*
JESÚS TIBAU DIA
A DIA
*
Atenc el prec de
l’escriptor Jesús Tibau, que ens demana al blogaires si volem comentar en un
post algun paràgraf del seu llibre “Molles per no perdre’m”. Com que les molles
se les mengen els ocells o les formigues o se les emporta el riu, si les
recollim en paraula escrita la memòria es fa més llarga. Aquest és el valor del
dietari escrit per Tibau.
El fragment de llibre que he triat
és aquest, a la pàgina 84 i amb la numeració 173:
“Berenem.
Fruita. A mossegades menudes. Sucoses. Dolces. Dolços. Els ulls.”
*
Jesús Tibau té, entre moltes altres, la capacitat notable d’observar i de sintetitzar. Aquest petit plaer del berenar amb fruita volgudament es demora en el temps de la tarda benigna. Del fet mecànic de berenar passa a un ulls dolços, en tot un recorregut de gustoses delicadeses.
Jesús Tibau té, entre moltes altres, la capacitat notable d’observar i de sintetitzar. Aquest petit plaer del berenar amb fruita volgudament es demora en el temps de la tarda benigna. Del fet mecànic de berenar passa a un ulls dolços, en tot un recorregut de gustoses delicadeses.
Em fa recordar Peter Handke, un escriptor que aprecio molt per les seves reflexions i per una afinada síntesi del pensament i de
les situacions vitals i també dels senzills fets del dia. Copio un fragment del seu llibre "Història del llapis":
“Les cuques de llum eren “juny”, i ara un centenar de vespes s’ha posat sobre
una poma aixafada: “setembre”.
Tingui doncs, l’amic Jesús, un camí
per on no es perdrà mai, perquè cada pas en bona literatura és un guany.
*
Collage postal
d’OX
En Tibau és un escriptor prou original, alhora que un gran dinamitzador cultural.
ResponEliminaD'una acció quotidiana n'ha fet poema i l'ha convertida en especial. M'ha agradat molt.
ResponEliminaM'agrada molt que a més de concís sigui curt. Té molta força. Me l'he de llegir, aquest llibre.
ResponEliminaTibau, més que dinamitzador, és un activista cultural.
M'ha encantat aquesta ressenya teva d'en Tibau, Olga. Concisa, ben trenada, com sempre, curulla de literatura. Avui, en aquest post, he trobat la conjunció de dos monstres de la nostra literatura!
ResponEliminacaram, em sento molt afalagat, per tu i per tos els comentaris. Gràcies
ResponEliminaCoro, corro a buscar-lo. Me n'has fet un tast que m'enllamineix.
ResponEliminaM'agrada molt la cita del llibre Molles de pa...La fruita és dolça i els ulls també. Admiro la gent que té capacitat de síntesi.
ResponEliminaLa cita del segon llibre també és molt bonica i acabo de recordar que el vaig llegir ja fa un temps...
Bon cap de setmana Olga.