que nos coneixem.
Vicent Adsuara i Rollan
Prega-li sempre a Déu i fes sacrificis, alguna mistera, algun llibre, algo que et coste desprendre't, el café i, resa pels atres, Déu t'ho pagarà en més vida i vida feliç.
ResponEliminaUn abraç, Olga i molta fe i ànims.
Vicent Adsuara i Rollan
Com has tingut hui el dia, Olga? Si et contara no et creuries l'Odissea de trobar el primer incunable espanyol.
ResponEliminaDemaní dos i el carter vingué tres vegades, però el telefonillo estava despenjat, demaní atres dos i en un minut que baixí a llançar el fem, tocaren a la porta i el perguí.
Despuix vingué un home acompanyat d'un atre que tocaren a vàries portes i es bloqueja en estos casos el telefonillo del pati, però el vaig rebre.
Este és l'únic eixemplar que tinc i tindré, després vaig vore en la bústia dos cartes instant-me a anar a correus pels dos primers, estranyament no havien arribat i, en arribar a casa m'havien telefonat pel tercer, havien passat una atra vegada i yo no estava, ni la meua dona.
Vaig telefonar-los i m'enviaren a una botiga on l'havien deixat, en mànega curta i veloç vaig anar cap allà, tampoc no estava i l'ama em digué que per a major seguretat portara el mòbil ab les senyes, vaig tornar i la dona ya se n'anava.
Quan per fi vaig desistir de tindre-lo vaig vore un home alt i ros, físicament perfecte i quan dobleguí el cantó vaig vore en terra llibres ab una caixeta per a donar la voluntat per a comprar-ne algú.
I li comprí 'Frankenstein' per al futur regal del meu germà, que havia de ser l'incunable.
Ya en casa pensí que eixe home ros havia de ser un Àngel i vaig desistir ab tot el dolor del meu cor dels atres tres incunables, que eren el mateix 'Trobes en lahors de la Verge Maria'.
Pensí eixa nit en tu i en ma mare que pareixia que estava covant la grip, ma mare s'alçà be i tu sé que ho superaràs tot.
Ho sé.
Vicent Adsuara i Rollan
Olga, si em vols escoltar, una cosa et diré, no "lluites" contra res, ni contra la malaltia, seguix el camí, la voluntat de Déu i els medicaments faran tant efecte que a lo millor et fan deixar-los abans de temps.
ResponEliminaLa mort és del domini de la fe, que dia Jacques Lacan, ell tenia un germà teòlec, lo que tens, tot el mal que tens és la pena pel teu germà sobretot.
Recorda els moments bons ab ell i plora de pena, nostàlgia, melancolia que al cap i a la fi és amor i este ho cura tot.
Be, que tingues un bon dumenge i Feliç Vida d'ara en avant.
Abraços des de Valéncia
Vicent Adsuara i Rollan
Sí, ya ho auguraves i el cos responia.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
"Mirando hacia atrás, me doy cuenta de que cada vez que pensé que estaba siendo rechazado de algo bueno, en realidad estaba siendo redirigido a algo mejor".
ResponElimina(Charles Chaplin)
Vicent Adsuara i Rollan, i no t'ha arribat l'hora encara, arribaràs a un lloc millor, ací en la Terra, si Déu vol.
Mira, Olga, hui a les dos i mija més o manco he rebut el segon llibre de 'Les trobes en lahors de la Verge Maria', quan ya el donava per oferit a Déu.
ResponEliminaAra, els dos que están en correus no els agarraré, Déu vol provar la meua llealtat i, ho faig sobretot per tu i ma mare.
Un salut des de Russafa, Olga.
Vicent Adsuara i Rollan
Bo, seguim en contacte, et deixe perquè tinc molts enemics.
ResponEliminaPerò ya tornaré a intentar per mig de Déu lo millor per a tu.
Vicent Adsuara i Rollan
Hui t'he fet dejú. Espere que estigues be. És el meu desig.
ResponEliminaDins de quatre o cinc mesos estaràs llegint i escrivint, alhora que et faràs ab la família i amics un bon dinar. Ya ho voràs.
Vicent Adsuara i Rollan
Sé, Olga, que he fet el ridícul i m'he posat en perill, però ho faria per qualsevol amic i de vegades per qualsevol ho faig.
ResponEliminaYa deixe de comentar, fins un atre artícul, si tu vols.
Fins sempre, adéu.
Vicent Adsuara i Rollan
ResponEliminaNo sé si este es el lugar correcto para escribir sobre esto, pero no he podido encontrar mucha información sobre cómo ponerme en contacto con la autora Olga Xirinacs.
Mi nombre es Santi Gabino y mi bisabuela era Nora Holmboe. Mi abuela, Carmen Gabino (nacida Carmen Loynaz del Castillo y Holmboe), era su hija. Recién estaba investigando el árbol genealógico de mi familia y encontré información sobre el Fosar dels Jans en Tarragona, donde mi bisabuela Nora está enterrada.
Esa información me hizo conocer el libro de Xirinacs titulado Zona Marítima. Sé que fue originalmente escrito en catalán, pero al no hablar catalán, compré una copia traducida al español. Estoy leyendo el libro ahora (aún no lo he terminado, pero como me está gustando tanto, pienso que me queda poco).
Me encantaría ponerme en contacto con la autora y hablar con ella sobre lo que sé de mi bisabuela, su esposo y mi familia. Me es increíble y me fascina que ella haya escrito sobre mi familia.
Muchas gracias,
Santi Gabino
(chefsantig@gmail.com)