LA VISITA DEL METGE


LA VISITA DEL METGE
*
26-11-15
*
He triat un parell d’escenes del mateix tema, pintades per Jan Steen (Leiden 1626-1679). Home prolífic, amant del color i de les composicions amb grups de gent nombrosos, sovint alegres i festius, treballava alguns temes de la intimitat quotidiana, i amb aquests acabaré els comentaris sobre pintura holandesa intimista dels XVII-XVIII. Més endavant ja parlaré de la perspectiva.
      Entre les 500 obres de Steen conservades -es diu que en va pintar 800-, aquest tema de la visita del metge es repeteix ben bé una 8 o 10 vegades, amb poques variacions.
      La de la noia amb rica jaqueta grisa ribetada d’ermini la titula “Malalta d’amor”. L’altra, amb jaqueta vermella, és simplement “Dona malalta”. La que m’agradava des de noia, quan contemplava les làmines dels llibres de museus que tenien els meus avis, era sense dubte “Malalta d’amor”. Per a mi resultava misteriós que es pogués emmalaltir d’amor. O potser la noia, de família rica, es deixava amanyagar pels pares i, fins i tot, pel metge, comprensiu i complaent. El cert és que Steen ens mostra una cara que en podríem dir malmirrosa, amb uns ulls ensonyats mirant un infinit que és al seu cervell i desig.
      La segona pintura ens deixa veure tots els detalls de l’estança d’uns burgesos benestants. Llit amb baldaquí, familiars que s’esperen fora de la porta, prudents. Ja entraran per saber resultats. La mare sol·lícita. Un instrument de música ens assegura que les dones d'aquella societat eren cultes, perquè sobretot a partir de Vermeer de Delft, toquen el clavecí i el llaüt, escriuen i llegeixen. Per a les altres feines ja tenen el servei. 
      Feia fred, per això la gent es cobria amb velluts, pells, sedes gruixudes, tenia vistosos tapets de vellut a les taules i sempre un braseret que amorosís l’estança. S’ha comentat que el metge porta un vestit passat de moda, com si l’artista, que tenia molt sentit de l’humor, posés un toc d’ironia a l’escena. Si és així o no, poc importa, perquè nosaltres ens fixem en la noia i pensem, ¿deu valdre la pena emmalaltir per algú?
      *   

16 comentaris:

TU, DES DEL MAR, PUJARÀS AMB LA BOIRA

23-11-15
*
TU,  DES DEL MAR, PUJARÀS COM LA BOIRA
                 “És un déu qui m’ha donat aquests lleures.”
                 VIRGILI  - Bucòlica I
                             ...
Setembre avança amb tu, amorós de boira,
s’anuncia amb un deix melancòlic
i fa el primer somriure sobre els camps,
com qui amida la casa tancada
on, arribat l’estiu, va ser feliç.
Poeta enamorat d’imatges oblidades
et diria que és bell, setembre, coronat d’arboç,
com un amant impacient de tu.
Canten abellerols i l’aire és dolç
quan les baies maduren
i la molsa prepara l’estada
dels visitants nocturns.
Quieta, la tarda aviva el meu desig
per l’amor que s’acosta:
tu, des de mar, pujaràs com la boira
per adormir-te amb mi.
Setembre, el dels retorns
a les velles i noves estances,
on el pas dels meus ulls sobre els llibres
i la conversa entre els teus llavis
es detura un moment a les flames
i reviu els colors del desfici.

No el temps, sinó la pausa, voldria,
que ens fa eterns.
***
Olga Xirinacs “Llavis que dansen”. Premi Carles Riba 1987.
*
Avui també pujava la boira. Sola.

