“ABSOLC EL
TEMPS”
*
26-1-13
*
“Eren somnis de
principis d’estiu.
El capvespre
s’allarga fins la darrera llum i nega la nit.
La besada jugava
amb el fred escumós de la copa,
La sorpresa dels
llavis, de la boca i del gust.
Era un joc el
somriure.
No hi ha noms
sota el pes d’aquell somni,
era envit i
plaer i era viure.
El temps
s’aturava a fora, i el futur.
I l’olor de
l’herba ofegada que creix en els prats negats
on es fon fins i
tot el plaer.
S’estén l’ombra,
el reflex indulgent que avui respiro.”
*
És un poema de
Zoraida Burgos, l’excel·lent poeta de Tortosa. El poema és del llibre “Absolc
el temps” (Editorial Moll), Premi de Poesia Vila de Lloseta. Zoraida, escriptora, ha estat
bibliotecària; ara restaura delicades obres antigues i escriu a la revista
“Restaura”. D’aquesta manera, des de l’estudi de l’antiguitat fins el present
dels poemes, l’univers de la poeta conté la saviesa dels colors i de les
paraules.
He triat aquest poema perquè m’hi he
sentit identificada. Jo encara no sé si absolc el temps. Sé que visc “el reflex
indulgent” dels somnis que explica. També he cregut que realment el temps
s’aturava fora i que no hi ha noms. No obstant, una realitat tossuda fa
possible que, escriure el motiu del reflex permeti a la poeta respirar avui
encara.
*
Collage d'OX. Col·lecció 'Últimes llums'.
gran poeta amb majúscules, amb llenguatge molt personal, discreta i allunyada de vanitats i falses glòries
ResponElimina"una realitat tossuda fa possible que, escriure el motiu del reflex permeti a la poeta respirar avui encara", metafòricament parlant sobretot, és ben bé així, escriure fa viure.
ResponEliminaM'agrada això:
ResponEliminaEl temps s’aturava a fora, i el futur.
No la coneixia i m'han vingut ganes de llegir-la.
Gran poeta, com tu mateixa. L'hem d'absoldre, ens agradi o no, què hi farem.
ResponEliminaJo també l'absolc aquest temps que com diu la poetessa s'aturava fora i li estic agraïda per tots els somnis...
ResponEliminaHe llegit que la Zoraida Burgos, ha escrit el poema del dia mundial de la poesia, que es traduirà a molts idiomes...El poema es diu, "Només la veu".
Petonets.
En literatura estem sota el poder de la "cultureta". La poesia encara més.
ResponEliminaHem de donar gràcies per les bones coses que ens ha dut el temps. Una abraçada: Joan Josep
N'hi ha tantes de bones lletres que viuen en els llimbs de l'anonimat i la discreció! És un oceà enorme sense el qual els que destaquen/triomfen no podrien surar.
ResponElimina
ResponEliminaM'ha encantat el poema. Tot i especialment m'ha colpit quan diu: 'era viure'. Gràcies per compartir-lo Olga!
;)