JOAN DESCALS AL JARDÍ D'OLGA

JOAN DESCALS AL JARDÍ D’OLGA

*

26-10-13

*

Tenir un llibre propi que un il·lustre pintor hagi fet servir de quadern d’esbossos és una joia afegida. Joan Descals, insigne artista i polític (en aquest ordre a la seva entrada digital) va voler una vegada entrar al jardí contingut dins del meu llibre “La pluja sobre els palaus” (Els Llibres de l’Óssa Menor 1990). En va pintar tota una sèrie i em va regalar aquests esbossos. Descals, aquest cultíssim prohom resident al Vendrell, fa filigranes sobre materials diferents d’una originalitat que sorprèn. Cal visitar les seves exposicions, conèixer la seva obra. Ningú com ell ha interpretat els poetes.

             Copio aquest poema que Joan Descals omple de símbols:

            “Et diré que la primavera s’acosta a tu com l’aire a les primeres violetes

i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i tinta japonesa.

Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l’herba dels marges.

El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.

A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,

a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,

hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l’aire i de la terra.

Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T’ho porto, ara de nou,

i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.”

*

Noteta curiosa: en un diari digital nacional, un articulista de Reus es pregunta on són els poetes catalans. Vergonya que no ho sàpiga, encara, i que els vulgui ignorar. Sé per on va: busca poetes patriòticament declamatoris.

*

Poema del capítol “Jardins”, del llibre esmentat més amunt. Llibre que també figura dins de “Óssa Major-Poesia Completa d’Olga Xirinacs 19