GAVARRES DEL NORD

GAVARRES DEL NORD

*

15-1-13

*

“(...) Julie caminava a poc a poc, resseguint amb els ulls el canal, on les barques afilerades no donaven senyals de vida en aquella hora. Però hi havia bicicletes a bord, flors ben ateses i finestres obertes per on es veien butaques de vímet, rengles de llibres, col·leccions de ceràmiques i cuines diminutes amb draps posats a eixugar.(...)”(1)

            Un dels meus desigs no satisfets és viure una temporada en una barcassa-vivenda. N’hi ha a les ribes del Sena, als canals d’Amsterdam, al Regent’s Canal, quan passa per Maida Vale, aquest nom exòtic d’una batalla llunyana. A Maida Vale s’hi arriba pel metro de Warwick i us semblarà mentida que sigueu a Londres.

            Encara penso en Simenon i les seves barcasses de càrrega  que feinegen pels canals del nord.

            “El puente estaba meticulosamente limpio, con los cobres más brillantes que a bordo del “Estrella del Sur”. Y cuando la mujer abrió una doble puerta con una escotilla de cristales de colores en lo alto, Maigret pudo ver un pequeño salón conmovedor.

            “Allí había los mismos muebles de nogal estilo Enrique III que en el más tradicional de los interiores pequeño-burgués. Sobre la mesa había un tapete bordado con sedas de diferentes colores, vasos, fotografías enmarcadas y una jardinera desbordante de plantas verdes.(...)”(2) Interiors flamencs, com els que pintaven al XVII els inoblidables Vermeer, Steen, de Hooch, confortables, cultes, de metalls brunyits i teixits opulents.

            Les barques com la de Julie són més senzilles i no es mouen de lloc; són de propietat o les solen llogar temporalment. Les gavarres de transport vénen d’una llarga tradició; s’hi viu i s’hi manté una família. Cases flotants totes elles però amb destinacions diferents. Tota una geografia d’aigua i un estil de vida sòlid, arrelat a la fusta sobre els canals, és el que troba Maigret i a vegades se n’admira.

            Per això, en llegir-lo, em sembla que acosto una mica més el meu somni.

*

(1) “Concert a Maida Vale”. Conte d’Olga Xirinacs al suplement de l’Avui.

(2) “Maigret y los muertos del canal”. Simenon (Luís de Caralt, editor)

Fragment d’un interior de Jan Vermeer.