CANÇONS VENÇUDES
Silenci de
gener: les paraules hivernen a les mans translúcides.
Arriba un
corrent gèlid de memòries de vidre, dels confins del món,
d’allà on encara
no es teixia llana ni els amants es besaven entre sedes.
Em feia por
trobar-lo. Potser la mort reclama els dies massa llargs,
gelosa
de la vida en els corrents més càlids, em dic en la incertesa.
Ara
els bells palaus dormen un son de letargia, però el dolor degota
com
un lent desglaçar de sang ferida que es perd al fons de l’univers.
Havíem
acordat els colors del migdia, sabíem les dreceres del sol, entre els dits
giraven,
suaus, els fulls de cada dia. L’agonia era lluny, no amenaçava;
conjuràvem
les ombres només amb un somriure, i ja bastava.
Tantes
cançons vençudes, tants carrers inútils, tant dolor d’absència.
Les
històries s’adormen al paper, les mans no m’obeeixen, enyorades.
Miro
amb recança l’horitzó marí d’on venia la llum, ara buit d’esperances,
i els
meus ulls hi descansen d’immenses, desolades, ermes soledats.
*
OLGA
XIRINACS
Sense
data.
*
Collage d'OX amb escriptora prerafaelita de Millais, cansada pel que es veu. Sèrie 'Últimes llums'.
A aquest poema no li cal data.Té aire d'eternitat i una estranya bellesa, barreja de misteri i realitat.
ResponEliminaLes lletres aplaudeixen les paraules.
Fita
MO SE EI PERQUE,HE RECORDAT, TOT LLEGINT,DONES RENTAT LA ROBA SOTA EL FRED DEL HIVERN...ENVOLTADES DE VAPOR EN AQUELLS SAFREGUS QUASI PIBLICS,QUE EXISTIEN A BARCELONA,EN ELS BARRIS OBRERS.
ResponEliminaQUINA COSA MES EXTRANYA OI?
M'agrada, especialment aquests darrers versos:
ResponEliminaMiro amb recança l’horitzó marí d’on venia la llum, ara buit d’esperances,
i els meus ulls hi descansen d’immenses, desolades, ermes soledats.
Poema melangios de qui viu en ple coneixement.
ResponEliminaQuina cosa, jo també he posat els ulls en els dos versos que destaca la Camil.la... I, no obstant això, no tinc la sensació d'un horitzó buit d'esperances...
ResponElimina"Les històries s’adormen al paper, les mans no m’obeeixen, enyorades", quines metonímies més ben trobades! A mi aquests versos em desvetllen. Crec que en podria fer un poema fins i tot...
ResponEliminaUna meravella de poema.
ResponEliminaM'agraden aquests versos tan hivernals, però gents freds...
ResponEliminaSi la Candelera riu el fred és viu, ho això era abans?
Bona nit, Olga.
En uns dies de fred i llit, aquests versos teus em són penyora.
ResponElimina