JANETA MARIA I LA POR QUE
VENIA
-En rosa-
*
2-11-15
*
Cap a mitja tarda ja ha
baixat el sol,
la Jana Maria camina, camina,
vol fer una sessió de
fotografia.
Fes via, fes via, Janeta
Maria,
que el sol es pondrà
i les ombres verdes et volen
tocar,
surten els vampirs, el cel és
morat.
Faré un bon retrat a la
Marineta,
que és a casa seva, passat el
bosquet,
la cleda i l’hortet.
Ja travessa el bosc, fes via,
fes via,
mira que es fa fosc, Janeta
Maria,
rauquen els gripaus, les
branques són vives
i et toquen el coll amb les
ungles fines.
¡Marina, Marina, obre de
seguida!
¿Que potser et pensaves que
algú et perseguia?
Entra i xerrarem, mira quina
roba
m’he comprat més fina,
de roses, de dames, de bells
cavallers.
Dormiràs aquí ben abrigadeta,
les portes tancades i la por
al carrer.
¿I les fotos, nena? Ja m’hi
poso bé.
Mira quin pastís acabo de
fer.
¿I els monstres de fora?
Són a la paret, a veure si hi
troben
Algun foradet.
*** Olga Xirinacs.
Reflexió: he considerat si
aquesta tirada meva als petits poemes ingenus i senzills que inclouen primer la
por i el confort final podien ser una regressió a la infantesa.
No és això: són el resultat
del temor a allò desconegut, advers, exterior i potser interior, que em porta a
crear refugis ficticis.
*
m'agrada! podem crear pel motiu que més ens convingui, oi?
ResponEliminai, encara, trobar-hi confort;
una abraçada!
Qualsevol refugi per fictici que sigui, té el seu efecte sobre nosaltres.
ResponEliminaSobretot, sobretot, sobretot, si és de creació pròpia.
Els teus llibres-llibretes són un encant!
Una abraçada, Olga.
Sigui per un motiu o per un altre, aqueta història-poema-llibreta té molt d'encant.
ResponEliminaBenvinguts siguen eixos refugis, en la vida ens la passem refugiant-nos, uns amb les ànimes dels seus avantpassats, uns altres en una ciència a la que presten tota la seua fe, fins i tot la llur mort, i uns altres en una realitat que volen com la volen, i eixe és el millor camí.
ResponEliminaVicent
Un llibre sempre és un refugi en el camí de la vida.
ResponEliminaEncantador. Molts de nosaltres hem creat refugis ficticis. Potser gràcies a això escrivim.
ResponEliminaUna llibreta que és un petit tresor, tal pel continent, com pel contingut...Una petita delícia de poemes guarnits amb collages o a l'inrevés...
ResponEliminaI la por, normalment, és a les coses desconegudes, si les arribem a entendre, la por fugirà!
Petonets i somriures, Olga.
La por ens la provoca el futur. S'ha de viure el present. I si no...el refugi fictici.
ResponEliminaUna abraçada.
Ningú com tu per treure partit d'un bri d'aire i fer-ne poesia.
ResponEliminaQue ho fa que en les cançons i poemes infantils sempre hi bategui cert temor?
ResponEliminaEl romanço és molt bonic però, a oïdes meves, oculta una amenaça. "Janeta Maria i la por que venia". I per què venia?, Olga, ens ho diràs?
Els humans som relat, ens fem en el relat, el veritable? L'imaginari? Quin de tots dos no importa.
ResponEliminaCom diu Novesflors, som molts els qui hem creat refugis ficticis. Potser gràcies a això vivim...
ResponEliminaTots necessitem refugis siguin ficticis o reals, buscar el "temple interior", seure al voltant d'una taula amiga, mirar una llar de foc, quedar-se una mica més al llit…
ResponEliminaQuina delícia aquests llibrets de collages i poesia, Olga!
Una abraçada de part meva i de les "noies" Ex-libris,
Jacqueline
A tots ens fa por tot allò que ens és desconegut, per bé que comptem amb un gran aliat: la nostra pròpia força.
ResponEliminaPreciós, Olga. Ets una artista!
ResponEliminaPetits, brevíssims refugis.
ResponEliminaOlga,
ResponEliminaJa torno a ser aquí.
On ets?
Estiguis on estiguis et desitjo el millor. I que tornis quan vulguis.
És música feta poema, Olga.
ResponElimina