ALEGRIA
*
24-10-11
*
El nostre
llamàntol Ostixec ha anat contentíssim al port a rebre els marinerets
d’ultramar que portaven les urnes. Ja es nota l’alegria que tenen.
¿Quines urnes? Perquè s’acosta el
dia dels morts, i tot el mes entrant és dedicat a ànimes, difunts i altres
criatures de l’espant nocturn. Les urnes, com bé es pot veure a l’embarcació de
primer terme, porten xemeneia i tot, per si algú va cremat a votar. Els
fabricants són previsors. Ja les han deixades totes en lloc secret, no fos que
algun espia eixerit se les copiés. O les robessin, com van fer determinats
personatges amb una bandera amb pal a Catalunya i un Olentzeiro al País Basc.
Que de nit i amb cotxe camuflat no es noten els fantasmes.
Ostixec
ens ha portat els marinerets a dinar i hem fet gresca bona, amb xartrès i tot,
que després no trobaran el camí al barco. Ens han explicat que les urnes les
tenien al museu de les collonades del Bronx, arraconades allà des que les
havien fet servir les primeres sufragistes. Li hem hagut d’explicar a Ostixec
què volia dir sufragistes, perquè està acostumat a sentir parlar dels sufragis
pels difunts i no, encara no hem arribat aquí, no, i ves que aquestes urnes...
però callo. De moment, alegria.
*
Postal collage
d’OX
Si n'hi ha de fantasmes!!! De nit i de dia i tothora. Ostixec, potser ni s'ho imagina!!!
ResponEliminaDe moment bé, per les urnes!!! I que tinguem sort! De moment alegria. M'agrada.
Sí, alegria, que mig morts com ens volen, nosaltres vinga a voler renéixer! Ens en sortirem!
ResponEliminaI si l'alegria decau per culpa dels que ja sabem, la recuperarem. Ningú va dir que seria fàcil.
ResponEliminaVisca l'alegria, però recorda que a l'igual que l'eufòria es maniaco-depressiva l'alegria és histèria, cal estar sempre al mig, si més no per a mi, a mi només em val i no voldria imposar la meua visió de la realitat a cap persona, no tinc dret, no.
ResponEliminaUna abraçada dins del que cap alegre i esperançada.
Vicent
Tinguem les urnes ben amagades, Olga que, el dia 9N ja sabrem on ens esperen.
ResponEliminaNo ens serà fàcil a nosaltres però ells ja tornen a estar a l'aguasit.
No estaria malament poder votar amb les urnes que van utilitzar les sufragistes...I tant, l'alegria que no falti!
ResponEliminaBona nit, Olga.
Crec que algunes esglésies (la meva antiga parròquia entre elles,segons vaig poder comprovar recentment en una visita d'apostolat d'El País Nou)han buscar obrir nous nínxols de negoci oferint columbaris a les urnes de creients que prefereixen acabar incinerats els seus dies corporals en aquesta terra.
ResponEliminaEsperem que les urnes de votar no hagin de buscar aquests refugis.
De l'associació entre urnes funeràries i de votar n'hem sentides moltes variants, aquestes setmanes, però cap amb la imaginació i alegria que aquí manifestes.
Tant de bo, d'aquí 15 dies no sigui difícil distingir unes urnes de les altres.
ResponEliminaLes que tenim guardades apareixeran plenes a vessar de paperetes.
Jajajaaaa, deu existir de debò, el museu de les collonades amb aquest nom? Alegria sí, Olga, però tenint clar de no travassar la fina línia de la inconsciència... Que tinguem sort!
ResponEliminaCrec que qualsevol element pot servir per fer bona literatura perquè en literatura importa molt el com, i tu el com te'l maneges tan bé... m'encanta.
ResponEliminaEls tenim ben descol·locats, ben bé com David amb Goliat.
ResponEliminaSí, alegria, que ja val la pena!
ResponEliminaTenim una oportunitat, ara podem canviar l'ordre de les coses
De moment, alegria, sí, així anirem bé
i a qui no li agradi que comenci a mirar per on s'escapa
.
ai, deu ser l'hora (sort que aquesta nit em deixaran dormir una hora més) però estic taaaan cansada! D'acord: alegria, urnes i taquígrafs. No defallirem. Ah, i llum ,molta llum, perquè tot sigui molt clar! (i català)
ResponEliminaEstic preparant una presentació a Tarragona. Em pots esciure al meu compte de correu, si us plau? antiartistes@gmail.com
ResponEliminaGràcies!
Doncs em semble que ja quasi han trobat les urnes...Però quedaran en evidència.
ResponEliminaQui li havia de dir al singular Ostixec que viuria uns temps tan singulars. I sort d'ell, per si ens hem de defensar a cops de pinza.
ResponEliminaTotes les precaucions són poques: no escrivim res abans no ho impugnin, imprimim les paperetes abans no clausirin la web, amaguem les urnes abans no les precintin. Amb contrincants tan espavilats no podem fer un pas sense que ens trepitgin. I si en fem dos i els deixem enrere? O millor quatre i els perdem de vista.
ResponElimina