SIMENON A CASA
*
13-1-13
*
Avui, dia de dos 13 i, per tant, de
doble sort, he fet un segon inventari dels Simenons que tinc a casa, els he
desat bé protegits per productes anti cuques i he rellegit el notable llibre de
l’enyorat Josep Faulí, bon escriptor, periodista, crític i patriota de raça;
ell va escriure “De Simenon a Maigret” (Plaza&Janés).
Diu Josep Faulí en la Benvinguda del
llibre: “Aquest és un viatge de coneixement i reflexió sobre una de les
personalitats més rellevants de la literatura de tots els temps. És un viatge
que s’ho val, perquè l’univers de Georges Simenon és ric, variat, sorprenent,
interessant i actual”.
La gent que es pensa que Simenon és
literatura menor ja s’ho pot treure del cap; i, encara, la gent que sap llegir
convida Simenon a casa. Més que a Simenon, com diu Faulí, convidaríem Maigret,
bon amic i saludat, a qui ens sembla conèixer a fons per tantíssimes hores que
ens ha acompanyat, i nosaltres a ell. Simenon és tota una altra cosa, voltat de
riquesa i tragèdia. L’actor que encarnava millor Maigret va ser Jean Gabin,
inigualable. El programa ‘Apostrophes’ li va dedicar una llarga entrevista que
va passar TV3 entre altres esriptors
il·lustres.
Tinc 87 obres de Simenon i, avui, al
mercadet de llibres vells n’he trobat una altra, fet estrany perquè van molt
escasses. 87 més tres biografies i l’assaig de Josep Faulí. M’agraden
especialment “Les senyoretes de Concarneau”, “El clan dels Ostendesos”, “La
vídua Couderc”, “El comerciant de vins” i, sobretot, les que narren la vida a
les barcasses dels canals del nord. Una vegada, al diari, Joan de Sagarra
assegurava que donaria tota l’obra de Porcel a canvi de poder trobar “Maigret
en meublé”. Afirmació i tria categòrica. Per cert, jo vaig trobar l’obra pocs
dies després d’haver llegit la preferència de Sagarra. Però encara em falta
molt Simenon per recórrer, i aquest és un estímul per recrear-me en les
llibreries de vell, encara que l’autor sigui tan actual.
*
M'he passat tota la vida envoltada de Simenon (al meu pare li encantava) i mai no n'he llegit cap. No hi tinc cap mena de prejudici, no. Només perquè quan va de policies ja em fan mandra, les novel·les. No és un tema que m'atregui gens, però potser hauré de començar... :)
ResponEliminaI Stand l'assasí, o Pietr el letó, o El boig de Bergerac, Signat Picpus, Maigret a Nova York...etc?
ResponEliminaQuè sabriem de París sense ell? Quan un sol personatge ens ha ensenyat tant de tants altres? I no t'agrada el cassoulet de Madamme Maigret?, i, i, i,
A mi m'encanten!! En tinc alguns en edicions de vell, i algun (poquets) de nous... M'agrada llegir-lo i rellegir-lo.
ResponEliminaUn petó amb buff (bufanda moderna) ;D
No el coneixia, gràcies! feliç any, senyora Olga. Petons!
ResponEliminaAquí m'has agafat en fora de joc! No el coneixia pas...
ResponEliminaJo tampoc he llegit Simenon, tot i disposar de moltísims volums que el meu fill no va prendre a Irlanda. Aquest cap de setmana, però, l'he compartit amb Severià Vargas, una companyia apassionant per a uns dies de grip. Felicitats rotundes, Olga, quin treball, el teu llibre! M'ha ha agradat moltíssim i em sap molt greu que ja se m'hagi acabat.
ResponEliminaUna abraçada!
No tinc gaire tirada per la novel.la detectivesca ni policíaca, però me'n guardaré prou d'afirmar que els autors que hi destaquen no són gran literatura.
ResponEliminaAdmiro el que m'agrada, però també el que ignoro. Escriure bé costa molt, en el gènere que sigui.
La grandesa d'un autor/a es pot mesurar per la forma com sap valorar l'obra d'altres autors. En aquest cas, la nostra escriptora de referència lloa la feina d'un company, a qui reconeix uns mèrits que també ella posseeix.
ResponEliminagsSóc Maria-Rosa Oller, dona d´en Josep Faulí. En Josep era un fan de Simenon. Quan viatjàvem pes França, buscàvem llibres d´ell per tot. En tenim un munt. Faré l´inventari i te l´enviaré,Olga. Gràcies per haver- me descobert aquesta vessant comuna a en Josep.
ResponEliminaNo n'he llegides gaires de novel·les policíaques, no perquè consideri que no són una bona lectura, sinó perquè potser no és el meu estil preferit.
ResponEliminaEm sembla que he vist alguna peli basada en l'obra d'en Simenon...
Jo de tant en tant tinc un brot i llegeixo policic encara que, co saps, Olga, Simenon té molta obra i molt bona que no va de lladres i serenos. La seva correspondència amb André Gide és també molt interessant i, posats a dir-ho tot, la relació amorosa amb la seva filla tampoc té desperdici.
ResponEliminaSalutacions!
Jo també confesse que he llegit poca novel·la policíaca. No he llegit cap cosa de Simenon però últimament només sent que paraules positives per totes bandes. Tinc L'home que mirava passar els trens i a la biblioteca tenim El gat, que acaba d'eixir. He decidit que és hora de començar amb Simenon i eliminar llacunes -o llacs- en les meues lectures.
ResponElimina