OBSESSIÓ / OBSERVACIÓ

*

22-7-1

*

“¿T’obsessiona la mort?”, em preguntava algú als comentaris de l’últim post. Responc aquí amb unes primeres consideracions:

1 – No és obsessió. El que escric és observació. És una aproximació inquietant basada en el que veig, sento i penso. Ensenyances dels anys.

2 – És una percepció avançada que em porta a enyorar allò que estimo, com si després realment ho hagués de trobar a faltar. I estimo tant...

3- És, els últims anys, viure els dies nous que m’hi portaran, veient la meva decadència amb la duresa forçada de l’adaptació.

4 – És compartir el que ben lúcidament va escriure Simone de Beauvoir a “La força de les coses”, quan meditava sobre la seva vellesa.

5 – Planto cara al temor, com em recomanava una amiga més gran que jo i que m’aconsellava. Però la mort sempre guanya, per molta cara que hi posis. Sortir al pas cada dia fatiga.

6 – Estimo la vida, per això escric, per comunicar-ho. La vida és feta així i així la visc, tant si m’agrada com si no. Tan sols em queda la petita llibertat de triar la mort.

7 – També escric de la mort, i molt, amb ironia i humor per treure’n el ferro. El “Pere sense por” ja ho sabia i ho practicava. A vegades si ens riem dels temors els arribem a vèncer.

*

Fotografia (aquí no tinc escàner) del collage: “Potser en una altra vida...” M’hauria agradat tant, tenir un vestit com aquest...