AQUELLA SANG...
(Regalo el títol
als innombrables escriptors aprenents de novel·la negra)
*
5-2-14
*
A banda de
política agressiva, al món hi ha petites coses que fan relaxar el cervell i
alhora proposen amables entreteniments. Com aquesta notícia breu. “ITALIA.
ROBAN UNA RELIQUIA CON SANGRE DE JUAN PABLO II” (28-1-14).
Caram, em dic, perplexa. ¿Per a què
deu voler algú una relíquia així? ¿Un devot? ¿Un fetitxista? ¿Algú que la
vendrà per uns dinerons? ¿Un petit David que ataca el Goliat vaticà?
Però la vertadera intriga consisteix
a saber d’on provenia la sang del difunt il·lustre, sabent que dels morts no en
raja. Devia ser extreta en viu, doncs. ¿Cotonets d’injecció que algú desava amb
reverència? ¿Sang del nas? ¿Morenes? ¿Pelades al genoll de quan era nen?
¿Esquitxos de l’atemptat que va sofrir? ¿Devia acudir allà la gent emportant-se
retalls de roba, o expressament sucant els mocadors per obtenir una relíquia
venerada? Aquí deixo el misteri, per si algú, ara que s’ha posat tan de moda la
novel·la negra entre tot quisqui i tothom s’hi atreveix, en vol escriure una de
ben emocionant.
*
Relíquia de torero en gòndola. Collage d’OX.
Aquest cas no sé com haurà anat, però consta que la compra-venda de relíquies -ja fossin vertaderes o d'impostura- constituïren un bon negoci al llarg de molts segles.
ResponEliminaPotser serà això!
Una hipòtesi arriscada:
ResponEliminaI si Sa Santedat enganyà tots els controls i en realitat era una dona?
Aleshores podria ser sang menstrual, guardada forçosament des d'anys enrere. Alshores hi ha d'haver necessàriament un o una còmplice.
Fita
Se m'acudeixen moltes raons: qui la podia treure, per a què, quan, com etc però, francament és un tema que no m'interessa gaire "tocar". Podríem quedar esquitxats (ecs!)i total tampoc no en trauríem l'aigua clara. Ves per on han sortit unes quantes frases per analitzar-ne el sentit i l'aplicació en aquest cas. Això de la filologia té molt de suc, encara que el color depengui del tema.
ResponEliminaA VOLTES,EN ALGUNS HOSPIYALS,ET TREUEN SANG,AVANS D'UNA INTERVENCIO PER TRASFONDRA,DURANT L'ACTE QUIRURGIC... POTSER ES AIXO?
ResponEliminaEl tema de les relíquies sempre m'ha fet una mica d'angúnia. Ho interpreto com una mostra més del materialisme ambient, que no va pas començar ahir...
ResponEliminaPreferiria la sang (o la tinta) d'un escriptor. A casa no els faria res ;-)
ResponEliminaEm resulta desagradable això de les relíquies. El dit de no sé qui, la sang de no sé qui més, el braç d'algú altre... Tètric i desagradable.
ResponEliminaPerò la relíquia era la mateixa sang o alguna part del cos amb sang? Si era només la sang devia ser seca, no? O era algun objecte que s'havia sucat a la sang? Ais, quin fàstic tot plegat, quines coses de robar...
ResponEliminaQue bo el que diu el xavier pujol!
ResponEliminaMés que una notícia, això em sembla un acudit...
ResponEliminaBona nit Olga.