Tranquil·la noia, que els ordinadors fan el què volen, segur que aviat s'arreglarà, però és una llàstima, perquè he pogut esbrinar que era un text preciós, doncs parles de la libèl·lula, jo en deia estiracabells, de les dones d'aigua de les papallones i les orenetes...No m'estranya que que fos un símbol de l'art modernista, ja que té unes característiques que el fan molt poètic... I amb el seu brunzit, jo et dic bona nit Olga!
Ui, la tècnica té aquests misteris. Normalment tot s'arranja quan menys t'ho esperes, la meva néta de vegades em diu 'apaga-ho i torna a engegar', ho deu haver sentit a casa seva. No sempre funciona, però.
Tranquil·la noia, que els ordinadors fan el què volen, segur que aviat s'arreglarà, però és una llàstima, perquè he pogut esbrinar que era un text preciós, doncs parles de la libèl·lula, jo en deia estiracabells, de les dones d'aigua de les papallones i les orenetes...No m'estranya que que fos un símbol de l'art modernista, ja que té unes característiques que el fan molt poètic...
ResponEliminaI amb el seu brunzit, jo et dic bona nit Olga!
Els misteris dels ordinadors. Un espiadimonis es deu haver ficat al disc dur.
ResponEliminaEl dia menys pensat tornarà a funcionar, Olga.
Ui, la tècnica té aquests misteris. Normalment tot s'arranja quan menys t'ho esperes, la meva néta de vegades em diu 'apaga-ho i torna a engegar', ho deu haver sentit a casa seva. No sempre funciona, però.
ResponEliminaa veure si torna a funcionar....
ResponEliminaJo quan tinc un problema truco al RACC, que hi són les vint-i-quatre hores!
ResponElimina