TU, DES DEL MAR, PUJARÀS AMB LA BOIRA

23-11-15

*

TU,  DES DEL MAR, PUJARÀS COM LA BOIRA

                 “És un déu qui m’ha donat aquests lleures.”

                 VIRGILI  - Bucòlica I

                             ...

Setembre avança amb tu, amorós de boira,

s’anuncia amb un deix melancòlic

i fa el primer somriure sobre els camps,

com qui amida la casa tancada

on, arribat l’estiu, va ser feliç.

Poeta enamorat d’imatges oblidades

et diria que és bell, setembre, coronat d’arboç,

com un amant impacient de tu.

Canten abellerols i l’aire és dolç

quan les baies maduren

i la molsa prepara l’estada

dels visitants nocturns.

Quieta, la tarda aviva el meu desig

per l’amor que s’acosta:

tu, des de mar, pujaràs com la boira

per adormir-te amb mi.

Setembre, el dels retorns

a les velles i noves estances,

on el pas dels meus ulls sobre els llibres

i la conversa entre els teus llavis

es detura un moment a les flames

i reviu els colors del desfici.

No el temps, sinó la pausa, voldria,

que ens fa eterns.

***

Olga Xirinacs “Llavis que dansen”. Premi Carles Riba 1987.

*

Avui també pujava la boira. Sola.

*