METRÒNOM LITERARI
*
30-10-15
*
Damunt dels pianos se sol tenir un metrònom que ens marca el ritme
indicat.
Damunt del meu cap tinc un
metrònom literari que em marca les síl·labes
a compàs de quatre.
Les sis hores que em
passo a l’hospital de dia escoltant el degotar del monoclonal, els sèrums
corresponents i la químio cap a les meves venes, m’allarguen per molt. Va a
compàs de quatre amb una lleugera pausa i tornem-hi.
Les primeres lletres que hi poso són
ordinàries, lletges, sabudes: ca-ra-de-ruc / ca-ra-de-pop /
es-ta-qui-rot, / et_ pe-go-un-cop / amb-un- es-clop /, etc. etc.
A poc a poc em vaig afinant i provo de fer els esborranys per
uns petits poemes d’infants que m’ha demanat la meva amiga Rat, bona directora
d’escola que és, i que havia estat de la difunta escola “de rojos”(Rigau dixit) que portava per nom Olga
Xirinacs. Epitafi, ja que s’acosta el dia dels morts.
El metrònom-goter no em deixa divagar. “Jo-sóc-un-gran
/ber-nat-pes-cai-re (em permeto les cinc per acabament pla) / i-quan-vo-lo /
om-plo-tot-l’ai-re (cinc més) / m’a-gra-den-molt / els-ai-gua-molls-/,
pes-co_el-di-nar-/pes-co-el-so-par,-/tro-bo_els-a-mics -/
à-necs-pe-tits-,/els-mar-ti-nets-, les-po-lles-d’ai-gua (cinc) /
i-els-seus-po-llets-./Amb-u-na-po-ta (cinc)/ m’a-guan-to-dret,/
m’es-tic-molt-quiet: / quan-veig-un-peix / o_u-na-gra-no-ta, (cinc)/
faig-¡nyec-nyec-nyec!”
Ja n’hi ha prou, per avui, de cançonetes.
*
Fragment de Musette d’una
Gavota de J.S.Bach.
He estat llegint
ResponEliminaamb molt d'interès
amb partitures
imaginàries
les aventures
de bestioles
que sobreviuen
a cops de bec.
Un gota a gota
raja salut.
Passo l'estona
amb musiquetes
ben afinades.
Dolça és la vida
quan hi ha il·lusió.
Ben bé una cançó i amb molt de ritme.... Ja venen ganes de cantar-la!
ResponEliminaForça i paciència i sobretot creativitat, fan aquestes estones una mica més lleugeres... Ets genial, Olga!
Com m'agradaria apreciar la música de Bach com aprecie les paraules, de tant en tant escolte música clàssica, però m'entra el cor. I voldria quelcom de cervell.
ResponEliminaVicent
Anar contracorrent sempre ajuda, aprofitar aquestes estones inspira.
ResponEliminaSis hores, Déu n'hi do, i és clar, s'han de passar, i mentrestant qui en sap i té vigoria mental fa poemes i cançons, com tu... Bon cap de setmana, amiga.
ResponEliminaUna bona manera d'evadir-se d'aquestes hores força desagradables, t'ha sortit un poema molt bonic que segur entusiasmarà al xiquets...
ResponEliminaUn petó Olga, que et milloris i puguis fer els poemes en una situació molt més agradable...
Petonets.
Et sortirà, naturalment, un preciós llibre per infants. Cada gota, una síl·laba inspirada que marca el ritme de la teva curació.
ResponEliminaUn petó ple dels millors desitjos.
Vius les lletres i tot et convida a escriure. Ànim. Una quimio menys.
ResponEliminaVaig conèixer una dona forta que va aprofitar les hores d'un postoperatori als quiròfans per no perdre detall del que l'envoltava i per embastar mentalment un dels millors relats que va escriure mai. Tu ets molt millor que ella, Olga. Les teves cançons per a infants es convertiran en llibre, i te'n sentiràs orgullosa. I nosaltres també.
ResponEliminaUna gran abraçada!
Ànims, Olga. La Suite anglesa que has triat és molt bona companyia. Una forta abraçada.
ResponEliminaconvertir l'espera mentre baixa la quimio i entra en el torrent sanguini en compàs rítmic i en paraules és una molt bona manera de fer passador i afegir gota a gota dolls d'esperança i poesia , se't desitja que vagi tot bé i la poesia venci i el cos es revifi ; força!
ResponEliminaEn tot temps, situació i moment de tot en fas poesia.
ResponEliminaUn compàs 4/4 en tota regla per a un poema i d'altres que t'aniran venint al cap, que el cap té força. Ànim i endavant, Olga.
ResponEliminaNo és fàcil de passar el temps a l'hospital; parlo des del punt de vista de l'acompanyant perquè aquesta va ser la meva darrera experiència. Si tu ets la malalta, segur que hi entren altres sentiments i estats a part de l'espera, però no hi ha com saber treure pans de les pedres, com fas tu, Olga. Una nova paraula, una nova frase, un nou poema, tot ho fa més lleu. I a més, en aquest cas ho aprofitem nosaltres. Molts ànims i una abraçada.
ResponEliminaCreativitat al poder! N'ets un exemple, Olga!
ResponEliminaCom diu Teresa saps treure pans de les pedres.
Nosaltres anem posant espelmes per enviar-te llum i energia.
T'estimem,
Jacqueline
A la meva filla li agraden els teus poemes, de fet van ser els primers que va llegir. Aquest també li ha agradat, tot i que diu "que ja és una mica gran" :) Va, que cada cop queda menys per acabar el tractament. Bona nit i una abraçada
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina