LITERATURA DESCRIPTIVA

LITERATURA DESCRIPTIVA

*

25-1-13

*

En el post sobre l’Índia vaig esmentar Vikram Seth i el seu llibre “Una música constant”. Com que a algunes lectores els havia agradat l’obra, penso que és curiós que ara expliqui una petita anècdota derivada de la lectura.

            Recordarà, qui hagi llegit la novel·la, que el protagonista, que toca en un grup, es dedica a buscar amb afany per les cases de música de Londres un disc determinat amb la gravació dels quintets de corda de Beethoven, op. 4 & 104. No el troben. Insisteix. Ell sap que és editat a Praga i vol exactament aquella versió. Li diuen que és molt difícil importar el disc, gravat el 1976 i editat el 1977. Insisteix. Passa temps i, per fi, aconsegueix el disc amb gran emoció i alegria.

            Com que Vikram Seth és minuciós, descriu aquest disc. Cada detall de la portada: la sala, els mobles, la catifa, el llum de sostre, un peu vertical de fusta per indicar privacitat sense necessitat d’acordonar l’espai... A mesura que ho anava llegint em venia un somriure. Vaig anar a l’armari de música per extreure aquest mateix disc i en la mateixa edició que el tresor de Vikram. L’havíem comprat a Praga. Gairebé vaig tenir la mateixa alegria que l’escriptor.

            Si cal o no descriure amb detall, és decisió de cada escriptor. La descripció situa les accions. Vikram desitjava aquell disc i va sentir la necessitat d’acariciar-lo amb les paraules. Va fer bé: en la seva literatura vaig retrobar la música i la visita a Praga. Jo també havia escrit, a Praga mateix. Un conte que es diu “Pinyols sobre l’Vltava”. I és que mentre érem al pont Karluv vam comprar una paperina de cireres i anava escopint els pinyols a l’aigua.

*

Fragment de la portada del disc descrit per V. S.