LA
MARE
*
26-3-13
*
La
seva mare tenia un recambró
on
desava la mel i el formatge
i
el vi fresc a les gerres.
Els
seus ulls eren foscos i brillants,
i
somreia en silenci entre torretes
de
menta i sajolida;
ens
feia passar dins amb un gest breu
de
les mans primes i morenes.
Sempre
tenia un lloc per a nosaltres
quan
tornàvem de tarda, polsegosos,
amb
els ulls endurits com les pedres
i
els peus fatigats del camí.
Una
nit, al pati emblanquinat,
vam
rostir un cabridet,
i ella
ens somreia, complaguda,
perquè
en aquell moment
d’ampla
lluna i olor de clavellina,
el
seu fill compartia aquell sopar.
Ens
repartia el pa d’igual manera
com
ell va fer després: ella n’hi va ensenyar.
Quan
ens vam adonar d’aquest fet,
ja
era bastant més tard.
*
Del
llibre “El sol a les vinyes” (Òmicron)
Transparència
en verd. OX
Les mares sempre estan contentes si veuen feliços els seus fills, i es desviuen per aconseguir-ho...Els miren i somriuen.
ResponEliminaBon capvespre Olga.
Conec aquesta mare (arquetípica i santa per a tants) i conec la poeta que l'ha evocada en aquest llibre preciós...
ResponEliminaPreciós poema.
ResponEliminaM'agrada aquesta imatge poética de Maria i la de Jesús de l'entrada anterior. Maries i Jesús que trobem cada dia al voltant nostre...Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPreciós el poema, m'ha agradat molt
ResponEliminaP.D: no sé que he tocat que he eliminat el comentari que havia fet abans..... ho sento jajaja
Hi he posat "genial", pel poema, és clar, per les seves belles sentors, i també per la transparència, tan fina.
ResponEliminaTorno de seguida.
Bellíssim poema, Olga; m'encanten les composicions que ens narren històries sense excés de metàfores. A més, perfectament idoni per a aquests dies de Setmana Santa.
ResponEliminaUna abraçada.
Tan humà. I alhora universal.
ResponElimina:*
Les mares, úniques, i a la vegada, universals.
ResponElimina