PASQUA FLORIDA



PASQUA FLORIDA
*
4-5-18
*
L’amo del restaurant és marroquí i ofereix mona per postres. Amb una ploma verda i tot. Ho agraeixo.
            Ser sola a casa fa que dies com els de Pasqua t’arribi aquella mena d’impuls migratori primaveral, acomplert tants anys, de preparar el cistell i pujar a muntanya a collir farigola, menjar el be pasqual i la mona.
            Ho vaig perdre demà fa un any. Com en el convit evangèlic, la meva casa és buida, sense ressò ni pels meus pensaments. Els de casa no hi eren. Vaig cridar els de fora i van venir.
            Em van portar ninotets de xocolata. No vam ser sota els pins sinó sota arcades romanes. Acabat el dinar no em vaig poder abraçar a cap arbre silvestre perquè a ciutat no n’hi ha.
            En arribar els que eren fora portaven l’olor de la llar de foc encesa i el color del vi a les velles copes de vidre gruixut. Feia fred, deien els uns. Plovia, feien els altres.
            Va ser un moment: després, la casa es va buidar de nou i el cistell feia el seu primer any oblidat al prestatge.
            *
            Collage: primera pàgina de l'àlbum per la meva mare.

13 comentaris:

  1. Carme Rosanas4 d’abril del 2018, a les 22:04

    Fas que sentim intensament tot aquest desgranar d'emocions. Les pèrdues de les persones, sempre porten altres pèrdues afegides, com aquesta, hi ha activitats que eren habituals i que deixen de ser-ho.

    Aquest final commou "el cistell feia el seu primer any oblidat al prestatge." una manera preciosa de deixar-nos amb aquesta melangia de les absències.

    Una abraçada, Olga.

    ResponElimina
  2. Júlia5 d’abril del 2018, a les 7:03

    Les absències properes ens canvien els paisatges.

    Malgrat tot, Bona Pasqua, una abraçada.

    ResponElimina
  3. xavier pujol5 d’abril del 2018, a les 8:36

    "...sense ressò ni pels meus pensaments."
    Quina buidor més gran Olga. Però el cistell no resta buit, els records no s'han escolat pel teixit de vímet.

    ResponElimina
  4. ... i escaig5 d’abril del 2018, a les 10:47

    et faig una abraçada, Olga, si pot ser, ben silvestre

    ResponElimina
  5. Galionar5 d’abril del 2018, a les 18:01

    I jo te'n faig una altra, poeta. I t'agraeixo profundament que ens permetis compartir aquestes emocions tan íntimes i tan teves per mitja de la teva bellíssima escriptura.

    ResponElimina
  6. Joan Josep Tamburini5 d’abril del 2018, a les 21:41

    Ens dies com aquests és quan trobes més a faltar els absents. Jo vaig portar la mona a la meva fiola. Fa un més va morir el seu avi. En un moment donat tots ens vam quedar en silenci a la taula, mirant on ell seia sempre. Una abraçada ben forta, Olga.

    ResponElimina
  7. M. Roser6 d’abril del 2018, a les 19:41

    No ets pas l'única Olga que has passat aquestes festes en solitud...Però mira és qüestió de fer el cor fort, fer una respirada fonda i abraçar algun arbre amb la mirada, si no els tenim a prop...
    Bon vespre, Olga.

    ResponElimina
  8. Jacqueline7 d’abril del 2018, a les 15:20

    Acabo de llegir els Contes de "La Mostela Africana" amb els pensaments volant cap a Tarragona, estima Olga. Quan et sents sola bling! bling! un missatget cap a Sabadell i no et sentiras tan sola. Saps que hi som.

    ResponElimina
  9. Jacqueline7 d’abril del 2018, a les 15:21

    volia dir estimada Olga!

    ResponElimina
  10. marina8 d’abril del 2018, a les 11:49

    Molt estimada Glòria. Escric amb un codi manllevat. Jo no en tinc.

    Vull dir-te que t'estimo, et llegeixo, et dic. et penso, "sento la teva pell...", com dius en aquell teu bell poema, Passeig d'Octubre.
    Que profunda la teva Pasqua.
    Una abraçada

    Núria Candela

    ResponElimina
  11. Helena Bonals8 d’abril del 2018, a les 14:03

    Jo visc sola, però els caps de setmana veig la família, i com que treballo acompanyada, no me n'arribo a sentir, de sola. També vaig tenir companyia de la família el dia de la mona. No deu ser tan greu celebrar la Pasqua sola com celebrar el Nadal sola, però t'entenc.

    ResponElimina
  12. Els dinosaures del Ribatallada9 d’abril del 2018, a les 10:21

    BON DIA OLGA, SOM ELS DINOS DE LA CLASSE DELS DINOSAURES DE L'ESCOLA RIBATALLADA. LA NOSTRA AMIGA MASOVERA, LA TITELLA DEL MATÍ, ENS HA PORTAT LLIBRES DE LA BIBLIOTECA ESCRITS PER TU.
    ENS HAN AGRADAT MOLT ELS TEUS POEMES DEL LLIBRE MARINA - CAVALL DE MAR. ENS HEM IMAGINAT COM ETS I HEM DIT QUE DEUS SER UNA PERSONA QUE PENSA MOLT, QUE SEMPRE BUSCA LLETRES, PARAULES DE GRANS. DEUS TENIR LA CARA RODONA I SEMPRE CONTENTA, AMB CABELLS LLARGS I ROSSETA.
    DESPRÉS D'AQUESTS PENSAMENTS HEM BUSCAT EL TEU NOM PEL GOOGLE I HEM TROBAT EL TEU BLOC. ENS HA CRIDAT L'ATENCIÓ LA TEVA IMATGE DE PRESENTACIÓ, AMB EL MAR AL FONS I L'ALETA QUE HI HA A SOBRE LA TAULA. ENS POTS EXPLICAR EL PER QUÈ?
    MOLTS PETONS I ADÉU.

    ResponElimina
  13. Teresa Costa-Gramunt14 d’abril del 2018, a les 18:06

    Com sigui que totes les festes tenen capvuitada, bona Pasqua!
    Jo la vaig celebrar, és un dir, a casa de la meva sogra, amb els cunyats, la ex del meu marit, la filla i els dos néts. Ja veus si n'he de tenir, de paciència i tremp. He de veure la ex cada dos per tres, i aguanta! Ho faig pels nens, i ella, és clar, se n'aprofita.
    És una celebració de Pasqua estranya, perquè es fa la mona a uns nens que no estan batejats.
    No sóc puritana, però tot això em sembla molt postís, només ens quedem amb la festa.
    Jo em sento estranya en tants sentits.

    ResponElimina