NATURA MORTA AMB PEUS, MONIATOS I POMES

NATURA MORTA AMB PEUS, MONIATOS I POMES
*
25.10.13
*
Una sumptuosa taula de tardor s’enalteix amb un bon plat de peus de porc amb panses i pinyons, i moniatos i pomes al forn. Natura que, viva, ha fet créixer aquestes contundents exquisideses. I morta, les ha portat a la nostra taula.
Hauria pogut muntar un bodegó barroc, a l’estil de tantes belleses contingudes en plats de bronze, copes de cristall tallat i tapets de vellut teixit de l’època. També la moda última els modistes ens la presenten barroca, diuen. Però no hi ha pretensió en la tria i composició dels productes de la safata: hi ha la immediatesa de coure’ls i portar-los aquest migdia a taula.
Al matí els peus, amb la sal, el llorer i uns grans de pebre, s’aniran fent sense pressa. Després ja els guarniré. El forn deixarà anar vapors de poma, i el moniato es perdrà entre les altres aromes. Suculències que puc compartir, si més no, en format digital.
*



7 comentaris:

  1. Josep Gironès Descarrega25 d’octubre del 2013, a les 9:37

    De sempre, els plats més populars que compten amb ingredients bàsics resulten els més saborosos.
    Que us vagi de gust!

    ResponElimina
  2. Quadern de mots25 d’octubre del 2013, a les 10:35

    A casa, per Tots Sants, era tradició menjar peus de porc amb naps. A mi mai m’han agradat, i per això em reservava pels panellets.

    Sí, que vagi de gust¡¡¡

    ResponElimina
  3. Helena Bonals25 d’octubre del 2013, a les 10:59

    Abans m'agradava molt de cuinar. Ara que m'he bolcat en d'altres activitats, ho he deixat estar una mica. És com estudiar, que se'n perd el costum.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas25 d’octubre del 2013, a les 18:26

    De peus de porc, n'he comprat avui, de pomes en tinc i només em falten els moniatos... a veure si t'ho copio o faig una altra combinació... encara no m'he decidit en com ho faré. :)

    De tota manera m'has fet sentir l'olor de poma...

    Bon profit, Olga!!!

    ResponElimina
  5. novesflors25 d’octubre del 2013, a les 19:00

    Els peus de porc m'agraden molt (cuinats vull dir) però el moniato el trobe massa dolç.

    ResponElimina
  6. Teresa Costa-Gramunt26 d’octubre del 2013, a les 16:02

    Cuina del temps, però el temps fa el que vol, darrerament.

    ResponElimina
  7. M. Roser26 d’octubre del 2013, a les 18:55

    Caram, la barreja d'olors d'aquesta plata m'arriba fins aquí...Ai no , que és el sofregit dels veïns, sempre sé el que mengen!
    De bona gana me'n cruspiria un bon plat del teu rostit, però me n'he d'estar d'aquestes menges, què hi farem!
    Petonets, Olga.

    ResponElimina