LA INVESTIGACIÓ
*
29-10-13
*
Poso comentari
al blog “En Blau”, de l’excel·lent ceramista Camil·la Pérez Salvà. Entre altres
coses parla llargament del llentiscle o mata. Responc aportant que en el
passatge bíblic del Llibre de Daniel referit a la història de Susanna i els dos
vells lascius, hi apareix el llentiscle. Ho havia llegit de sempre a la BAC*.
Tot seguit consulto la Bíblia Interconfessional i em trobo que el llentiscle me
l’havien canviat per un freixe. El freixe sol ser arbre de ribera, de llocs
humits, i és clar que al verger de Susanna hi podia ser, però... el llentiscle
és el llentiscle. Present a tota la Mediterrània i d’aplicacions diverses,
l’última que sé és que els furtius l’espolien i en fan malbé les mates per
vendre’l a les floristes com a base de corones mortuòries.
Començo a investigar i trobo de
seguida, per sort, dos savis competents que m’informen amb tot els ets i uts,
versions llatines, gregues, noms científics d’espècies botàniques: el doctor
Andreu Muñoz, Director del Museu Bíblic, que alhora em remet al professor Pere
Casanelles. Aquest últim m’aclareix que segurament havien triat freixe per
consonància amb ‘esqueixar’, segons el text. Això últim m’ho confirma després
Armand Puig i Tàrrech, Degà de la Facultat de Teologia i coordinador de la
Bíblia Ecumènica en qüestió.
Agraeixo tan concretes,
il·lustratives, doctes i ràpides explicacions per un tema que pot semblar nimi
a qui no sigui escriptor. Sinó, pregunteu-ho als experts que es barallen per
una coma en una traducció. Preguntant preguntant, ja em veia amb un jardí
sencer d’arbres diversos segons versions hi hagués de la bíblia. Però guanyava
el llentiscle original. M’agrada el freixe, i a Mont-ral sec a l’ombra d’un
freixe, però ni per consonància mai no hauria sacrificat la humil mata o
llentiscle que vesteix els nostres camps. Qui és fidel en allò petit, també ho
serà en allò gran, diu l’evangelista.
*
* BAC: Biblioteca
de Autores Cristianos.
Il·lustració de
Estampas Bíblicas. Llibre de Daniel. Judici de Susanna i els dos ancians. Ediciones Culturales Iberia- Joaquin Gil Editor-Barcelona
1934 (Biblioteca familiar).
Ja siguin mates o freixes, em quedo amb la darrera frase: Qui és fidel en allò petit, també ho serà en allò gran.
ResponEliminaEn aquests casos sempre és bo anar a les fonts hebrees originals per veure quin és el terme apropiat. Tant a la traducció grega dels LXX com a la llatina de san Jeroni és ple d'errors de tradució. Alguns són ben clamorosos. Per exemple el de la poma: a la Torà no es menciona cap fruit concret. Un altre, molt més transcendent, el d'anomenar verge a Maria quan l'original diu que era una noia "jove".
ResponEliminaVaig fer Semítiques en part per poder treure l'entrellat a errors com aquests i poder veure la Bíblia des d'una altra perspectiva. La veritat és que és molt interessant.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
ResponEliminaBona investigació Olga, poc em pensava dissabte al matí mentre passejava i trobava branquillons de llentiscle tallats pel camí, que donaria per tant el tema. Gràcies Olga.
Ha estat interessant seguir el fil de la teva investigació. Sempre que es pugui s'han de buscar les fonts. D'acord amb Enric H. March, fer-ho pot portar sorpreses, ja que fins i tot els textos sagrats ens han arribat en traduccions dolentes per malaptesa o, pitjor, a conveniència...
ResponEliminaBona feina!
ResponEliminaEl llentiscle és un arbust molt propi del clima mediterrani, al pre-litoral i al litoral en trobes miris on miris...
ResponEliminaBona Castanyada Olga.