ELS FILLS
DE CASA
*
15-2-18
*
Una vegada, no
fa pas gaire,
els fills de
casa nostra van sortir a trenc d’alba,
quan encara brillava
Venus al cel.
No tornaven i no
van tornar,
i vam saber què
els passava:
la gent del rei
havia empresonat,
els nostres
fills i els que els acompanyaven.
Sembla que
expliqui un conte antic,
i no és un conte,
que és d’ara.
Molta, molta
gent demana al rei
que ens torni els
fills cap a casa
perquè no han
fet cap mal ni abans ni ara.
Fills d’altres
cases han fugit enllà
per no ser
presos de l’enveja amarga,
ni de fosca
justícia venuda i renegada.
Però nosaltres
enyorem els nostres
i emprenem
llargs viatges per una abraçada.
Tot el poble
alça els braços per la pau.
i el crit de
llibertat omple carrers i places.
Deia el Cid: “Oh
envidiosos castellanos,
cuán mal pagais
la defensa
que tuvísteis en
mi espada
ensanchando
vuestra cerca...”
I Rosalia de
Castro, la poeta:
“¡Castellanos de
Castilla,
tenéis corazón
de acero,
almas como peñas
duras
y sin entrañas
el pecho!”
“Castilla debe
saber,
que de tan
grande se alaba,
que siempre
soberbia torpe
fue hija de
almas bastardas.”
I allà són els
fills de casa,
els que pateixen
presó,
a les Castelles
glaçades
com el cor dels
seus botxins,
com el cor del
rei que els mana.
*****
Olga Xirinacs
Tarragona,
11-2-18
És un conte secular, és un conte de fa 80 anys, és un conte actual.
ResponEliminaEls contes més trists, els de més mal presagi són els reals.
Maleïts botxins i més maleïts encara els mals fills, renegats de casa, que els fan la gara gara.
Feia dies que no et llegíem Olga. Una forta abraçada.
Que trist, Olga i que ben explicat tal com ens ho dius.
ResponEliminaEls fills de casa, així com els sentim nosaltres, fills o germans o pares, depenen de l'edat de cadascú que els pensa. perquè a la presó o a l'exili els sentim molt nostres, molt de casa i ens fa mal la injustícia i ens fa mal la llunyania. Gràcies per posar-hi paraules i per recordar-los.
M'agrada llegir-te. Ja havia llegit la teva citació a Minimàlia que rebo i llegeixo cada dia. Una alegria trobar-te'hi en un fragment preciós que si no et fa res copiaré aquí pels que no han rebut minimàlia:
«Les paraules ens faran un pont lluminós que s’alçarà per sobre nostre i seran la supervivència. Els poetes que ens han precedit ens han fet hereus d’aquesta llum.»
—Olga Xirinacs (Tarragona 1936)
Esbalaïts, estem, amb el cap ocupat moltes hores al dia pensant en aquests fills, o pares, o germans que reben un mal tracte tan injust.
ResponEliminaI el que vindrà. Volen acabar amb tot el que soni a català. L'escola patirà la incomprensió d'aquestes persones. Però darrera de cada empresonat hi ha molts per prendre el relleu. Una abraçada.
ResponEliminaMolt maco, molt trist i molt adequat, per desgràcia.
ResponEliminaEl pitjor és que havíem arribat a creure que no podien passar aquesta mena de coses, tot revifa i això de l'anticatalanisme ja és una malaltia ancestral i crònica que es disfressa de moltes maneres diferents.
ResponElimina'però nosaltres enyorem els nostres', segur!
ResponEliminaés cert que sembla un conte antic, i també massa conegut, i sembla que encara ens esperen més versions del mateix argument
veurem com acaba tot plegat
.
És veritat que aquests versos semblen un conte antic, però és una realitat que s'ha repetit més d'una vegada i ara l'estem tornant a viure...Als fills de casa donem-los ales, perquè puguin volar en llibertat!
ResponEliminaBona nit, Olga.
Que trist tot plegat, Olga, i que ens haguem de veure ara així... No sóc optimista. Però no ens quedarem aturats davant tanta injustícia!
ResponEliminaBon vespre, padrina.
ResponEliminaEscric perquè et vaig enviar el meu llibre per correu i no sé si l'has rebut. NO era en correu certificat, ais :-(
Espero que estiguis bé, tot i aquest coi de gobienno que mos vol morts i enterrats.
No defallim!
petons,
Montse
Les injustícies son el millor motor de cara a lluitar. Anirà bé!
ResponEliminaSalut!
ResponEliminaCom sempre, diana!
AN FAN MAL ELS BRAÇOS,DE TAN LLIRIS COM HE PORTAT...CARDOTS,CARDOTS,QUE "AIXO"N'ES UNA DEMOCRACIA.
ResponElimina"a les Castelles glaçades/ com el cor dels seus botxins": és brutalment veritat.
ResponEliminaTot i el pas dels anys hi ha coses que no canvien, molt trist.
ResponEliminaTristement cert. No sóc catalana de neixement però sí de cor. Una cosa que admiro de vosaltres és que malgrat l'adversitat us torneu més creatius, més solidaris, més persones.
ResponEliminaJacqueline
Quina difusió! No hi ha cap més vers al món de la poesia catalana que hagi arribat a més persones. Enhorabona!
ResponEliminaTorno perquè volia dir que aquest poema m'ha arribat per watsap i que s'ha escampat molt per laes xarxes. Em va fer alegria rebre'l, perquè realment mereix ser compartit.
ResponEliminaVersos antics, que de tan antics esdevenen moderns. Quina llàstima!
ResponEliminaSalut i poesia.
Hi ha coses que no camvien mai, Olga. Li podem canviar l'accent, però ressonen igual.
ResponElimina