VIDA CALMA
*
20-7-13
*
Aquí dalt, vida calma. De
tant en tant arriben els agres sorolls polítics, la duresa de les vides que els
polítics han malmès i humiliat amb la seva supèrbia. Aquí dalt, vida calma
entre núvols mandrosos i boires pausades.
A la basseta hi ha capgrossos per primera vegada.
Contemplo les seves evolucions i espero que es mengin les larves de mosquit que
cuegen, elàstiques. Si traiem les larves, se les emporten les formigues de
seguida: sempre atenta, la natura, sempre vigilant. Vides petites.
L’amiga Montserrat Ribas em fa arribar el volum “Cançons de Lleida i altres poemes – Obra
completa-“, de Josep Gomà (1922-1991).- És editat per Viena aquest juny de 2013.
Montserrat, la seva vídua, ens diu: “Quan Josep va morir, als 68 anys, em vaig
trobar amb un llegat preciós i inèdit. I, sentint-me deslliurada del silenci
que ell s’havia imposat, vaig presentar al concurs literari “Les Telúries”, de
la Diputació de Lleida, un recull d’uns quants poemes seus. El concurs es
limitava a poetes lleidatans. I va guanyar el premi. Ja tenim llibre.”
Vaig tenir la sort de conèixer l’advocat, home de lletres
i assessor d’empreses Josep Gomà com a jurat de la revista El Ciervo, que ell
va contribuir a fundar. Un any en vaig guanyar el premi de poesia Enric Ferran.
Temps enyorats. Copio unes línies de vers de Gomà. Títol, “Malalt II”: “Ara/ la
senzillesa de la mort / com si un nen jugués/ un joc tot blau. / Sota la terra
em crida/ un secret molt antic / i és perfectament lícit/ sospitar un àngel
entre els ocells d’octubre (...)”
Els meus jocs d’infant també eren blaus; temps de fred i
distàncies. I entre els ocells que arriben als arbres reflectits a la basseta,
qui sap si hi haurà un àngel que em conforti.
*
Olga, la mort et fascina o t'obsessiona?
ResponEliminaUn sol àngel no, un estol, d'angelets, et faran companyia, a tu!
Au, va, que encara no volen feina, els àngels!
A mi els cap-grossos sempre m'havien donat "mal rollo". La granota adulta, en canvi, tenia/té tota la meva simpatia, no sé ben bé per què!
Que continuï la calma, que el país està tan podrit, que no val la pena ni mirar-se'l (el país polititzat, vull dir)
aix, tu mateixa destria les comes i els punts, perquè al comentari m'he fet un bon embolic (allò de teclejar a un ritme diferent del que va el cervell...)
ResponEliminaLa Montse m'ha fet rumiar amb la pregunta que et fa sobre la mort. No sé la teva resposta, Olga, però ara imagino que pot ser semblant a la meva. Ni em fascina ni m'obsessiona, però la penso i intento veure-la una mica de més a prop del que la veu la gent en general. Com un final necessari i cert que tots tenim. Sempre em faig la il·lusió que quan arribi serà sense gaires recances. Ja he viscut molt, penso, i força intensament. No calen recances. I no havia pensat gaire en els àngels, però potser tampoc estaria malament. :DDD
ResponEliminaM'agrada la calma que ens expliques i la bassa com a element que la representa. A mi els cap-grossos se'm fan tan simpàtic com els granotes...
Bones vacances de nou, Olga.
Costa entendre la vida, no la mort. En la mort no s'amaga cap enigma (Joan Margarit)
ResponEliminaPerò, en el fons, mort i vida formen part del mateix, del misteri, com els àngels.
Bon estiu, Olga!!!
"Qui sap si hi haurà un àngel que em conforti" Potser sí, no cal tancar portes
ResponEliminaEn la basseta hi ha la vida i la mort en joc permanent.
ResponEliminaNo sabem res de la mort gran, la darrera. De les petites morts de cada dia sí que en sabem alguna cosa.
Això de "vida calma" em recorda la "Cançó a Mahalta" de Màrius Torres i les "nostres vides calmes".
ResponEliminaPerdoni que et tingui una mica oblidada. El començament de l'estiu sempre em porta enrenous. Els que tot l'any han estat fent classe, ara s'enrecorden de que han de visitar al metge.¿Sabies que l'Enric Ferran era cosí de la meva mare?
ResponEliminaUna abraçada: Joan Josep
M'agrada aquesta imatge, tan la fotogràfica com l'escrita "la vida en calma, entre núvols mandrosos i boires pausades"...Això s'assembla molt a una mort plàcida...
ResponEliminaPetonets, Olga.
He llegit el bloc. Gràcies pel record. Penso seguir-lo sovint a partir de setembre. El meu bloc és:
ResponEliminahttp://viureiconviurebloc.blogspot.com.es/
jo només escric una vegada a la setmana, sense comparació amb la bona dicció i constància teves.
T'escriuré una carta perquè m'ha emocionat la teva bona acollida del llibre. Amb afecte: Montserrat Ribas