* 
18 comentaris:

LA MARE

LA  MARE
*
20.11.15
*
Una altra jaieta estimada. La mare de Rembrandt (Leiden 1606-Amsterdam1669). Li van dir el pintor de la llum, i els seus quadres mantenien la tenebra, penombra, mitja llum, nit tancada, però en efecte, la llum hi descendeix, o potser emana dels mateixos cossos i objectes que retrata. La podem veure a la preciosa capellina que cobreix el cap de la dona, als plecs  del ric mantó de vellut granat que l’abriga i a la pàgina que llegeix.
      El confort dels holandesos benestants, que llegien amb atenció les revistes i diaris enquadernats. Aquesta mare sembla acariciar la pàgina amb la mà i té tota l’atenció posada a l’article, la cara en penombra i la llum filtrada d’una finestra alta.
      A l’inrevés de l'entorn que acompanya la jaieta que resa les seves oracions abans de sopar (post anterior), aquí no podríem extreure cap informació del mobiliari que sosté la protagonista i el llibre, volum que deu pesar, segons la seva forma indica. Ni dels objectes que l’envolten: cortines, paret, estris. ¿En tenim prou amb la seva afecció a la lectura? Sense ulleres, inclinada, la intenció de Rembrandt, segons la figura tractada, era transmetre l’amor per una mare que segurament havia estimat molt el seu fill. El pintor, en el quadre, corresponia aquell afecte.
      Continuaré parlant dels holandesos entre entrada i sortida de l’hospital.
      Bons dies tingueu tots.
      *

18 comentaris:

PERSPECTIVA AÈRIA/INTERIOR

PERSPECTIVA AÈRIA/INTERIOR
*
14-11-15
*
Com que som al mes de les ànimes, gairebé escric com una animeta. Mig mes, ja.
      He tornat de l’hospital per un ingrés d’urgència. Greu. 6 dies a la planta tranquil·la amb personal eficacíssim de què disposa el departament d’Hematologia de Joan XXIII.
      Amb els dits de la mà dreta enganxats amb esparadrap, perquè les meves venes fetes pols ja no aguanten més punxades i les infermeres imaginatives han de fer el que poden, he escrit algunes coses que potser aniré passant al blog. Ara toca cirurgia toràcica per implantar-me un port-a-cath, o catèter, o no em passarà la químio.  Marededéusenyor, que deia en Higgins.
      Una de les coses que he escrit és  sobre la perspectiva aèria en la pintura, a partir d’una escena del meu estimat Nicolas Maes (1634-1693). Em fascinen els holandesos dels s. XVII-XVIII i, sobretot, els interioristes. Per alguna cosa en diuen Segle d’Or.
      Cadascú titula com vol aquest quadre. Però porta més informació i perspectiva que molts altres paisatgistes i simbolistes. Ja en parlaré.
      Que estigueu bonets tots.
      *

      
19 comentaris:

JANETA MARIA I LA POR QUE VENIA












JANETA MARIA I LA POR QUE VENIA
-En rosa-
*
2-11-15
*
Cap a mitja tarda ja ha baixat el sol,
la Jana Maria camina, camina,
vol fer una sessió de fotografia.

Fes via, fes via, Janeta Maria,
que el sol es pondrà
i les ombres verdes et volen tocar,
surten els vampirs, el cel és morat.

Faré un bon retrat a la Marineta,
que és a casa seva, passat el bosquet,
la cleda i l’hortet.

Ja travessa el bosc, fes via, fes via,
mira que es fa fosc, Janeta Maria,
rauquen els gripaus, les branques són vives
i et toquen el coll amb les ungles fines.

¡Marina, Marina, obre de seguida!
¿Que potser et pensaves que algú et perseguia?
Entra i xerrarem, mira quina roba
m’he comprat més fina,
de roses, de dames, de bells cavallers.
Dormiràs aquí ben abrigadeta,
les portes tancades i la por al carrer.

¿I les fotos, nena? Ja m’hi poso bé.
Mira quin pastís acabo de fer.
¿I els monstres de fora?
Són a la paret, a veure si hi troben
Algun foradet.

*** Olga Xirinacs.
Reflexió: he considerat si aquesta tirada meva als petits poemes ingenus i senzills que inclouen primer la por i el confort final podien ser una regressió a la infantesa.
No és això: són el resultat del temor a allò desconegut, advers, exterior i potser interior, que em porta a crear refugis ficticis.

*
18 comentaris: