CONVERSES
*
8-1-19
*
“¿Per què em deixes
penjat a la clau? S’han acabat les festes, ja em pots desar, que a la capsa hi
dormo millor. Per cert, aquest Nadal no he sentit gens de xivarri...”
Això em diu l’àngelet vigilant de la
vitrina, jo que l’havia guarnit amb la seva cinta de seda blava i tot.
Té raó, no ha sentit xivarri. A casa
no hi ha hagut gaires converses, ni hem fet música, com altres Nadals. Hi ha
massa silenci, ara, a casa: les parets i jo. La meva mare ens ensenyava nadales
alegres i ens feia un pessebre amb aigua corrent i tot.
Jo també faig el pessebre, amb
aquelles figures de quan era noia. De tant en tant els passo la mà per sobre,
acaronant-les. Alguns familiars han deixat de fer el pessebre a casa seva;
“¿per a què?”, diuen. Jo no el faig pas per als altres, el pessebre: el munto
per a mi, sobre l’arca antiga, en homenatge a unes persones que potser ni són
verges ni tenien àngels pel voltant ni havien vist mai un rei. Però vull creure
que hi va haver un fet a partir del qual va canviar la vida de molta gent.
Que més endavant molta d’aquesta gent s’ha
muntat un estil de vida que oblida aquelles primeres ensenyances i les
tergiversa, també. Però la humil doneta amb el seu nen m’ha fet molta
companyia, i jo a ella. Enraonàvem llargues hores, quan he estat malalta al
llit. Per això la vull posar entre el seu home, pastorets, caganers i animalons.
“Ja has escrit prou, ara despenja’m”,
rondina l’angelet de la vitrina. Són sis, repartits per la casa. Per no
sentir-los més, ara els desaré.
***
Tens tota la raó. El Nadal, qui de veritat tenen dret a celebrar-lo, són les persones que no tenen res. Els que han de fugir del seu país. Els que han de dormir al carrer...Aquests són el Nadal d'avui. ¡Ah! i els nens, que no han de perdre la il·lusió. Una abraçada, Olga.
ResponEliminaHi ha una estranya poesia en això de desar les figuretes, per tal que l'any que ve ens tornin a sorprendre i a recordar qui som i d'on venim.
ResponEliminaUna abraçada, Olga.
Jo també he fet les dues feines: fer el pessebre abans del Nadal i desfer-lo després de Reis.
ResponEliminaI la meva mare també el va fer a casa seva. I entre les figures hi ha aquella tan antiga que coneixes Olga. Conservo el poema que li vas dedicar:
"Aquella jaia gastada
que ja passa dels cent anys,
té una cara ben pastada
i sap milers de refranys.
Que visqui amb tu sense afanys,
que aquell que prepara sopes
no cau mai en cap engany."
*
Lo Gayter del Balcó.
Que els angelets reposin, que la mare pugui cuidar el seu infant.
Que l'any que ve puguis tornar fer el pessebre i treure els àngels de la capsa.
És molt bonica la tradició de fer el pessebre, és tot un art! De ben segur, que les figueretes del pessebre, també s'han posat molt contentes de sortir de la capsa per uns dies, i celebrar amb la teva companyia del Nadal.
ResponEliminaSalut i Bon Any!
Ets màgica, Olga, de debò.
ResponEliminaPassades les festes toca endreçar els guarniments que hem posat perquè la casa fes joc amb aquests dies de joia, fins i tot l'angelet ja té ganes que el desis fins el proper Nadal..És bonic fer el pessebre, jo en tinc molt bons records de quan el fèiem entre tots, amb aquelles figuretes d'abans que semblaven de veritat. Dius que aquest any has tingut molt de silenci i de vegades també et pot fer companyia i sempre pots taral·lejar alguna Nadala...
ResponEliminaBona nit, Olga.
Molt possiblement, Olga, els sis angelets i tu, enmig del silenci, heu cantat unes tonades meravelloses i us heu fet mútua companyia... Els pessebres s'han de fer per ganes, no pas per obligació. Possiblement, al llarg d'una vida hi ha Nadals en què vindrà més de gust que altres de fer-los...
ResponEliminaNo em puc creure que els angelets prefereixin dormir a la capsa que estar desperts a casa teva... a vegades els angelets també són ben especials. Admiro totes les persones que teniu la il·lusió, voluntat i constància en fer el pessebre. Jo soc de les que he renunciat a fer-lo. El vaig fer mentre hi vam haver els meus fills a casa, però després ja no. No n'estic pas orgullosa, més aviat és mandra i falta de motivació que cap altra cosa. Però entenc molt bé que un pessebre i una Mare de Déu pugui fer companyia. Una abraçada, Olga... a veure si se m'encomana una mica de la teva màgia.
ResponEliminaSap greu guardar la màgia.
ResponEliminaT'estimo, padrina.
=========================================================
ResponEliminaAbaixo o merda do putugal, o PIOR merda no mundo! Até os macacos não respeitam putugal. Putugal o nova provincia Espanhola proximamente :)
==========================================================
E putugal que do que? E o mesma merda e pior povo no mundo! E verdade e verdade amigos! Ler meu blog pa mais informaciao, obrigado amigos meus (L)(L)(L)
Ahhhh putugal, putugal, putugal! Sempre, sempre, sempre chorando e chorando e chorando e chorando por tudo, sempre! Tudo mundo sabe que putugal e o pior merda no mundo, tudos! E mais na palavra "luso' e uma invencao! Tudo nossa historia e fenotipo e Cigano e Arabe. Nao somos lusos. E mais, e melhor que tudo putugal sei uma provincia do Espanha e pronto!
E nao trabalhos, sempre ficar nas sopas dos pobres tudos dias. Putugal e em estado do merda e nao fix. E verdade e verdade amigos. Esperamos que um tipo de mudança positiva aconteça em Putugal, pois mais de 50% da população, por necessidade, tem que ir às sopas dos pobres para comer. E também, uma melhora no crescimento dos empregos, já que eles estão no país. Por esta razão, muitas pessoas já vão para suas ex-colônias para buscar uma vida melhor e não retornam. Putugal está realmente atolado na merda e ninguém quer fazer nada sobre o assunto. Eles preferem viver em mentiras, o que é isso?
Que opina amigos?
bon dia, veritat de la bona, poc a poc tot va difuminant-se....
ResponEliminaA casa, la meva mare no treu el pessebre ni els adorns de Nadal fins la Candelera. A mi, cada any m'entristeix quan desapareixen les llums de Nadal.
ResponEliminaJo també em faig el pessebre per mi, de fet no em costa gaire, ja que està dins d'una campana de vidre. El vam dur de Nàpols. És molt bell i també em fa companyia. L'àngel de l'anunciació dels pastors el tinc penjat tot l'any amb l'esperança que cada dia anunciï bones noves. Bon any, estimada amiga. Jo encara porto la bota que fa les funcions del guix, em vaig trencar el turmell. Vaig a recuperació, però en tinc encara per dies...
ResponEliminaSempre hem de saber preservar allò que ens fa companyia.
ResponElimina