EL PODER DEL “MÓN”
*
18-3-18
*
“Quan els
individus s’enfronten al món amb tant de valor, el món sols els pot doblegar
matant-los. I, naturalment, els mata. El món trenca els individus i, a la
majoria, se’ls forma calç al lloc de la fractura; però als que no es volen
deixar doblegar, llavors el món, a aquests, els mata. Mata indistintament els
molt bons, els molt dolços i els molt valents. Si vostè no es troba entre
aquests, també el matarà, però en aquest cas trigarà més temps.”
Ernest
Hemingway: “Adéu a les armes”.
*
Formem part del
món i el món és creat per donar primer vida i després mort a tot allò que hi
viu. També al pensament, a les idees, si pot.
L’impressionant
Crist de Mijaran, a l’església de Sant Miquèu de Vielha, n’és un exemple i símbol.
El món el va trencar i matar perquè era bo, dolç, valent.
Però el món no
va poder matar el seu missatge. Com no matarà el nostre determini, tan ben
expressat per Raimon, “de poble que no vol morir”.
*
Crist de
Mijaran. Església de Sant Miquèu. Vielha.
Malauradament encara es així.
ResponEliminaUna abraçada, Olga.
Haurem de persistir... i intentar que no ens matin, Olga!!!
ResponEliminaUna abraçada
Moltes vegades -massa- destrueixen les persones, però no les idees ni els somnis.
ResponEliminaSi el gra de blat no vau a terra i mor, no pot donar fruit... Era l'Evangeli d'avui. Ell ens va ensenyar a donar la vida pels demés. És així com podem donar fruits d'amor. Una abraçada.
ResponEliminaHo has explicat molt bé Olga. I seguint amb en Raimon: "No creguem en les pistoles, per a la vida s'ha fet l'home i no per a la mort..."
ResponEliminaBen cert, Olga, el nostre determini no podran liquidar-lo mai! Moriran els homes, però no pas els ideals!
ResponEliminaCert. Creuen que ens podran fer malbé. No ens coneixen! Il·lusos enterradors.
ResponEliminaPablo Neruda deia:"Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera"...
ResponEliminaespero que per aturar la primavera no hagin de tallar cap flor i tinguem una gran florida primaveral de llibertats!
Bona nit Olga.
Malgrat tot la primavera acaba arribant i la seva escalfor desglaça. Esperem que amb el desglaç tot rutlli millor. Tu amb la teva fortalesa ets una de les orenetes que ens alegren amb els seus crits que mai no són negatius sinó d'esperança. Un petó.
ResponEliminaNo hi ha part sense dolor, no hi haurà independència sense dolor.
ResponEliminaOlga,
EliminaHe vist el teu "Contempleu com entra la primavera de sang verda" a TV3! És un d'aquells anuncis que fan de tant en tant.
matar és massa fàcil, no té mèrit però sí rèdits... en fi
ResponEliminaamunt les idees que generen pensament
i, avui, 21 de març, que sigui pensament poètic
et desitjo un bon dia de poesia
.
Haurem de ser dúctils i forts alhora, perquè els violents no van amb romanços.
ResponElimina