GLAÇ CÀLID
*
16-2-15
*
Sobre el piano càlid, de fusta antiga, poso la preciosa copa que un artista
ha glaçat per a satisfacció de qui la contempli. La copa ens la van portar
Valentí Xirinacs i la seva dona Montserrat, que llavors vivien al Prat. Valentí
és mort, però la copa conté algun matís de la seva conversa, ara ja glaçada.
Dissabte hi vam servir un esplèndid raïm, amb una veladura que el fa
semblar glaçat. He buscat informació sobre raïms per donar-hi nom, i el que més
s’hi assembla és la varietat Queen.
La contemplació de les petites coses fa allò que Rilke en diu felicitats
menudes. ¿Ens agrada contemplar una pintura, la composició d’una natura morta
amb la disposició harmoniosa dels objectes? Ens la podem fer a casa mateix.
La fotògrafa Maria Teresa Fonoll ha retratat unes natures mortes dignes
de ser admirades i recordades: una sèrie en blanc i una sèrie en foscos. La
blanca excel·leix: teixits,
copes, fruita, peix, vaixella. Un goig per als ulls. Si les felicitats són
menudes, podem tenir una certa seguretat que es conservin senceres. Les grans
solen esquerdar-se fàcilment.
*
Foto d’OX
Més val anar sumant felicitats menudes, sí... El bodegó de la copa i el raïm, preciós!
ResponEliminaOlga m'agrada el contrast entre glaç i càlid. En aquesta fotografia, i encara més en l'explicació que hi fas, és prou eloqüent.
ResponEliminaUna obra d'art, el bodegó de la copa glaçada.
Hi ha un fotògraf mallorquí (malauradament mort bastant jove)
en Toni Catany, que segurament coneixes, i també era un mestre en aquest estil de bodegons.
Si el busques a google és fàcil trobar-ne imatges.
La composició t'ha quedat molt bonica. Jo, que, per cert, també tinc a casa una copa glaçada del mateix vidre blau, preciosa, sóc molt amiga de les felicitats petites.
ResponEliminaLa perfecció de la bellesa, normalment s'assoleix en petit. Formes, colors, paraules, plaers...
ResponEliminaUna composició preciosa el vidre glaçat és molt bonic...
ResponEliminaJo en vull moltes d'aquestes felicitats menudes, doncs les podem gaudir com dius tu, totes senceres...
Petonets , OLga.
Les "petites alegries" de Kandinsky, ell que era tan gran.
ResponEliminapreciós, tant el text com la imatge; també el pensament poètic
ResponEliminala felicitat que sigui senzilla, quotidiana, menuda i, si pot ser, per acabar d'arrodonir la cosa, compartida
.
És ben cert, les coses petites són les que recordem més
ResponEliminaLa vida és una suma de felicitats menudes, de contrastos i d'equilibri entre els oposats.
ResponEliminaJacqueline
Com més gran em faig, més busco aquestes petites felicitats!
ResponEliminaLes felicitats menudes poden fer grans felicitats, amb menys risc d'esquerdar-se. Si se'n perd una de menuda, en queden d'altres. En la bellesa i en la vida.
ResponEliminaPreciosos la copa i el raïm. La felicitat menuda batega dolçament i amb certa humilitat. Cada dia, si la salut ens hi ajuda, en gaudim d'una o altra.
ResponEliminaEstem d'acord que una bona part de la felicitat s'obté a partir de les petites coses.
ResponElimina