EL BARÒMETRE, EL MAR I LES FULLES SEQUES
1-3-23
Amb voracitat segons els uns i amb lentitud segons els altres, el nou any 24 se’ns ha empassat dos mesos.
En aquest temps de la meva vida, arrencar fulls de calendari és tan habitual com treure les escombraries. Comparació poc digna? Juntament amb el diari, també cada dia llenço les notícies de guerra i la ineptitud flagrant dels nostres polítics. Ja no dic la mala entranya dels «altres» polítics. I la bestialitat dels de més enllà. Al començament, al mig i al final, tots xuclen la sang dels pobres.
Amb els anys que tinc, no confio veure cap final feliç. Els grans oracles mundials només ens porten amenaces de mort.
Els meus oracles més propers són tres i fan prediccions per al dia, màxim per tres dies. Un és el baròmetre: fa molt temps que ha oblidat la pluja i l’agulla només es decanta cap al vent. L’altre és el mar, quan mostra el moment que el mestral intens empeny l’aigua de través. I un tercer i modestíssim és el record de la sardana de Morera i Guimerà: «Les fulles seques». És així: «Les fulles seques fan sardana, d’aquí i d’allà, saltironant...». La diferència entre els dies dels autors i els meus dies, és que ara, en comptes de fulles seques, la sardana la formen plàstics i tovallonets de paper dels bars.
*****
Olga Xirinacs
És trist to el que passa arreu del món... fins i tot els cors blans i purs es veuen embrutits amb tanta maldat...
ResponEliminaAferradetes ben fortes, Olga.
Estava, Olga, esperant, com aigua de maig, notícies teues, no podia ser que hagueres abandonat, ara vist l'artícul em quede més tranquil, yo no podia escriure't més per si algun dels meus enemics utilisara lo escrit per a fer-me mal a mi i, inclús a tu.
ResponEliminaLa vida està molt complicada, en tots els aspectes, però l'únic que podem fer i, ya és molt, és resar i pregar a Déu, per Tot, per tots i ab bona fe deixant sempre lo roïn llunt de nosatres.
Si he aprés algo de la vida és que la felicitat d'una sola persona pot canviar el món i, no perquè faça algo grandiós en lo material, sinó pel simple fet de vore el món des del costat positiu, puix lo individual i lo colectiu són una mateixa cosa, això dia Freud, Sigmund Freud.
I yo crec que t'ha arribat l'hora de resar i de pregar, yo sé que ho fas, però ab el saber de que eres imprescindible, com cada persona del món i, yo diria de l'Univers.
No és la paraula "optimisme", sinó la paraula 'Provisió', Déu proveïrà i, ben segur que ho farà, per a tu i per a tots.
No morim, moren els atres, si ya has passat la mort real, ara et queda encara la simbòlica, que serà insubstancial i, la simbòlica, d'ací a vàries dècades, utilisa la vida, esta pròrroga que Déu t'ha donat per a construir, yo ho vinc fent des de fa dos lustres i, ab bons resultats, però mai no tires la tovallola, per favor, et vullc vore viva el dia de la meua mort.
Un abraç des de Valéncia a Tarragona, ab carinyo.
Vicent Adsuara i Rollan
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquest baròmetre és ben igual que el que tenien els meus pares. Pots comptar que, aquell, també deu haver oblidat la pluja.
ResponEliminaFas ben fet de tenir només oracles propers... jo cada cop, també em vaig tancant més a l'entorn més proper, en tots els sentits.
Estem manats o bé per incompetents o bé per males persones, o pitjor, per les dues coses a la vegada i no sembla pas que això hagi de millorar.
Olga, ens cal acompanyar-nos com millor puguem, encara que siguem lluny. M'agrada veure't pels blogs i poder compartir aquestes petites coses quotidianes. Gràcies per fer-ho!
Una abraçada ben forta.
Dia Juli Cèsar, els que hui m'aclamen demà demanaran el meu cap.
