ÍNDIA

ÍNDIA

*

22-1-13

*

Conec molta gent que ha estat a l’Índia. Uns n’han tornat encantats i altres fastiguejats. Com que és un país gran, per força les diferències han de ser notables. He vist velles pel·lícules de l’època del domini britànic. He llegit novel·les d’indis i d’índies, i poques m’han agradat tret potser de “Una música constant”, d’un Vikram Seth afincat a Londres i estudiant d’Oxford. M’he criat amb “El libro de las tierras vírgenes” i amb “El libro de la selva” pel·lícula, que anàvem a veure de petits a la sala del col·legi La Salle. Kipling escriptor, Kipling explorador, inspirador del moviment Escolta. He seguit els moviments de Gandhi; del Pandit Nehru; de l’Aga Khan, que es feia pesar en diamants pel seu aniversari; d’Indira; tot en temps crucials. És a dir, he vist l’Índia de l’inrevés.

            Del dret sembla ser tota una altra realitat. No he entès mai el sistema de castes, la immensa misèria i el riu podrit. I ara llegeixo un extens reportatge sobre els cotxes de línia. Sobre els busos urbans. Sobre les violacions que s’atreveixen a mostrar la seva llarga tragèdia sangonosa per primera vegada a la llum del sol. Dones i homes sense esperança entre temples, varetes d’incens i escultures contorsionades. L’antiga saviesa no els ha servit. La religió tan arrelada, tampoc. La corrupció els ha traçat un mapa xuclador del que no poden sortir si no emigren. La vida de la dona no té valor, com no en té (o no en tenia) a la Xina. Tampoc a l’Àfrica, a Mèxic, a Colòmbia i bona part de l’Amèrica del sud.

            Vet aquí l’estranya evolució del món i dels seus déus directors: no tenim la llibertat de néixer on voldríem; de triar-nos la cara i el cos; de ser homes o dones. No sé si és el càstig original o l’experiment fallat. Per molt que viatgi o llegeixi no ho sabré mai. Però m’ho penso.

*

Foto d’agència.