SOM EL CAMP DE BATALLA
*
31-1-14
*
Dos exèrcits verbals (de moment), tots dos enemics de Catalunya, hi
entren amb afanys redemptors i bel·ligerants, encara no victoriosos. Som camp
de batalla. Els capitostos d’aquests dos exèrcits són amics, col·legues,
decidits a “clavar la pica en Flandes”. Cadascun d’aquests dos exèrcits, però,
presenta esquerdes internes. Dissidents i espies n’hi ha hagut a tot arreu i
ells en tenen. Nosaltres també. Massa divisions. La potent ciutat de Jericó va
haver de capitular i morir tots els seus habitants perquè el poble de Déu la va
conquerir i els espies i traïdors interns els van facilitar l’entrada. Exemple
clàssic.
“No queda bé cridar a la plaça...” cantaven les antigues veus del
Mississipí amb Malvina Reynolds al davant i nosaltres al darrere. Perquè els
60-70-80 vam fer nostres les veus de la revolta d’allà on fos i cridàvem amb
Raimon, Brel, Montllor, Dylan, Seeger, Báez, ben traduïts i ben apresos.
Aquesta herència resistent i heroica l’han perdut els joves d’ara.
Quan Brel canta “Tot de cares de sants / pintades amb traç fort / que
lluiten contra el temps / a cavall de la mort...” sé que parla del seu romànic
però també del meu, i encara veig aquest traç que ens manté vius. Per això, mentre
els enemics embruten la plaça, continuo amb Reynolds: “... però tenim raó i
cridarem... ¡no, no, no!”
*
Collage d’OX
Olga, en llegir la referència que fas de Jericó, m'han vingut al cap aquest fragment del "La gent vol viure en pau" del malaguanyat Josep Fortuny de la Dharma:
ResponElimina"Estats-Carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
... Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!"
Tinguem confiança d'emprar només les armes de les paraules.
Fita
Si el poble no fa figa i tots empenyem enla direcció correcta,
ResponEliminaens en sortirem.
Diuen que el poble és com un toro que el torero d'Espanya fa anar com vol. Hem de ser més que toros, hem de ser intel·ligents. Si sabem com!
ResponEliminaNo podem fer figa...
ResponEliminaSi només fos qüestió de fer sonar trompetes... el que sembla és que els de l'altra banda en fan sonar, només una, que diu: tururut, viola.
ResponEliminaCridar per defensar les llibertats amb les lletres d'aquests cantants, està molt bé...Ara, els esgarips d'alguns sense substàncies, fan malt de cap, uix!
ResponEliminaBon cap de setmana Glòria.
Les quintes columnes sempre han existit, en efecte, i la que ha anat actuant a Catalunya ha fet una feina extraordinària que, no obstant això, no ha pogut amb la força de les arrels.
ResponEliminaQuant als joves, i en descàrrec seu, estan treballant -això els que poden treballar- per un sou de misèria, molt per sota de la seva preparació. Alguns, el que s'han llençat a la piscina, tenen algun fillet, i feina rai.
Per empatia i per responsabilitat amb les noves generacions, encara ens toca fer una feina de suplència. Són pocs els que poden fer el que per generació els toca fer. Volen, però no poden. I han de lluitar perquè la situació no els esclafi moralment.
Doncs jo crec que hi ha molta gent jove que ja ha posat fil a l'agulla
ResponElimina"Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit." La Flama, Obrint Pas
Vénen carregats de paraules però intentant imposar el silenci de les nostres. Amb armes que no treuen foc... de moment, com bé dius, però que no són tampoc netes i transparents.
ResponEliminaEls seus amics infiltrats en els nostres són, en molts casos, ignorants de bona fe que s'han deixat entabanar per aquests discursos imperials, però en d'altres casos són poderosos que durants massa anys s'han repartit amb els d'allà una plaça al seu mercat.
Només tenim la veritat i la claredat per oposar-nos-hi. Sabem positivament que això no sol triomfar a la Història en les distàncies tàctiques. Però crec que en l'estratègica acaba imposant-se. O així ho vull creure.