MORTS PER DECRET
*
2-11-14
*
“Si la vida humana és governada per éssers superiors, en gran mesura el
poder de les intel·ligències malignes sobrepassa el de les bones. L’intel·lecte
de la bondat no ha aconseguit mai crear amb anterioritat un paradís com el que
ell sembla que habiti, un cel remot i al que no faltaria res excepte una
posició de poder per a convertir en cel fins i tot aquesta Terra estúpida i
miserable. (...) Món de coses començades i no acabades, de promeses no
realitzades i de provatures frustrades; un món que només té per regla i objecte
la successió perpètua de fruits, dels quals gairebé cap no és destinat a
madurar i, si madura, és només per durar un dia.” (John Stuart Mill, 1806-1873.
Entrada del 14 de febrer del seu dietari de 1854.)
*
Mòmies inques (National Geographic). 2 Postals collages d’OX
La mòmia del collage del rellotge sembla molt presumida. Els gats ho saben.
ResponEliminaNo podem evitar sentir que la vida passa massa ràpid.
ResponEliminaUn déu omnipotent d'àmbit restringit! La Terra seria la cura d'humilitat d'un déu demiürg que és incapaç de reproduir en la nostra petita escala la perfecció del seu món etern. O és que només construint la finitud, la imperfecció -i el mal, si Stuart Mill ho desitja- pot gaudir del seu món infinitament bo.
ResponEliminaAquesta flor del gerro ja està una mica pansida, convé canviar-la!
ResponEliminaI les mòmies sembla que tenen molt bona salut...
Petonets, Olga.
Stuart Mill, el filòsof lúcid que va escriure a favor dels drets de les dones...
ResponEliminaLa vida i la mort sempre ha estat un misteri. Què més voldria jo saber què hi ha més enllà o si tornem a reencarnar fins a arribar a la perfecció i poder gaudir d'un cel infinit i meravellós ? Misteri !
ResponEliminaEns reproduïm en va, doncs.
ResponEliminaDoncs ja crec que és la bondat, la que mou el món.
ResponElimina