JA TORNEN


JA  TORNEN...
*
8-3-18
*
Aquest matí del 8 de març he anat a Joan XXIII. El personal era a la plaça d’entrada amb pancartes, banderes, xiulets i consignes. M’hi he afegit, acompanyada de Nieves, una infermera navarresa, dona de caràcter, de somriure i decisió. He fet un bocí de vaga, com qui fa el camí de sant Jaume per etapes. No em puc fer moltes, perquè he recaigut, segons l’informe oncològic. Sorpresa. Indecisions. Nou tractament. Ara serem soles a casa, la malaltia i jo, tot el pis per a nosaltres dues. Però així, avui, abraçada als amics, semblava festa.
            Quan arribo a casa, trobo una sorpresa emocionant que m’ha omplert de llum, per no dir d’alegria, dins de les circumstàncies: una carta de Jordi Cuixart, que reprodueixo:
            “Estimadíssima Olga Xirinacs.
            Les meves germanes, Esther i Neus m’han fet arribar el teu poema “Els fills de casa” que et vull agrair enormement.
            Tornarem a casa més d’hora que tard amb el cor noble i sense ni un bri d’odi o de rancúnia i també serà gràcies a la vostra ferma lluita per la pau, l’amor, la justícia i la llibertat,
            Amb tota la tendresa,
                                             Jordi Cuixart

            Soto del Real, 24 de febrer 2018
===========================================================
            Avui, quan he obert la finestra a primera hora, una formació d’aus en migració seguia la línia marítima cap al nord: tornaven a casa.
            ¡Tornaran a casa! I tots nosaltres recomençarem, continuarem el llarg viatge com fan les aus, decidides i valentes, ¡lliures!
            *
            Carta autògrafa de Jordi Cuixart.
            Fotografia d’O.X.

18 comentaris:

  1. Xavi8 de març del 2018, a les 18:19

    Una abraçada ben forta, Olga. Alguns marxaràn i ells tornaràn.

    Força.

    ResponElimina
  2. Salvador Macip8 de març del 2018, a les 18:55

    Segur que tornaran, no pot ser d'altra manera. Molta força per continuar lluitant!

    ResponElimina
  3. Júlia8 de març del 2018, a les 19:18

    Ja veus, li ha arribat el teu poema, que ha arribat a tanta gent, una abraçada, endavant!!!

    ResponElimina
  4. Galionar8 de març del 2018, a les 20:39

    Doncs vinga, Olga, fes-te teu allò de "esmolem ben bé les eines" i novament a lluitar! Amb coratge i tossuderia, amb la complicitat de l'equip mèdic i amb l'escalf de tots els qui t'estimem!
    Quin regal i quin honor, la carta del Jordi! Ànims a tots dos, que heu de poder fer-vos una bona abraçada esperem que ben aviat!

    ResponElimina
  5. M. Roser8 de març del 2018, a les 20:47

    Com les aus que tornen buscant el caliu d'un niu, tornaran els els nois de casa, que ja fa temps que la família els troba a faltar...Tan de bo coincideixin amb les orenetes.
    Bona nit, Olga i molts ànims.

    ResponElimina
  6. Joan Josep Tamburini8 de març del 2018, a les 21:43

    Ànims, Olga. Ells tornaran. I no deixis de lluitar. Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  7. Calpurni8 de març del 2018, a les 22:58

    Tornaran, tornaran sens subte.
    Força i ànims per a tu en la lluita.

    ResponElimina
  8. Anònim8 de març del 2018, a les 23:39

    Una abraçada, Olga, i molts ànims!

    ResponElimina
  9. xavier pujol9 de març del 2018, a les 8:04

    Cada dia posem un granet de sorra en la lluita per l'alliberament dels nostres presos polítics tan injustament allunyats de casa.
    El teu granet de sorra, en forma de poema, Olga ha tingut un ressò molt important. A banda de que el vàrem llegir al blog, jo també el vaig rebre per wadsap.
    Seguim. No ens aturarem fins l'alliberament dels Jordis, en Quim i l'Oriol. I per a que no segueixin entrant a la presó cantants de rap, o de l'estil que sigui, pel sol fet que les seves lletres són transgressores.

    ResponElimina
  10. caboet9 de març del 2018, a les 11:36

    Estimada Olga, el teu poema també ha omplert de llum i alegria al Jordi i als altres presos polítics.
    Rep tota l’ energia positiva del món perquè continuïs plantant cara a la malaltia i també una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  11. Carme Rosanas9 de març del 2018, a les 18:02

    Quines ganes que tornin...
    Olga, una abraçada i molta energia per a seguir plantant cara a la malaltia!

    ResponElimina
  12. Jacqueline9 de març del 2018, a les 18:36

    Olga, m'ha emocionat el teu post, la carta d'en Jordi Cuixart, tan afectuosa, la foto dels ocells que tornen i les teves paraules.
    No hem de perdre l'esperança, encara que sembli difícil. Tot es contrueix pas a pas, gra de sorra més gra de sorra, gota a gota.
    Molts ànims i molta llum i energia.

    ResponElimina
  13. espai de contes10 de març del 2018, a les 9:37

    Tots tenim tantes ganes que tornin. Una carta preciosa, la d'en Jordi Cuixart, on es mostren els valors d'una excel·lent persona. Cuida't molt, i molta força per continuar el camí.

    ResponElimina
  14. Elfreelang10 de març del 2018, a les 13:21

    l'amor i la tendresa de la carta ....els volem lliures i a tu et volen refeta i combativa contra la malaltia ....espero i desitjo que la vencis

    ResponElimina
  15. Helena Bonals10 de març del 2018, a les 18:15

    Jo, a través de Jordi Dorca, també li he enviat dos poemes meus a Jordi Cuixart, però em sembla que no li han arribat.

    Igual que l'altra vegada, te n'has de sortir!

    ResponElimina
  16. novesflors10 de març del 2018, a les 18:50

    Segur que tornaran, Olga. Cuida't molt, bonica. Unirem mans i pensaments per tu.

    ResponElimina
  17. ... i escaig13 de març del 2018, a les 12:08

    'i sense ni un bri d'odi o de rancúnia'
    aquesta és la lliçó

    ànims en la teva lluita particular, dona forta

    quina imatge més bonica i oportuna avui, les aus volant cap a casa

    perquè, com a casa, enlloc, oi?
    .

    ResponElimina
  18. Teresa Costa-Gramunt19 de març del 2018, a les 19:03

    Sí que és emocionant, estimada Olga, aquesta carta de Jordi Cuixart.
    Observo que la presó no fa el mateix efecte a tothom. Vull dir que a alguns els fa encara més grans. Una impressió, que potser només és meva: aquests que es fan més grans tenen unes dones fortes i intel·ligents. Saber-les així, sentir-les així, alguna cosa hi fa...

    ResponElimina