SEXE, ALEGRIA I
FEMINISME
*
21-1-13
*
Les tres
mosquetes de la publicitat per a rucs es retraten al Punt/Avui amb les calcetes
a mitja cama i fent com que es tapen el parrús. És l’entrevista de
contraportada, on Gemma Busquets els pregunta: “En una de les cançons dieu:
“Sóc víctima de les escenes de sexe on els dos es corren (1) alhora. “¿Lletres
de rebel:lió feminista?”
Responen: “ No pretenem fer
reflexió, volem crear a partir de les coses que ens passen cada dia: del que
pensem quan som al metro o quan fem pipí (...)”
No sé per què van fer retirar el
cartell del Carnaval de Reus: ¿no era una reivindicació feminista?
I
la panxona de les Shakires i artistes de torn, amb home nu incorporat...
¿no és una vindicació de feminisme?
I tant. És el que vol la majoria
–dones i homes-, que la revolució feminista es quedi només en mostrar les
calcetes, el parrús, la panxa, els pits i fer pipí. Aquí s’acaba la contribució
de la dona, objecte voluntari per fer trempar homes i dones. També en
literatura, no ens ho deixéssim pas.
Alegria, que la crisi demana Lolites
i Lolasses. A viure, abans que se’ns mengin els cucs.
*
(1) Em penso que
és més propi dir ‘S’escorren’. Agraeixo aclariments.
*
El rapte de les sabines. P. P. Rubens
Crec que les coses es confonen. Tot ho barregem fins al punt de no adonar-nos que la llibertat de la dona és quelcom més que nuar-se o parlar d'una manera determinada, que no fa altra cosa que arreconar-la.
ResponEliminaEl gran concepte que tinc de la dona, és gràcies a la dona africana. Ella és el pilar de l'Àfrica. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaQuins nivells de reflexió falussòfica, la veritat és que tot plegat fa angúnia.
ResponEliminaEscórrer, escórrer, però em temo que no preocupa en excés la coherència lingüística...
M'he llegit l'entrevista a El Punt Avui de The Mamzelles. No n'he fet massa cas perquè avui dia hi ha més bulgaritat que altra cosa.La foto és bulgar i el que diuen també. Però això agrada a la gent, ara bé no sé si aquestes noies arribaran massa lluny artísticament parlant. Jo em dic Lola i això de Lolites i Lolasses. . . Petons.
ResponEliminaMire vostè, un servidor està al costat de les dones que lluiten pels seus Drets (çò és: pels Drets de Tothom) a l'Afganista, Aràbia Saudita o Somàlia.
ResponEliminaPerò ací, avui en dia, el que tenim és un grupet de vividores que s'han autoproclamat respresentants de les dones (qui i quan les ha votat?) i que mos volen fer creure que el que més li convé a una dona és que hi haja un determinat percentatge de dones en els organismes públics. Ah, i que han de ser ELLES, les del grupet autoproclamat, les que ocupen estos càrrecs.
Senyores i senyors, un poquet més de serietat.
Naturalment, tot és qüestió de dignitat. I la dignitat, com l'honestedat, és una virtut escassa.
ResponEliminaPoso al mateix sac el feminisme i el nacionalisme. Que ningú s'esveri, intentaré explicar-me.
ResponEliminaEl feminisme ha esta necessari, i potser encara ho és, per equiparar els drets de la dona, molt manllevats, als de l'home. Mes en el moment en que hi ha igualtat, el feminisme, com a ideologia, no cal.
De la mateixa manera, el nacionalisme, de naturalesa dogmàtic, no serà necessari quan un poble pugui decidir lliurament quin és el seu camí.
Salutacions.
Aquestes noies defensen la seva feminitat amb aquestes respostes? no n'hi ha un pam de net!!!
ResponEliminaPetonets.
Hem guanyat poca cosa. L'avenç del Feminisme és lent i de vegades sembla que recula. I moltes noies no posen la voluntat en fer-se valer: tinc alumnes molt jovenetes que es canvien el color dels ulls, s'inflen les mamelles, es pinten, tenyessen, tatúen, es depil·len el parrús i els importa un rave llegir i aprendre.
ResponEliminaKalamar: què té de dolent que una persona estiga a gust amb el seu propi cos? Pintar-se, tenyir-se els cabells, posar-se pits de silicona o estirar-se el penis són decisions personals lliures, i ningú té dret a criticar-les.
ResponEliminaRetrocés? Quin retrocés? El que és un retrocés és creure que una persona no té dret a fer amb el seu cos el que vullga.
M. Roser: i qui ets tu per a decidir com ha de viure cadascú la seua feminitat (o la seua masculinitat)? Què passa, que només es pot ser dona (o home) tal i com tu ho ordenis?
ResponEliminaAçò teu té un nom: TOTALITARISME.
Josep,
ResponEliminaque faci la gent el que vulgui, el que m'entristeix és que estiguin NOMÉS pendents de la seva imatge amb tota mena d'artificis cars, lluny de la seva natural bellesa, jove i radiant, artificis i necessitats creades per unes campanyes empresarials molt potents. Són aquestes noies més víctimes que lliures, al meu parer.
kalamar:
ResponEliminaT'has plantejat que el propi cos és la única propietat que ningú et pot discutir?
T'has plantejat que la pròpia imatge és un dret, i que lliurement s'ha de poder exercir?
T'has plantejat que igual són elles les que actuen lliurement, ja que no els importa el que pensi gent com tu?
T'has plantejat que igual ets tu la víctima, víctima dels teus maximalismes, apriorismes, prejudicis i eslògans obsolets?
A veure Josep, estic una mica estorada, jo només vaig fer un comentari innocent i força respectuós, em sembla...
ResponEliminaTotalitarista???
Em sembla que se'n pot dir més de la teva rèplica, ja que tu critiques el mateix que fas...On és la llibertat d'expressió...Potser només tenim dret a dir el que tu vols sentir...És allò de veure la palla en l'ull aliè...
Perdona Olga, no era la meva intenció utilitzar el teu bloc per fer polèmiques.
M. Roser:
ResponEliminaet dic i t'argumente el mateix que he argumentat i raonat més amunt. Jo defense el dret a fer amb el propi cos el que cadascú vullga, perquè el cos i la imatge són elements propis i personals.
Pel que fa a la ideologia que pretén decidir els Drets i Deures d'una persona en funció d'un sol tret, fent que aquest tret siga i definisca la totalitat de la persona... senyora meua, açò és totalitarisme.
Ho diré més clarament encara: cada dona té dret a viure la seua feminitat com li done la gana i, anàlogament, cada home té dret a viure la seua masculinitat com li done la gana.
Llibertat senyora, Llibertat.
Per cert, M. Roser, ja que estem posats, quan hom pateix un gran espant diem que està astorat, i quan està cobert per una estora, està estorat.
ResponEliminaTu has dit que estàs estorada, així que supose que t'estàs protegint amb una catifa... una catifa teixida amb els caducats maximalismes del segle passat.
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0059542
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0013613
Espero que no et faci mal tanta perfecció lingüística, jo sóc imperfecte però, segurament, més feliç. Fi!!!
ResponEliminaM.Roser:
ResponEliminat'aconselle que rellegisques el que has escrit. Dius que "no vols polèmiques", però afirmes coses com "no n'hi ha un pam de net".
Pel que fa la felicitat, com que jo desconec la teua, no puc fer cap comparativa. És el que tenim les persones prudents: no jutgem, ni opinem, sobre allò que desconeixem.
M'ha agradat molt el "Fi!!! " amb el que conclous. Arguments cap, però signes d'exclamació molts.