FRANCESC ESPRIU,
PINTOR COMBATIU
*
29-10-14
*
Val la pena
recordar Francesc Espriu, un excel·lent pintor, gran activista polític, home de
geni, ulls clars i gest enèrgic. Nascut a Esparreguera el 1916, va morir a
Barcelona el 28 d’octubre del 2008, ahir feia els sis anys. Va estudiar a
l’Escola de la Llotja; formava part de l’escamot d’Estat Català, va ser
fundador del Front Nacional, perseguit, empresonat, exiliat a Argelers,
exercint després de pintor a París, amb exposicions internacionals i una vida
agitada. Tenia casa a Vila-verd, on havíem estat diverses vegades. La seva
atentíssima dona, Maria, estampava sedes per a Dior. Francesc era cosí de
Salvador Espriu.
Discutíem de gust a la vora de la
llar de foc. Maria treia una capsa de bombons: “el govern francès envia una
capsa de bombons als jubilats”, ens convidava, somrient.
Per Nadal ens enviava les nadales
dibuixades a mà. També en algunes de les seves pintures de gran format, el tema
recurrent era gent armada, sempre contraris, els del sí i els del no; els
negres i els vermells, etc. Com que s’acosten dues dates que van més cap aquí i
més cap allà del dia estricte, em permeto posar dos dels dibuixos de Francesc
Espriu, de les seves nadales. Entrem amb Espriu al mes de les ànimes i dels
fantasmes. De fantasmes, ara en veiem aparèixer per tot el territori messetari,
llevantí i etc. Ja hi eren, però ara s’obren de braços per fer l’espantall. O
els burxen perquè es ventili tota la podridura que porten. Ànimes furioses i llóbregues, fugiu.
Mentrestant, com encara és vigent
als himnes religiosos i a l’esperit dels qui detenten (1) el comandament de la
religió i influeixen fortament als amos de les armes, els exèrcits poleixen els
instruments de mort i es preparen. Francesc Espriu ho havia viscut, ho dibuixava
i ho encertava: tot encara és vigent.
*
(1) No sé si algú s’ha fixat com de
malament es fa servir el verb detentar, sovint confós amb ostentar.
*
Nadales de Francesc Espriu
Fa tres-cents anys que tot ens és tan vigent... (per no anar encara més enrere). Els fantasmes, com el del pare de Hamlet, asseguren la transmissió generació a generació de les seves tenebroses obsessions. I ho fan esmolant les armes ben materials. Sobta la capacitat sintètica amb què Francesc Espriu va retratar les dues principals amb què compten: les armes pròpiament dites i els grans mitjans de comunicació. Armes de destrucció massiva, totes dues.
ResponEliminaÉs enriquidor conèixer persones que et transmeten sentiments positius...Veig que eren una família molt artística!
ResponEliminaParlant dels verbs... Penso que els del primer no volen deixar el càrrec ni amb fum de sabatots i els segons van de vanitosos per la vida!
Bona nit, Olga.
Passen els anys i totes les formes de lluita segueixen vigents...
ResponEliminaUn bons dibuixos per compartir. Com diu l'Eduard toquen ben bé els seus punts forts...
Estic plenament d'acord amb que és vigent, però una part del meu instint, el de vida em diu: en aquest món globalitzat, endogàmic i entròpic on ja el més babau fa bombes atòmiques, és possible la dialèctica històrica marxista o la hegeliana, quina és la que ens val?
ResponEliminaMolts detenten el poder com el Franco, uns altres el volen ostentar amb les urnes, però el món, aquesta bola, aguantaria una altre desenvolupament dialèctic marxista? Jo encara tinc els 3000 € del meu acomiadament, l'amor de la meua dona, una salut familiar relativament acceptable amb alt-i-baixos i el futur l'almoina de 420 € de l'estat, però tot i no ser covard amb els meus cinquanta anys comence a pensar pels altres.
Molts bons quadres, necessaris en una època on el nazisme i la barbàrie feien estralls i, potser caldrà fer l'últim truc, però mentrimentres guardem els fusells! Ens hi va molt.
Vicent
No coneixia aquest personatge. Olga, gràcies per fer-nos 5 cèntims d'euro d'aquest artista implacable amb els que detenen el poder.
ResponEliminaEt diré més, Franco a-detentà el poder, com el Ieltxin, el Putin, el Hitler o el Chávez, en una situació de crisi no l'ostenta qui fa d'oportunista o individu del discurs de l'amo que fa el que sap, és a dir, gaudir de manar sinó que el detenta si l'aconsegueix il·legalment, però en un moment de crisi en tots els àmbits tampoc no es detenta sinó que s'a-detenta.
ResponEliminaTanta gent va lluitar per fer possible el que ara també nosaltres volem fer possible.
ResponEliminaHo hem de fer possible, doncs, per nosaltres, per ells i pels que vindran!
L'art pot ser un revulsiu i un crit tan fort com les paraules més enceses.
ResponEliminaArribarà el dia que el país reconeixerà la tasca d'algunes persones que han lluitat per Catalunya, però això serà quan ja no s'hagi de retre comptes a ningú.
ResponEliminaM'agraden molt les dues nadales, molt premonitòries.
ResponEliminaDéu ni do, quines nadales més combatives
ResponElimina