ZORAIDA A LA
TARDA
*
24-10-15
*
Mentre Zoraida
escrivia
una magrana
brillava,
l’aigua del rec
mormolava,
sol de moneda
escampada.
Neix un poema
primer
a l’ombra del
vell nesprer,
un llapis traça
la duna
sobre l’horitzó
proper:
la tarda es
torna daurada
al paisatge i al
paper.
Quan el silenci
domina,
Zoraida plega
les mans
i entra a casa
amb la claror
que encara queda
del dia.
Els llibres ja
s’adormien
i ara saluden
Zoraida
que amorosament
se’ls mira
***
Olga Xirinacs,
octubre 15
Dedicat a la
poeta, dibuixant i bibliotecària Zoraida Burgos, de Tortosa,
per tants anys d’amistat.
M'agradaria de veure l'origen de les fotos, són precioses! La cal·ligrafia també és molt maca, acompanya el poema.
ResponEliminaSuposo que tinc algun problema al meu ordinador, però no veig les fotos. Tornaré. El poema sí que el puc llegir.
ResponEliminaQuina meravella, Olga.
ResponEliminaLi encantarà.
Em van regalar una petita col·lecció de contes d'ella, ja fa uns quants anys, que els tinc com un tresor. Són una preciosistat, com ho és aquest quadern teu dedicat.
El nom de Zoraida té una sonoritat que m'entusiasma. L'any passat vaig coincidir en un màster amb una companya que s'hi deia: de les terres de l'ebre. No coneixia la poeta Zoraida Burgos, i quan n'hi vaig parlar crec que es va reconciliar una mica més amb el seu nom.
Penso molt en tu. T'escric aviat. Paraula.
Una abraçada, estimada amiga.
Quin quadern més preciós! Ho té tot: imatges i poesia. I una història que li va com anell al dit a aquest nom tan bonic.
ResponEliminaNo té res a veure amb aquesta història. Vaig conèixer una Zoraida, que era administrativa d'un lloc on m'interessava treballar-hi per fer unes substitucions, en una època que estava a l'atur. Aquella Zoraida em va ajudar molt i aquelles substitucions es van allargar molts anys.
Merescut homenatge.
ResponEliminaBonic i dolç, el poema Olga , amb jardins, llibres i postes de sol...Un regal preciós!
ResponEliminaPetonets de colors.
Exquisit poema, que reflexa l'amor que es pot tenir per una persona que més que un objecte, per a un poeta, és un quelcom immaterial, etern.
ResponEliminaBon poema, Olga.
Vicent
Una delícia de poema, Olga, i d'imatges, i d'artesania, i de bon fer... Aquesta creativitat és imparable, Olga!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Fantàstic! No només és preciós sinó senyal que, com no podia ser menys, la teva estada forçada a casa, es molt profitosa. Que per molts anys puguem gaudir de tu, estimada.
ResponEliminaQuin àlbum més maco, sempre m'han agradat aquests treballs personals.
ResponEliminaEl poema dedicat a Zoraida, delicat com aquesta llarga tarda en la qual ens 'han' retornat l'hora que ens van prendre a la primavera. No sé si serveix de gaire res. De moment ens provoca una mica de confusió i malestar, almenys a mi. Espero que et sigui lleu, ara que estàs en procès de recuperació.
Bellíssims dibuixo i poema preciós. Llegit en veu alta hi sento bategar ritmes lorquians.
ResponEliminaSempre inspirada, Olga. Brodes dibuixos i versos.
Un poema preciós, Olga! I una llibreta a l'altura del poema. No conec la teva amiga però ha d'estar contenta del que li has regalat. Els versos tenen una musicalitat molt especial, em recorden algunes cançons de Pedro Guerra.
ResponEliminaEndavant amb la recuperació!
Quin llibre més bonic. Dedicat i ple d'afecte i d'amor. Quina emoció rebre un llibre així, li encantarà!!!
ResponEliminaPreciós com tot el que escrius. Una abraçada.
ResponEliminaQuina preciositat, de versos, de muntatge, de llibret complet. Tens una creativitat desbordant.
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaQuina delícia, estimada Olga!
ResponEliminaAixò va més enllà del poema i dels collages. Està curull d'afecte, d'amistat.
És preciós.
Desitjo que et sentis acompanyada per tots nosaltres,
Jacqueline