L'ESPIADIMONIS
*
31-1-19
*
L’art modernista de finals de segle XIX va tenir un símbol:
l’espiadimonis, la libèl·lula, l’estiracabells, el cavallet del diable. Alat,
acolorit, transparent, vel·leïtós, company de les dones d’aigua, de les
papallones i de les orenetes. El van adoptar els orfebres, els pintors i
dibuixants, els vidriers, els arquitectes, els músics i els poetes.
La libèl·lula voreja els estanys
on les nimfes s’emmirallen, i reposa en un jonc per aparellar-se i perquè el
sol es reflecteixi al cos amb qualitats metàl·liques. El brunzit és el so que
li escau, el senyal de la màquina de guerra que s’acosta. Li agrada alçar la
verda caputxa dels elfs, que tenen mal caràcter i els amenacen amb el puny
enlaire.
La societat modernista va mostrar una
imaginació potent, de bella natura desfermada. Va ser desplaçada per la fredor
incòmoda dels cubs rígids, que no oferien el refugi ni la llibertat de la
gràcia ornamental.
***
Olga Xirinacs- Fragment de llibre inèdit.
*
1 - Gravat de P. Golonikoff.
2 - Ornaments.
3 - Fragment de portada del llibre "Fortuny", de Josep Yxart.