ResponEliminaPer cert, una atra vegada m'he equivocat, Olga, l'última mort no és la simbòlica, sinó una molt més lleu, l'imaginària.
No t'aferres al 22, sigues lo més prolífica i confidencial possible.
Si has de publicar publica, clar.
Has escomençat el millor Regne de la teua vida, disfruta-lo i Au ! cap avant.
Vicent Adsuara i Rollan
Finals feliços em sembla que no en veurem ningú, per desgràcia. Que el present, almenys, no sigui gaire dolent!
ResponEliminaBon dia, Olga, estic molt contenta de veure't pel blog, el pas del temps ens torna allò que en diuen 'optimistes ben informats' o sigui, pessimistes lúcids. La història de la humanitat és ben galdosa tot i que es fan grans esforços per mirar de reconvertir passats incòmodes.
ResponEliminaI el present depèn de l'atzar i de la sort de cadascú. Amb el temps enyores moltes coses i en valores d'altres, per exemple, acabo de veure que els arbrets modestos del meu carrer han florit. Flors efímeres però que fan il·lusió, com m'ho farà l'arribada dels falziots per l'abril.
I, certament, millor no mirar notícies o mirar-les amb la bonhomia de la Boja de Chaillot tot i que ella també acaba per admetre i combatre els disbarats.
Una abraçada!
Vivim uns dies força grisos, per no dir negres. Només cal escoltar les notícies, les guerres que cada cop estan més esteses al món, el líders cada vegada més tronats que governen alguns països i el malmetament del medi ambient. Cap notícia alentadora, sembla que anem a la deriva...
ResponEliminaEsperem que bufin altres vents i s'emportin tot aquest desgavell!
Una forta abraçada Olga i un munt de petons.
Sobre els polítics: el meu pare sempre diu que és pitjor ser burro que no dolent.
ResponEliminaSobre aquests dos mesos que l'any 24 s'ha empassat massa ràpid, i sobre les prediccions màxim a tres dies vista, penso que no ets l'única a qui això li passa, quan es tenen ganes de viure.
És una propina, un luxe, poder gaudir de les teves entrades al blog.
Recorda, Olga, de mi, una atra cosa, per si algun dia, Déu vullga que passen molts anys, ya no em puc passar per ta casa, hauré anat a atra dimensió, a atre pla; quan el yang malvat o beneït aumenta, aumenta també el yin, malvat o beneït, per a contrarrestar-lo.
ResponEliminaPuja't al carro del yin, o si vols del yang i, tria la llum o l'ombra, no seré yo qui et dicte el lloc que el teu lliure albir decidirà.
Però et queden molts anys i, els millors anys de la teua vida, Olga, almanco els més llúcits, en què pots quedar-te queta o intentar construir en cada casa, en cada fòrum, en cada colla, en tot, això sí, arriscant-te un poquet. Sé que et falten Vicenç i Sergi i, alguns més, massa, però la família sempre estarà ahí, ya siga la dels teus amics, com la de sanc.
Un fort abraç des de Valéncia cap a Tarragona, ab carinyo.
Vicent Adsuara i Rollan
Acabe de vore la Cridà i, ya han arribat Les Falles, des de que mon pare muigué el dia de Sant Josep, que no m'agraden massa.
ResponEliminaPerò gràcies ad elles, Olga, encara se sent la llengua valenciana pel Cap-i-Casal, per la ciutat de Valéncia.
Et deixe fins un atre artícul. Adéu, Olga.
Vicent Adsuara i Rollan
Com sempre fas, desplegues uns pensaments i unes reflexions de diferents tonalitats.
ResponEliminaEm quedo amb la sardana.
Salut per al març que comença.
Un text contundent, Olga Xirinacs. Aturar el temps quan torni la primavera escampant flors és el que et desitjo jo... i que la literatura et faci feliç!
ResponEliminaChiloé
I'm grateful for the positive community your blog has fostered. It's a supportive space.
ResponElimina